El poblat ibèric del coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) podria haver estat reconstruït i utilitzat durant l'època romana republicana com a plaça militar. És una de les hipòtesis que l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona baralla a l'inici d'una nova campanya d'excavacions. L'edició ha de servir per datar i concretar l'evolució de l'accés principal al poblat.

En anys anteriors ja es va descobrir el trull de vi més antic de Catalunya, i ara les excavacions han permès destapar trams de paret d'una altura "excepcional", d'entre quatre i cinc metres. També s'ha trobat una torre central defensiva que podria haver arribat als 14 metres d'alçada fa uns 2.300 anys, uns 12 metres dels quals estan descoberts.

El poblat ibèric del coll del Moro de Gandesa és un dels més ben conservats de Catalunya. Propietat de la Generalitat, el jaciment està sent objecte de campanyes d'excavació i recerca intensives des del 2018, si bé ja s'havien fet treballs de forma esporàdica a principis dels anys 80 del segle passat. Els treballs van començar aquest dilluns 10 i s'allargaran fins al dia 29, i hi treballaran entre 18 i 20 persones.

El poblat va estar ocupat des del segle VI abans de la nostra era: ara els arqueòlegs de la UB han arribat als estrats que correspondrien al segle III, però els resta molta feina al davant. El que sembla clar és que el poblat del coll del Moro hauria viscut sota el control de diferents grups amb diferents funcions.

Això s'ha constatat gràcies als treballs que des de fa més d'un any i mig es concentren a la zona de la porta d'accés. En aquest sentit, la datació d'aquesta estructura ha de permetre definir millor l'evolució arquitectònica, cronològica i funcional de l'espai.

Des de la seva creació i fins a la segona guerra Púnica, a finals del segle III, es feia per una obertura diàfana d'uns tres metres. Era llavors el poblat gran centre de poder polític i econòmic de la zona a uns 30 o 40 quilòmetres a la rodona, com altres poblats similars, com el Castellet de Banyoles. Fins que hauria estat destruït arran de l'enfrontament entre romans i cartaginesos.

En una segona fase, el poblat s'hauria reconstruït i utilitzat com a plaça militar forta per part de la Roma republicana amb una porta més estreta i amb escales que permetia dotar l'entrada de major seguretat. Ho apunta la hipòtesi del codirector de les excavacions, Rafel Jornet.

La guerra civil entre Sertori i Gneu Pompeu permetria explicar aquesta evolució. I és que el poblat ja havia estat fortificat per la inestabilitat política i rivalitats entre assentaments entre el segle IV i III. Finalment, després de la seva destrucció arran el conflicte amb Cartago, hauria funcionat com un castelum romà, cap als anys 100 i 80 abans de la nostra era, jugant un paper important en el conflicte intern.

Excepcionalitat dels murs i la torre

Els murs de fortificació d'entre quatre i cinc metres d'alçada que s'han trobat es consideren excepcionals. "No sabria trobar exemples similars més enllà de les Masies de Sant Miquel, a banyeres del Penedès, o alguns trams de la muralla d'Ullastret", apunta Jornet. Els arqueòlegs han de rebaixar encara més el nivell del sòl fins a la roca natural per definir de forma més concloent un discurs històrica per difondre a la ciutadania.

La senyalització i la museïtzació hauran d'esperar

La responsable de l'Àrea de Monuments i Jaciments de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carme Bergés, ha avançat que per aquest 2023 treballaran en la consolidació de les estructures més importants que s'han descobert i que puguin aparèixer. Considera prematur presentar un projecte definitiu de senyalització i museïtzació de l'espai davant la possibilitat que noves troballes deixin el discurs obsolet. "No volem contradir-nos al cap de sis mesos d'haver-les posat", ha apuntat.