Elsa Artadi: "Si no volen el mediador, el Govern espanyol i ERC ens han d'oferir una altra garantia"

Elsa Artadi (Barcelona, 19 d’agost de 1976) reparteix el seu temps polític entre el Parlament on és diputada i l’Ajuntament de Barcelona, on és regidora. Artadi ha conreat una imatge de prestigi acadèmic i és doctora en Ciències econòmiques per la Universitat de Harvard. Va ser Consellera de la Presidència, i després de trencar el carnet del PDeCAT s’ha situat com una de les veus centrals del que ella anomena "l’espai polític de Puigdemont" que aposta per convertir en un partit polític i acabar amb la disgregació de sigles. Té una posició dura contra l’estratègia dels seus socis al Govern d’ERC i creu que el Parlament ha cedit davant un 155 parlamentari encobert. D’això, de la taula de diàleg, del mediador, Artadi parla amb contundència en aquesta entrevista.

Com a responsable del grup municipal de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona una primera pregunta  sobre la suspensió del Mobile pel coronavirus per l'impacte que ha tingut a la ciutat. Com ho valora?

La suspensió decidida per GSMA és una molt mala notícia per la ciutat. Té un gran impacte no només pel congrés en ell mateix i per les empreses, sinó per l’efecte que pot tenir en altres esdeveniments que es fan al llarg de l’any a la ciutat. I per l’impacte sobre multitud de sectors de la ciutat. Perquè les grans companyies poden afrontar-ho amb més facilitat però a Barcelona impera la petita i mitjana empresa, tant en el sector tecnològic com en la resta de sectors implicats de restauració, mobilitat, etc. I per elles és més difícil.

S’ha volgut compensar la situació garantint una gran edició del Mobile per al 2021. Hi podem confiar?

"Ens preocupa tenir un lideratge com el que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona per fer front a la suspensió del Mobile"

No tinc cap dubte. Però ara hem de veure què fem per revertir les conseqüències que suposen centenars de milions d’euros que es perden. I tantes oportunitats que també es deixaran de tenir. A nosaltres ens preocupa tenir un lideratge com el que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona per fer-hi front. Un lideratge que aposta més pel decreixement que per l’economia del coneixement o per l’activitat econòmica, la iniciativa privada, l’emprenedoria, valors molt propis de la ciutat de Barcelona. Ens preocupa que no estiguem en les millors mans per fer front a aquestes conseqüències i treballar durant mesos per fer el trànsit cap a aquesta magnífica edició del 2021.

Creu que l’alcaldessa Colau ha sabut portar aquesta crisi del Mobile?

Crec que les institucions han fet la feina que havien de fer. Especialment en l’àmbit sanitari que n’era la preocupació ja que aquest any no es tractava de problemes relacionats amb la seguretat o la mobilitat. Hi ha hagut un tancament de files de les administracions entorn el Mobile i em consta que hi ha hagut una coordinació que ha funcionat. Però crec que l’aproximació de l’Ajuntament de Barcelona cap al teixit productiu és clarament equivocada. Tenim reptes importantíssims sobre com es transformarà el mercat laboral o com serà la nova economia a partir de la digitalització que estem vivint. Tot això ens dona grans oportunitats i cal utilitzar-ho per un millor creixement i més just. Però en canvi, totes les iniciatives del Govern municipal no són de canvi de model sinó de fer el mateix que es feia però menys. I això no ens donarà solucions per fer que Barcelona es posicioni de forma competitiva al món, tal com ha fet en altres moments de canvi, i per seguir projectant la ciutat.

Creu que la gent entén que s’anunciï unes eleccions sense data per després de l’aprovació dels pressupostos?

Crec que la decisió que va prendre el President Torra era l’única que es podia prendre. I segur que va ser una decisió molt difícil. A nosaltres no ens va agradar el que va passar al Parlament i el que va fer el president Torrent –en referència a la retirada de l’acta de diputat del president Torra pel dictamen de la JEC-. Entre altres coses perquè el ple del Parlament va aprovar el contrari el dia 4 de gener. La Junta Electoral Central no és ningú per anar traient diputats del Parlament de Catalunya. El més fàcil hauria estat trencar-ho tot i per tant la decisió que es va prendre és de màxima responsabilitat, més pensant en el futur que en el passat.

