"Els partidaris de la Tercera República haurien d'abraçar el dret a l'autodeterminació"

L'any 2031 serà el centenari de la proclamació de la Segona República espanyola. Una data que ha motivat la iniciativa Horitzó 2031, mitjançant la qual sectors del sobiranisme català d'esquerres insten al conjunt de forces progressistes de l'Estat a confluir en una estratègia que, en el marc dels comicis locals que tindran lloc aquell any, permeti disputar el poder a fi de construir una República garant de drets i llibertats.

Hèctor Sánchez (Figueres, 1978), secretari general de Comunistes de Catalunya, co-coordinador general d'EUiA i senador d'ERC, traça les claus que han de conduir a aquest escenari, inspirat en el 'Pacte de Sant Sebastià' que les forces sobiranistes i d'esquerres van assolir per enderrocar el règim monàrquic del 31.

Aquest 16 de maig va presentar a Barcelona 'Horitzó 2031', una proposta que emplaça les esquerres sobiranistes de l'Estat a passar a l'ofensiva per assolir un escenari de ruptura i transformació social. Quin és l'origen d'aquesta iniciativa?

Es remunta el setembre de 2018, amb la dimissió de Xavier Domènech com a coordinador general de Catalunya en Comú. Des d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) -i dins d'ella, Comunistes de Catalunya- havíem treballat perquè aquesta força agregués el màxim de sectors del sobiranisme d'esquerres. Doncs bé: entenem que, amb la sortida de Domènech, això fracassa, la qual cosa ens obliga a obrir un procés de reflexió en molts àmbits. Un d'ells és la política d'aliances dels darrers quaranta anys.

En aquest impàs es precipiten les eleccions a les Corts generals. Quina posició adopten?

Ens donem marge perquè no interfereixin en el debat estratègic. És el moment en què apareix Sobiranistes, un darrer intent perquè Catalunya en Comú assumís el discurs nacional, però, vist això no és possible, s'acaba confluint amb ERC, on s'aplega Joan Josep Nuet, que acaba sent-ne diputat, o Elisenda Alemany, avui regidora republicana a l'Ajuntament de Barcelona, mentre hi ha qui opta per donar suport a la CUP o als Comuns.

A escala municipal, en què s'ha traduït aquest procés?

Cada assemblea local d'EUiA o cèl·lula de Comunistes de Catalunya ha acabat articulant-se amb candidatures molt variades. Algunes encapçalades per ERC, altres per Comuns o la CUP, o en coalicions superadores d'aquests espais. Un fet que demostra l'actual atomització de l'esquerra sobiranista.

Què ha influït més per arribar a l'actual divisió?

El cicle del 15-M, que es tanca en derrota, posa en relleu la necessitat que les esquerres sobiranistes tornin a acumular forces"

Per una banda, la onada neoconservadora que entronca en l'ofensiva global de l'extrema dreta, que a Catalunya s'havia atenuat arran del cicle expansiu de drets que van significar el moviment del 15-M i el procés sobiranista. Aquest cicle, que es tanca en derrota, posa en relleu la necessitat que les esquerres sobiranistes tornin a acumular forces. Però, en lloc d'això, s'han dedicat a posar-se el dit a l'ull, fins al punt que a Catalunya han perdut bona part dels 50 diputats que tenien en la passada legislatura.

'Horitzó 2031' neix per revertir aquesta davallada i assolir una estratègia compartida?

Ho anàvem analitzant fa anys, però no ha sigut fins a la darrera etapa electoral, que no ho hem metabolitzat en la proposta. Es tracta de veure els errors del passat, però també aprofitar el pòsit cultural que hem adquirit i el qual ha de permetre'ns assolir aquest escenari possible.

Quins errors assenyalaria?

"Hem heretat la lectura equivocada del PSUC que el procés sobiranista de Catalunya era un instrument de la burgesia destinat a distreure les classes populars"

Al capdavall, hem heretat la lectura equivocada que el PSUC -i després Iniciativa- van fer a cavall de la Transició, quan van adoptar la idea que el procés sobiranista de Catalunya era un instrument de la burgesia destinat a distreure les classes populars de les coses veritablement importants, com són els salaris, l'educació o la sanitat. Aquesta idea acaba penetrant en els Comuns, malgrat que el procés sobiranista havia fet virar la societat cap a l'esquerra i demostrava que el dret a decidir i la millora del benestar són lluites indestriables; és a dir, que la sobirania és necessària per construir una societat més justa i igualitària.

