"Barcelona no pot créixer més i no li queden tants solars com per construir tot l'habitatge públic que es proclama", és un dels mantres que es repeteixen constantment a la ciutat. No es repara en aquest debat a les 27 hectàrees de sòl públic municipal que ocupa la Fira de Barcelona. La plataforma La Fira o la Vida, que té ja el suport de gairebé 50 assemblees i associacions veïnals, reclama "un debat transparent i democràtic" sobre el futur d'un terreny que estarà en mans del Consorci de la Fira fins el 2025.

Dos cèntims al mes per metre quadrat és el que paga la Fira actualment per aquest cèntric espai. És a dir, 5.400 euros per a tot el recinte firal. Els veïns consideren que en aquest espai es podrien construir entre 5.000 i 10.000 habitatges públics en un projecte que sigui modèlic en l'àmbit de la sostenibilitat i la qualitat ambiental. "Volem que des d'aquí es lluiti contra la crisi de l'habitatge i climàtica que viu Barcelona", diu David Bravo, arquitecte i activista.

Crisi d'habitatge i climàtica

Els veïns critiquen que de forma "unilateral i opaca i sense cap debat previ ni procés participatiu", els Ajuntaments de Barcelona i l'Hopsitalet, la Generalitat i la Cambra de Comerç ja hagin signat un acord amb el qual pretenen destinar 380 milions d'euros a l'ampliació del recinte de la Fira de l'Hospitalet i la renovació del de Montjuïc. Si el preu de la concessió es manté, trigarien gairebé 6.000 anys a recuperar la inversió. El projecte, sota el lema "Una fira, dos recintes" casa amb el pla "Univers Montjuïc" que impulsa la Fira de Barcelona i del que no es donen més detalls, més enllà del fet que pretén seguir destinant el recinte als grans esdeveniments. La seva intenció és inaugurar-lo coincidint amb el centenari de l'Exposició Universal de 1929.

"Qui ha decidit que és prioritari per a la ciutat invertir recursos públics en acollir grans congressos i no en habitatge públic o zones verdes?", es pregunta Xavi Caballé, de Fem Sant Antoni. En aquesta línia, Bravo posa en dubte la pertinència de fires com Automobile Barcelona o Viu la Moto Barcelona a la segona ciutat més contaminada de l'Estat espanyol. També critica el MWC, "que porta 100.000 congressistes, que són turistes, i que promou un model en el qual el precariat local es dedica a rentar-les els llençols i servir-los tapes".

Els grans esdeveniments o l'habitatge públic?

El recinte de la Fira de l'Hospitalet està entre els 10 més grans del món i Barcelona va liderar el 2017 el rànquing mundial de ciutats que acullen el nombre més gran de congressos internacionals, segons l'International Congress & Convention Association. La ciutat va organitzar 195 esdeveniments, per sobre de París, Viena, Berlín, Londres o Singapur.

En canvi, en habitatge públic Barcelona està a la cua d'Europa amb un percentatge de pisos protegits que amb prou feines arriba al 2%. A Viena, el 62% dels seus habitants viuen en habitatges socials, segons dades del seu Ajuntament. El 30% de l'habitatge a París és públic. "No s'entén que la ciutat participi en aquesta cursa per atreure activitat econòmica de fora sense portar cinturó ni casc", es queixa Bravo. Creu irresponsable que el director de la Fira, Constantí Serrallonga, demanés l'ampliació de l'aeroport del Prat per tal que puguin arribar més turistes.

Espai multifuncional a Montjuïc

La reclamació de les plataformes veïnals és que se celebri un debat públic i que aquest sigui transparent, encara que tenen també la seva pròpia proposta per a aquestes 27 hectàrees. Volen que sigui un espai multifuncional: "no es tracta que sigui un polígon residencial, sinó un barri obert, amb comerços arrelats i no dependent d'una economia flotant", explica l'arquitecte. Proposen també que l'avinguda Maria Cristina sigui "un parc lineal i no el que és ara, una autopista de ciutat".

El futur barri s'assemblaria més al Poble-sec o la Vila de Gràcia. "Un barri mediterrani", resumeix Bravo. Una treballadora de la Fira de Barcelona que anava llançant comentaris en contra de la plataforma durant la seva presentació, es queixava que 200 persones es quedarien sense feina. Veladament, Bravo contestava amb la seva proposta comercial i recordant que la Fira "ja ha marxat pràcticament al recinte de l'Hospitalet".

Què opinen els partits?

De tots els partits, només la CUP va plantejar el tema durant la campanya electoral. "Els altres no s'han pronunciat i els demanem que ho facin", exigeix ​​Bravo. Barcelona en Comú no es va manifestar sobre aquest assumpte, però sí que va esmentar que un dels futurs plans de la Fira incloïa un projecte d'habitatge públic entre el carrer Rius i Taulet i el de la Guàrdia Urbana. "És una part que jutgem petita i que s'ha donat com ja decidida, sense cap procés participatiu", censura Claudia Conde, de la plataforma Som Paral·lel.

El barri de la Font de la Guatlla, veí de Poble-sec, no té relacions amb el segon. "No sembla que siguem veïnes", retreu Conde, "precisament perquè la fira està al mig i aïlla i arracona aquest barri". Potser en un futur no molt llunyà, els veïns puguin passejar d'un a l'altre, o els dos barris es fusionin en un de sol.