Què vol dir pensant en el futur?

El President Torra pren una decisió de futur. Primer per la responsabilitat que s’aprovin uns pressupostos que des del 2017 no hem pogut renovar. Perquè l’any passat el vicepresident Aragonès va ser incapaç d’aprovar-los. Però també perquè d’una manera o altra JxCat i ERC, però també la Cup i les entitats independentistes, ens haurem d’entendre. S’hagi de governar conjuntament o no tot el moviment independentista ha d’arribar a enteses. Això no va d’un que puguin parlar en nom de tots.

Però em consta que hi havia diferències de parer sobre què fer en aquesta crisi dins JxCat. És cert?

Clar. En tenim en tots el temes. A JxCat tenim opinions sobre tots els temes i cada cop més diverses.

I el seu parer personal al respecte quin era? Què va defensar?

En aquell moment que s’havia de prendre la decisió la meva posició era d’absolut suport al President Torra i d’absolut convenciment que la decisió correcta és la que es va prendre. Evidentment que vam tenir debat aquell dilluns –el dia abans de la compareixença del President Torra-. I també vam debatre-ho l’endemà amb els presos polítics.

Però vostè era partidària de visualitzar el trencament del Govern d’alguna manera.

Vam contemplar tots els escenaris possibles i totes les opcions perquè és així com prenem les decisions a JxCat. I per això em sento còmoda, perquè puc discrepar sense que ningú pensi que és una discrepància personal. Al contrari, crec que tinc la confiança del President Torra perquè ell sap que sempre li diré el que jo penso.

Com es pot governar entre quatre i vuit mesos amb uns socis que es tiren el plats pel cap?

Practicant l’empatia, la serenitat i entenent que al cap del dia l’important no és com d’ofès se sent cadascuna de les persones sinó posar el país per davant de tot. Per davant dels egos, dels partits i del que et pugui saber greu que un altre digui.

Perquè llavors JxCat fa un acte de precampanya electoral com el del Born?

L’acte del Born va ser un acte per parlar dels pressupostos, per poder explicar-nos al respecte i fer una posada en escena que pretenia mobilitzar la nostra gent i retrobar-nos plegats després d’un 2019 de molta activitat pels nombrosos processos electorals. Va ser un acte bonic en un escenari perfecte com és el Born. No sé si es pot considerar de precampanya o no, però clarament és un acte de reafirmació de JxCat.

Reafirmació?

Bé, a ningú se li escapa que estem en un moment d’endreça del nostre espai polític. També té a veure amb això.

Al Born va tenir molt de protagonisme vostè.

Vaig obrir l’acte del Born perquè es feia a Barcelona i jo encapçalo el projecte de JxCat a la ciutat.

Però va tenir paraules d’extrema duresa amb ERC. Perquè?

"No podem apostar per un independentisme pragmàtic que no t’aporta resultats"

No volia ser bel·ligerant. Considero totes les posicions legítimes. Però crec que és important que la gent entengui que implica una opció i que implica una altra. Crec que no podem apostar per un independentisme pragmàtic que a la pràctica no t’aporta resultats.

Vostè va dir en referència a ERC que l’independentisme pragmàtic és el més màgic. Què volia dir?

Que l’independentisme pragmàtic és el menys pràctic de tots. Que és el menys realista.

Investir Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol a canvi d’una taula de diàleg és independentisme pragmàtic?

Investir Pedro Sánchez és legítim. Però des del meu punt de vista va ser un error. I crec que ho hem de poder explicar a la gent.

Perquè va ser un error?

Perquè l’endemà de la investidura hi havia mitjans internacional que titulaven que l’independentisme investeix Pedro Sánchez. I això envia un senyal equivocat de que les coses han canviat. Igual que quan es va fer la moció de censura a Mariano Rajoy.

No s’havia de fer la moció de censura?

És evident que s’havia de fer. El que dic és que va suposar un missatge internacional que amb un president socialista les coses havien canviat. I la realitat és una altra molt diferent.

L’alternativa a investir Pedro Sánchez era entrar en un bloqueig de repeticions electorals fins que la dreta i fins i tot l’extrema dreta guanyessin. Era millor?

O fins que Pedro Sánchez decideixi canviar les coses. Si l’investeixes però no l’obligues a actuar diferent no ens serveix.

