Embarassos, parts i criança durant la segona onada, què esperar?

Donar a llum en pandèmia, no poder estar acompanyada durant el part o confinar-se amb un nounat sense tenir cap experiència són episodis que ja van succeir la passada primavera i poden tornar a repetir-se en els pròxims mesos.

És evident que ara hi ha molta més informació, un fet que per a Obregón fa que "algunes mesures que al principi eren molt restrictives ara se sap que no són necessàries", unes intervencions establertes sota el comandament únic del Govern central durant l'estat d'alarma. Per això insisteix que la dona pot estar acompanyada en el part, pot tenir contacte immediat amb el nounat, no s'han de separar i es pot realitzar lactància materna. Des del Servei Català de la Salut asseguren que "en aquests moments sí que es permet la presència d'acompanyant" i que aviat estarà llesta l'actualització del protocol, que es podrà consultar al Canal Salut.

De tot allò après, les recomanacions més importants d'Obregón per a les dones embarassades són la mascareta, el rentat de mans i la reducció de la vida social, "amb una especial insistència a limitar els contactes socials no necessaris". Pel que fa a la gestió de la por al coronavirus, Obregón considera que, tant en la primera onada com en aquesta, les embarassades s'han caracteritzat per ser molt prudents, i apunta que, més que por, el que tenen és precaució, i estan molt conscienciades a seguir les recomanacions.

En el terreny pràctic, un altre dels efectes de la pandèmia és que, si bé l'atenció no ha disminuït, aquesta es realitza "utilitzant les eines de telesalut per substituir determinades visites de control, amb una modalitat virtual en comptes de presencial". Pel que fa a la resta de visites que requereixen presencialitat, Obregón defensa que "s'han mantingut amb normalitat, ja que s'han considerat sempre una atenció prioritària". Més endavant, sobre el moment del part, l'experta assegura que l'atenció està garantida: "Les matrones sempre ens hem caracteritzat per estar prop de les dones. En el part és una proximitat fins i tot física, ja que en els moments de dolor o en els quals elles necessiten notar que som a prop continuarem sent aquí amb actes tan senzills com donar la mà o asseure'ns al seu costat". És "evident", agrega, que aquesta manera de procedir no canviarà, ja que és "intrínsec" a la seva professió.

Des d'una altra perspectiva, la periodista i autora de Mamà desobedient, Esther Vivas, considera que la pandèmia "ha posat de manifest l'ingent treball de cures que duen a terme les dones", en concret les mares. En el terreny de la maternitat, en una societat "hostil a l'experiència materna, ja no era fàcil, i en aquest context encara ho és menys", manté. Al seu judici, la pandèmia "ha accentuat algunes pràctiques constitutives de violència en l'atenció al part", en la mesura en què s'ha obligat moltes dones a donar a llum soles, que s'han separat dels seus fills en néixer i a les quals s'ha dificultat la lactància "havent donat positiu o no", amb pràctiques contràries a l'evidència científica i de l'OMS que una dona, tingui Covid o no, té dret a estar acompanyada, a no ser separada del seu fill en néixer i a poder-lo alletar.

"La covid no pot ser una excusa per a justificar la violència obstètrica, i el perill és que en aquest context de crisi en el qual s'aguditza la por al que pugui succeir es doni una reculada en l'atenció sanitària al part i als drets de les dones", assegura Vivas. L'autora insta a "encendre les llums d'alerta", i assenyalar que, amb covid o sense covid, les dones "sempre tenen dret a decidir en el seu part", i que cal visualitzar aquestes pràctiques de violència per poder-les erradicar.

En l'agenda del feminisme

Segons Vivas, és urgent que el moviment feminista incorpori la maternitat a la seva agenda política, que reivindiqui els parts respectats i que no vegi la maternitat "com una experiència aliena, sinó pròpia". I agrega que el fet que el patriarcat hagi "segrestat" la maternitat i l'hagi "usat per al control de la dona" no pot ser excusa per a donar l'esquena a les dones i mares, així que anima que "el feminisme s'apropiï de la maternitat en clau de drets". Per exemple, considera que quan no es permet l'entrada de la parella en les visites i en el part es vulneren els drets de la parella i de la mare i, en la mesura en què aquesta violència forma part de l'atenció al part, això permet que en el context de pandèmia "es justifiquin" aquestes pràctiques, que, en realitat, vulneren els drets de les mares. "És una vergonya que puguis anar a un bar i treure't la màscara, i que se t'obligui, en les visites de l'embaràs, a anar sola, i fins i tot a parir amb mascareta", critica Vivas, que lamenta que la violència obstètrica està completament acceptada en l'imaginari col·lectiu.