Els polítics suspesos "no pensen renunciar" a l'acta de diputat

La suspensió dels diputats processats per rebel·lió ha tornat a elevar la temperatura del debat polític. Tal com ha requerit el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, els presos independentistes amb escó al Parlament –és a dir, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull- i l’expresident cessat Carles Puigdemont, quedaran suspesos de les seves funcions i, per tant, no podran ni delegar el vot ni cobrar el sou de diputat.

De la mateixa manera, la decisió de la justícia alemanya d’extradir Puigdemont per malversació però no per rebel·lió posa en dubte que l’expresident pugui ser suspès segons l’article 384 bis de l’enjudiciament criminal, segons el qual quedaran "automàticament suspeses de l’exercici" de càrrecs públics aquelles persones processades per terrorisme, banda armada o rebel·lió. L'afebliment de l'argumentari de Llarena també és extensible als processos oberts per rebel·lió als polítics empresonats a l'Estat.

Abans de prendre una decisió, però, la Mesa ha decidit demanar un informe al servei jurídic de la cambra per valorar les opcions. Aquest dijous també està pendent que se celebri la junta de portaveus on els partits independentistes portaran la proposta de debatre la suspensió al ple. Si, finalment, arribés a debat parlamentari, l'hemicicle podria votar en contra de la decisió de Llarena i situar-se en una tesitura de desobediència a les decisions del Tribunal Suprem. Això posaria de nou la crisi catalana en un escenari de confrontació entre institucions, pocs dies després que l'executiu espanyol i el govern català hagin fet els primers gestos de distensió i diàleg.