-Defensa doncs que Pedro Sánchez no ha modificat en res la seva posició?

En res. Només cal recordar la campanya electoral en què va ser extremadament agressiu amb l’independentisme.

Però després de les eleccions Sánchez ha acceptat que hi ha un conflicte polític i la taula de diàleg

Fins ara no hem vist res. I la proba és que no volen testimonis a la taula de negociació. Això vol dir alguna cosa i molt bona pinta no fa.

Si JxCat hagués estat una força decisiva per la investidura Pedro Sánchez no seria president hores d’ara?

Amb aquestes condicions no.

"Part del problema de les discrepàncies entre independentistes té a veure amb la repressió"

Què és el que impedeix que l’independentisme arribi a una unitat estratègica?

Part del problema té a veure amb la repressió. És una situació desconeguda i poc previsible. Ningú esperava que La JEC ordenés retirar la pancarta del presos polítics, treure l’acta de diputat al President Torra o que el jutge Llarena apliqués una llei antiterrorista per suspendre uns diputats electes. Com s’afronta aquesta situació genera debats amb posicions diverses. La repressió s’aplica per espantar a la gent però també per generar aquestes polèmiques que divideixin l’independentisme. I ha tingut un cert èxit. També caldria separar el dia a dia i les qüestions electorals de l’estratègia a mig termini. És evident que ho hem de fer millor.

El president del Parlament, Roger Torrent, és el punt feble que utilitza JxCat per atacar a ERC?

No ho sé.

La decisió de Torrent sobre el ple d’investidura de Puigdemont és el ‘casus belli’ entre els dos partits?

L’etapa després del 30 de gener (de 2018) quan el President Torrent va suspendre el ple d’investidura del President Puigdemont va ser molt difícil. Després es va fer molta feina per refer complicitats i relacions personals. Però quan arriba un altre sotrac tot això torna a trontollar. Potser caldria separar la gent de cada partit que treballa en una estratègia a mig termini de la que està immersa en el dia a dia que porta inevitablement a la declaració i la contradeclaració.

Però és aquest el punt on comença el desacord?

No, els problemes comencen abans. Però el 30 de gener és un punt d’inflexió.

Perquè?

Perquè es decideix minvar la sobirania del Parlament i la democràcia a casa nostra. I a partir d’aquí arriba la suspensió dels diputats presos i exiliats quan el ple havia decidit que ho continuaven sent. S’ha permès que el jutge Llarena tingués més pes que el vot dels diputats i de la ciutadania. O l’afer inexplicable de la retirada de l’acta de diputat al President Torra.

Quan comencen doncs les discrepàncies entre JxCat i ERC?

Per mi quan afrontem dividits unes eleccions totalment anòmales durant els primers moments de l’exili i de la presó. Aquell era un moment per anar tots junts.

Quina és l’estratègia de JxCat per assolir la independència si no és la mateixa que la d’ERC basada en eixamplar la base de l’independentisme i la taula de diàleg?

ERC no ha eixamplat la base, ni ha aconseguit cap taula de diàleg efectiva ni res.

Li preguntava per quina és l’estratègia de JxCat.

"La nostra estratègia passa per defensar que hi ha posicions que s’han de mantenir"

La nostra estratègia passa per defensar que hi ha posicions que s’han de mantenir. I que la democràcia ha de passar per davant que un òrgan administratiu decideixi que el President Torra no és diputat. Perquè ara ja comencem a veure iniciatives pel segon pas que és que deixi de ser President de la Generalitat. Cal que el Parlament de Catalunya, on rau la sobirania del poble, pugui mantenir la posició sobre la defensa dels diputats. I que ningú li pot dir al Parlament de què es pot parlar o què es pot votar. No podem acceptar amb tota normalitat el 155 que hi ha sobre el Parlament de Catalunya. I no podem pensar que si anem dient que sí a tot es resoldrà el conflicte de forma màgica perquè un dia vindran i ens donaran el referèndum. Això no passarà mai.

Així doncs, que n’espera de la taula de diàleg si és tan escèptica?

Veurem. Dependrà més de l’actitud amb que hi anirà el PSOE que no pas de la nostra. Nosaltres hi anem a mb tota la voluntat de treballar. Sempre hem estat a favor de totes les taules de negociació, però volem anar-hi empoderats pels principals actors independentistes. Hem tingut diverses reunions on s’ha anat perfilant la posició de l’espai independentista. M’alerta que es digui que es podrà parlar de tot per donar esperances que anirà bé.

