La suspensió dels diputats processats per rebel·lió ha tornat a elevar la temperatura del debat polític. Tal com ha requerit el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, els presos independentistes amb escó al Parlament –és a dir, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull- i l’expresident cessat Carles Puigdemont, quedaran suspesos de les seves funcions i, per tant, no podran ni delegar el vot ni cobrar el sou de diputat.

La decisió judicial no s’aplicarà sense l’oposició ferma de l’independentisme. En primer lloc, per part dels mateixos afectats, els presos i Puigdemont. Així ho ha fet saber el president Quim Torra qui, aquest matí, ha visitat els presos independentistes homes a la presó de Lladoners. En declaracions a mitjans, Torra ha recordat que ell no demanaria l’acta de diputat als afectats, però també ha afegit que ells mateixos l’han verbalitzat "que no pensaven renunciar-hi".

De la mateixa manera, la decisió de la justícia alemanya d’extradir Puigdemont per malversació però no per rebel·lió posa en dubte que l’expresident pugui ser suspès segons l’article 384 bis de l’enjudiciament criminal, segons el qual quedaran "automàticament suspeses de l’exercici" de càrrecs públics aquelles persones processades per terrorisme, banda armada o rebel·lió. L'afebliment de l'argumentari de Llarena també és extensible als processos oberts per rebel·lió als polítics empresonats a l'Estat.

Qui també està buscant confrontar a Llarena són els partits independentistes, que tenen la intenció de portar al ple la suspensió dels diputats. En aquest context, la Mesa del Parlament s’ha reunit per abordar la decisió de Llarena i discutir quines conseqüències se’n deriven. El debat central rau en si la cambra ha d’aplicar la decisió del jutge directament o si cal sotmetre-la a votació, tal com contempla l’article 25 del reglament del Parlament. Segons la norma, si l’acte de processament "és ferm", com és el cas, i el ple del Parlament "ho acorda per majoria absoluta", els diputats afectats poden ser suspesos de les seves funcions. El text contempla, per tant, que l’aplicació judicial necessita l’aval de l’hemicicle.

Abans de prendre una decisió, però, la Mesa ha decidit demanar un informe al servei jurídic de la cambra per valorar les opcions. Aquest dijous també està pendent que se celebri la junta de portaveus on els partits independentistes portaran la proposta de debatre la suspensió al ple. Si, finalment, arribés a debat parlamentari, l'hemicicle podria votar en contra de la decisió de Llarena i situar-se en una tesitura de desobediència a les decisions del Tribunal Suprem. Això posaria de nou la crisi catalana en un escenari de confrontació entre institucions, pocs dies després que l'executiu espanyol i el govern català hagin fet els primers gestos de distensió i diàleg.

Tot i això, el Parlament encara no ha rebut cap comunicació per part del Tribunal Suprem on s’informa de la suspensió dels diputats processats i, per tant, res d'això es farà efectiu fins que els tribunals espanyols no ho aclareixin formalment.