Els sindicats denuncien l'ús fraudulent de la figura de les empleades de la llar en l'economia informal

Un informe recent de l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament d'Empresa i Treball situava en el 30% la xifra de dones ocupades a Catalunya en l'àmbit del treball de la llar i les cures que ho fan sense estar donades d'alta a la Seguretat Social. Per intentar revertir aquesta situació, la llei estableix que a partir de l'1 de gener d'enguany, ha de ser necessàriament la persona qui contracti el servei la que l'inscrigui en el registre.

El sector, que suposa el 0,7% del Valor Afegit Brut (VAB) de Catalunya i dona feina a unes 80.000 persones, abusa de la informalitat, és a dir, ocupa majoritàriament treballadores que no consten a la Seguretat Social. Més enllà d'aquest fenomen que s'arrossega des de fa dècades i que s'ha intentat corregir amb un canvi normatiu el 2012, fixant l'obligatorietat de cotitzar per tot el personal de la llar independentment de les hores treballades, els sindicats UGT Catalunya i CCOO Catalunya alerten d'una pràctica que serveix per perpetuar la precarietat del col·lectiu.

Es tracta d'utilitzar la figura d'empleada de la llar en tasques que van més enllà i requereixen una formació especialitzada, com són els Serveis d'Atenció Domiciliària (SAD), normalment gestionats pels serveis socials dels ajuntaments.

Les administracions s'han vist forçades a millorar les condicions del col·lectiu de les empleades de la llar a partir de la reforma legislativa de 2022, aprovada després de la ratificació per part de l'Estat espanyol del conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), que insta en l'article 14 a què totes les treballadores de la llar tinguin unes condicions en matèria de protecció social igual de favorables que la resta de persones treballadores.

Treball reconeix que tot i els canvis normatius, les dades mostren com una part de les treballadores de la llar segueixen fora de la regulació

El mateix Departament d'Empresa i Treball admet que "tot i els canvis normatius, les dades mostren com la cura de la llar és encara una activitat amb elevades taxes de treball informal (del 30%), de manera que una part important de les relacions laborals que s'estableixen queden al marge de la regulació vigent". Aquest fet té conseqüències en la regulació de les condicions de treball del col·lectiu i en la seva exclusió dels mecanismes de protecció social.

Des del sindicat UGT Catalunya, la seva secretària de Polítiques Socials, Enriqueta Duran, posa el focus en una doble realitat: la de les dones, normalment autòctones, que fan la feina del servei domèstic, i les migrades, que se centren en l'atenció a les persones sense disposar de la formació adient. Segons els càlculs del sindicat, a Catalunya, un 30% de les treballadores de l'àmbit domèstic no només no cotitzen a la Seguretat Social, sinó que no disposen ni tan sols de permís de residència.

"És un col·lectiu desafavorit d'unes 30.000 dones, que són víctimes de la perversió del concepte d'atenció i del servei domèstic", denuncia Duran. Són dones que no consten als registres oficials d'Immigració i que estan ocupades sense contracte ni alta a la Seguretat Social.

Un forat negre

Tot i que l'Estat ha subscrit recentment el conveni 189 de l'OIT, que conclou que el col·lectiu ha d'estar inclòs en un règim específic dins de la Seguretat Social, Duran recorda que es tracta de dones "sense dret a l'atur ni a cap indemnització i no s'ha definit la seva protecció en àmbits com els riscos laborals o en el desistiment d'un contracte". Aquestes treballadores de la llar que fan tasques d'atenció a les persones formen part del que es coneix com a economia informal.

Es tracta de dones "sense dret a l'atur ni a cap indemnització"

La responsable d'UGT incideix que "són dones que hem decidit que han de cuidar la nostra gent gran, substituint les tasques habituals dels serveis socials i l'atenció domiciliària amb una nova versió del treball low-cost".

Les estadístiques, en dubte

Huerga rebat la fórmula com s'ha elaborat l'informe de l'Observatori del Treball i Model Productiu, ja que "comptabilitza qualsevol mena de persona que entri a la llar a acomplir una tasca, sense discriminar si en fa la neteja o de cuidadora". Per aquest motiu, la sindicalista es pregunta quines dades s'ha fet servir per obtenir les estadístiques de l'estudi Situació del treball de la llar i les cures a Catalunya, insistint en la necessitat que determinats col·lectius requereixen una formació específica per exercir, a més de denunciar l'assignació automàtica de rols de gènere, "donant per suposat que si és una dona és la que ha de fer la neteja i les cures".

Fruit d'aquesta manca de representació i reconeixement, les treballadores afectades s'han constituït en associacions, autogestionades. Una d'elles és Mujeres Unidas entre Tierras, formada per un miler de dones que es comuniquen a través de Whatsapp. El seu propòsit, segons explica la seva presidenta, Isabel Valle, és "vigilar que es compleixi i executi el conveni 189 de l'OIT, dignificar les nostres condicions laborals, assolir un salari just i que les cotitzacions reflecteixin les hores reals de feina, ja que fins i tot amb contracte de treball, els registres no corresponen amb la realitat". L'associació té l'autorització de la Generalitat de Catalunya per dur a terme accions com l'empadronament de les nouvingudes, taques de suport legal o psicològic o la realització de cursos d'idiomes.

El sorgiment d'aquestes associacions és la constatació de la situació de llimbs jurídics en què es troba el col·lectiu: sense un desenvolupament legal, una normativa clara sobre les prestacions d'atur que els hi corresponen o la impossibilitat de quantificar el volum d'ajuts que van rebre durant el confinament les treballadores de la llar per la impossibilitat d'accedir als domicilis particulars. El reconeixement i la definició de la seva figura, tant si exerceixen com a empleades de la llar o oferint serveis socials, és un dels reptes que encara han d'afrontar les diferents administracions.