Els valencians comencen a estar farts del centralisme?

La presidenta de Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va respondre en una entrevista a Telecinco -davant una pregunta sobre la diferent incidència de la Covid a Madrid i València- que la capital espanyola no podia comparar-se amb "altres capitals de província", sinó que ho havia de fer amb "les grans capitals europees". Les declaracions d’Ayuso van ser llegides com uns menyspreu als valencians, que ràpidament van omplir les xarxes socials de comentaris.

"La gestió de la pandèmia ha generat malestar a totes les perifèries, no sols al País Valencià"

"A mesura que els mitjans de comunicació, no sols els d’àmbit estatal, sinó també els valencians, no paren de parlar de Madrid, això genera una sobresaturació -explica l’experta en comunicació política Teresa Ciges-, si això li sumes que el context en què això es produeix és molt diferent, amb bars oberts allí i ací tancats, per exemple, s’aconsegueix generar un rebuig per part de la ciutadania, fins i tot en sectors que no són pròxims al valencianisme o que en altres circumstàncies això no els molestaria". Pel periodista Francesc Viadel, "la gestió de la pandèmia ha generat malestar a totes les perifèries, no sols al País Valencià".

Madrilenyofòbia?

Aquesta desigualtat està generant madrilenyofòbia, tal com denúncia sovint Ayuso? "Al País Valencià hi ha una profunda tradició anticentralista, com es dona a moltes altres perifèries desateses -respon Flor,- encara que les queixes d’Ayuso caldria emmarcar-les en un context electoralista. En certa forma, la consolidació del valencianisme polític ha fet entrar València a un joc que fins ara només hi havia bascos i catalans". Ciges, apuntala aquesta tesi quan destaca que amb l’arribada del Botànic "s’ha posat el tema del finançament sobre la taula, així com un valencianisme pragmàtic, lligat a uns serveis públics dignes, que pot sumar més sectors socials al valencianisme o a un socialisme més federalitzant que representa Puig".