No s’ha de poder parlar de tot?

A la taula de negociació política no s’ha de parlar de tot. No hem de parlar de Rodalies, encara que sigui un problema gravíssim pel país. Hem d’anar a parlar de com solucionem el conflicte i això obliga a que la part catalana sigui prou forta i cohesionada per exigir que aquesta negociació es produeixi amb garanties, amb calendari i sobre el fons de la qüestió que és com fem que democràticament el poble de Catalunya es pugui expressar.

No és incoherent voler liderar una taula de diàleg que ha aconseguit ERC?

Nosaltres estem a favor de les taules de diàleg.

Però és ERC qui l’ha aconseguit, investint Pedro Sánchez.

"Primer s’hauria d’haver constituït la taula i després la investidura"

Si nosaltres haguéssim investit a Pedro Sánchez hauríem demanat una taula amb garanties. Nosaltres creiem que primer s’hauria d’haver constituït la taula i després la investidura. No entenem la pressa per investir Pedro Sánchez. Fer la feina de la taula de diàleg abans ens hagués donat molt més poder de negociació i veure si van seriosament. És legítim com ho han fet, però nosaltres ho hauríem fet diferent. I per això no el vam investir, perquè no hi havia prou garanties. De fet, fa un any la falta de garanties, llavors parlàvem de relator, ja ens va fer votar en contra dels pressupostos. I ara no n’hi ha més, de garanties. De fet, llavors Carmen Calvo ho acceptava malgrat que després es va fer enrere de forma incomprensible, suposo que per la pressió de la manifestació de les dretes a la plaça de Colón. I ara tenim a Adriana Lastra dient que de de cap manera un mediador, després d’haver investit a Pedro Sánchez. Aquí és on nosaltres trobem a faltar coherència.

La figura del mediador és una figura imprescindible per la taula de diàleg o un entrebanc per posar-la en marxa?

És una figura que ha exigit la majoria del Parlament.

Esquerra diu que no pot ser un vet per la taula.

Esquerra hauria d’aclarir quines garanties alternatives es donen per a què la taula de diàleg no sigui una altra aixecada de camisa de l’Estat espanyol.

Sense mediador no tiraran endavant amb la taula de diàleg doncs?

"Estem oberts a què algú ens expliqui quines són les garanties alternatives al mediador"

Estem oberts a què algú ens expliqui quines són les garanties alternatives. No estem obsessionats amb el mediador, sinó que el considerem la clau per donar garanties a la ciutadania i no generar frustracions i expectatives incomplertes. Perquè la gent llavors es desorienta i s’enfada. El mediador es planteja de forma imprescindible en totes les negociacions de conflictes d’arreu del món. I si aquesta no és la garantia que està disposat a posar el Govern espanyol o no li agrada a ERC el que han de fer és posar-nos-en una altra damunt la taula. Podem retransmetre les reunions però no crec que sigui l’opció que plantegen.

Qui encapçalarà la llista de JxCat a les eleccions?

Encara no ho sé.

Serà el President Puigdemont?

No està tancat aquest debat.

Hi ha debat sobre això?

És evident que parlem de l’espai polític de Puigdemont i evidentment si ell vol encapçalar la llista serà així. No perquè li tinguem por sinó pel reconeixement del seu lideratge. Però no està decidit.

Abans de fer la llista hi haurà la reconfiguració del conjunt d’aquest espai polític?

Aquest és un espai que va néixer fa dos anys. Jxcat ara, a més dels 34 diputats del Parlament, té més de 3.000 electes. Cal consolidar l’espai polític i acabar d’endreçar-lo. Abans de les eleccions és el moment perfecte i és fonamental.

Que serà doncs JxCat?

"L’espai polític de Puigdemont ha de ser un partit polític, es digui com es digui"

L’espai polític de Puigdemont ha de ser un partit polític, es digui com es digui. De la forma més senzilla i explicable. Serà la formació política del President Puigdemont, amb totes les característiques d’una formació política del segle XXI.

Potser que no es digui JxCat doncs?

Jo ara el defineixo com a espai Puigdemont. És més important que acabem la feina que no barallar-nos pel nom. Els noms i les marques són molt importants però ara el que toca és posar ordre i clarificació.