Pablo Iglesias, en la seva primera etapa com a líder de Podemos, contribueix a reforçar aquest relat d'associar el sobiranisme amb un projecte burgès, no troba?

Sens dubte. Encara que inicialment va parlar de radicalitat democràtica i que calia bastir una Espanya plurinacional que respectés l'autodeterminació, després va cometre el greu l'error d'afirmar que l'independentisme havia despertat el feixisme. Ens ve a dir, doncs, que era preferible no qüestionar els consensos del règim del 78 perquè, si no, vindria l'extrema dreta. Aquesta és una de les trampes en què ens trobem encara, sumat al fet de considerar el PSC un partit d'esquerres.

Davant d'això, com s'encara l'actual etapa política?

Ens trobem en una cruïlla històrica: o anem cap a la recentralització conservadora, o els partidaris d'una democratització profunda de l'Estat acordem una estratègia compartida"

Ens trobem en una cruïlla històrica davant la qual només hi ha dos camins possibles: o anem cap a la recentralització conservadora, cosa que implicaria una pèrdua de drets, tant socials com nacionals, o que els partidaris d'una democratització profunda de l'Estat acordem una estratègia compartida.

El 'Pacte de Sant Sebastià' de 1931 és el referent on emmirallar-se?

Sí, perquè en virtut d'aquell pacte, les candidatures van utilitzar les eleccions municipals per assolir un canvi de règim, primer amb la proclamació de la República de Francesc Macià i, a posteriori, amb la que es va proclamar al conjunt de l'Estat.

El repte és assolir la correlació de forces d'aleshores?

Hèctor Sánchez Mira.

L'objectiu és que les forces sobiranistes i independentistes i les que són veritablement d'esquerres prenguin la iniciativa i facin moure el PSOE, si més no el seu electorat. De fet, l'any 2015, va haver-hi una etapa en què semblava que Podemos, que es presentava com un projecte emancipador i rupturista, faria el sorpasso al PSOE. Malauradament, tot aquest espai d'esquerres ha esdevingut una mena de laborisme que ja no qüestiona els pilars del règim contra el qual van sorgir el 15-M i el procés de l'1 d'Octubre.

A qui pertocaria encapçalar aquesta represa, doncs?

Qui està més legitimat són les forces sobiranistes d'esquerres de Catalunya, el País Basc i Galícia. Ara bé, elles soles no ho poden fer. Haurien de comptar amb el 80% de suport popular i, malgrat que a vegades els cicles s'acceleren, és gairebé impossible. Cal que tots els actors que advoquem per un aprofundiment democràtic ens posem d'acord. Aquest és seria el Pacte de Sant Sebastià d'avui.

Les eleccions municipals de 2031 és la finestra d'oportunitat per assolir aquest canvi de règim?

"El 2031 és una interpel·lació a treballar perquè, en aquells comicis, hi hagi les condicions necessàries per fer-ho possible"

La data és una interpel·lació a treballar perquè, en aquells comicis, hi hagi les condicions necessàries per fer-ho possible. Però insisteixo: això passa perquè els partidaris de la Tercera República abracin la plurinacionalitat de l'Estat i el dret a l'autodeterminació dels pobles.

Veu factible aquest nivell de coordinació entre forces amb nivells d'incidència i marcs territorials dispars?

Al meu entendre, la principal dificultat rau a aconseguir que l'esquerra d'àmbit estatal se situï en aquesta lògica. Ha d'adonar-se que no es pot assolir una profunda democratització de l'Estat sense superar el règim del 78. Però també que, per fer-ho possible, ha d'activar els moviments que poden confluir en aquest horitzó, explicant-los que, a través de la lluita al carrer, podrem assolir una República justa i democràtica en què guanyarem drets socials, polítics i culturals. 'Horitzó 2031' vol ser l'eina que faciliti a aquesta esquerra superar les divisions i participar d'aquesta perspectiva.