I el PDeCAT com queda? Perquè ja és un partit. S’hi ha d’integrar?

Jo aposto per la integració de totes les persones que formen part de tot aquest espai. Oblidem-nos d’estructures. Però això ho ha de decidir el PDeCAT. El president Puigdemont posarà sobre la taula una proposta el màxim d’àmplia i adient al moment en què vivim i cadascú prendrà les seves decisions, molt respectables.

El mateix per la Crida?

Sí. Un cop es plantegi la proposta cada persona ha de decidir que fa i cada organització també.

Quin paper és el del grup municipal de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona després de passar de tenir l’alcaldia a un grup minoritari?

Hem estat fent una feina que de vegades passa més desapercebuda. De generació d’eficiències, d’endreça, de renovació dins del grup. És cert que s’han reduït els nostres regidors però som un grup de 40 persones que inclou els consellers municipals que es reuneix periòdicament propiciant un diàleg obert que generi moltes iniciatives. No som el grup més gran però amb 40 persones pots fer moltes coses. Tenim un equip molt motivat, amb una bona combinació d’expertesa i de gent jove amb moltes ganes de menjar-se la ciutat.

Em referia a la seva posició de cara als barcelonins i barcelonines.

Crec que hem trobat un punt molt central en la política municipal. Estem aconseguint tirar endavant iniciatives amb pactes tant amb el Govern com amb la resta de l’oposició. El nostre és un paper d’oposició molt constructiva.

L’acord de pressupostos seria un exemple d’aquesta estratègia?

Per exemple.

Però vostès no eren necessaris després de l’acord del Govern municipal amb ERC. No podien condicionar el Govern i s’hi han sumat igual. Perquè?

Perquè sí que hem pogut modificar coses que han fet que gràcies a nosaltres el pressupost sigui millor. No és el pressupost que nosaltres hauríem fet, però la nostra suma l’ha millorat. Des del principi vam tenir clar que el nostre rol no seria el no a tot sense aportar res. Era la nostra obligació no només pels nostres votants sinó pel conjunt de la ciutat. No és una manera nova de fer, ja ve de la tradició del nostre grup municipal. No se’ns cauen els anells per fer esforços per teixir ponts i pactar coses. N’estem orgullosos. I això inclou els pressupostos.

El pacte de pressupostos a la Generalitat també ha ajudat a generar aquest gran acord a l’Ajuntament?

Sí. Que es pactessin els pressupostos de la Generalitat amb els Comuns i s’hagin negociat en paral·lel ha ajudat a generar espais de confiança i de trobada que fa més fàcil pactar.

I com s’ho fa Quim Forn com a cap del grup per participar de la tasca municipal?

Ens veiem cada dimarts gràcies a l’accés que em dona ser càrrec electe. Ell, dins la presó, continua políticament molt actiu i repassem des de temes com els pressupostos a petites coses del grup municipal. Està al cas de tot i ens ajuda molt perquè no podem oblidar la seva trajectòria i gran experiència a l’Ajuntament de Barcelona. És un actiu valuosíssim per nosaltres.

Veient el resultat, va ser un error que una figura de la política nacional marxés a l’Ajuntament? Pensa tornar?

"La meva és una aposta de mig termini, per ser alcaldessa el 2023"

Hi ha gent que m’ho diu. I és un reconeixement que agrada i emociona. Però no es pot ser impacient. La meva és una aposta de mig termini, per governar el 2023. És una aposta per guanyar i ser alcaldessa de la ciutat de Barcelona. Ha estat també la manera de mostrar com d’important és Barcelona per JxCat.

Fins el 2023 passaran moltes coses i hi ha unes eleccions al Parlament anunciades per d’aquí uns mesos. Encapçalarà la llista de JxCat?

No.

Però participarà en la llista de les eleccions al Parlament?

Estic a disposició de continuar fent política nacional. Barcelona és la capital de Catalunya i té tot el sentit que qui encapçali el nostre projecte per a la ciutat tingui una relació amb la política nacional. Barcelona no pot estar desconnectada del país. No té sentit que l’alcaldessa Colau no es reuneixi mai amb l’alcaldessa Madrenas de Girona. No és que Barcelona hagi d’ajudar al país. És que un sense l’altre no s’entén.