Els noms claus dels Comuns per a l'era post Colau i Albiach

La IV Assemblea Nacional dels Comuns, que se celebrarà els propers 16 i 17 de novembre, marcarà un canvi de cicle a la formació d'esquerres, que implicarà deixar enrere el triumvirat a la direcció format per Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López. De les tres coordinadores nacionals escollides el 2019 només seguirà López, alcaldessa de Castelldefels del 2015 i 2017 i actual diputada al Congrés, que estarà acompanyada per Gemma Tarafa, regidora a l'Ajuntament de Barcelona.

Reduït a partit gairebé només metropolità després d'encadenar mals resultats a l'últim cicle electoral, els Comuns advoquen per millorar la seva implantació territorial i es fixen les municipals del 2027 com a "objectiu prioritari". Per arribar-hi estrenaran una direcció que combinarà continuïtat i renovació després de l'assemblea, en la qual tot apunta que només hi haurà una candidatura.

Colau i Albiach han estat les seves dirigents més conegudes els últims anys, però per raons diferents les dues abandonen els càrrecs orgànics. Ja fa setmanes que l'exalcaldessa de Barcelona va anunciar que deixava la política institucional, una decisió que es materialitzarà en el ple municipal d'aquest divendres. Això sí, amb l'horitzó ben obert d'un probable retorn el 2027 per "recuperar" l'alcaldia. Albiach, en canvi, va manifestar aquest dilluns que no seguiria com a coordinadora del partit, si bé es mantindria com a líder del grup parlamentari.

La marxa d'ambdues obligarà els Comuns a "empoderar nous lideratges", un dels objectius que fixa "Construïm futur en comú", la ponència política i organitzativa aprovada fa unes setmanes pel Consell Nacional de la formació i que les bases votaran a l'assemblea del mes vinent. La nova direcció es pretén més coral i més centrada a enfortir l'organització, que fora de l'àrea metropolitana de Barcelona no s'ha expandit amb èxit, més enllà d'algunes excepcions puntuals. En aquest sentit, a la coordinació es passarà d'un triumvirat a un tàndem. Tant López com Tarafa són persones de la màxima confiança de Colau, si bé hi ha algunes diferències entre elles.

Tant López com Tarafa són persones de la màxima confiança de Colau

La primera, que és regidora a la seva ciutat, Castelldefels, des del 2007, prové de l'antiga ICV i va arribar a formar part de la direcció dels ecosocialistes abans del procés de confluència que culminaria amb la creació dels Comuns. Tarafa, en canvi, va aterrar a la política de partits tot just fa una dècada, com una de les impulsores de Guanyem, l'embrió de Barcelona en Comú. Doctora en Biologia Molecular, antiga professora universitària i exinvestigadora de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), des del juny del 2015 està a l'Ajuntament de la capital. En el primer mandat de Colau (2015-2019) com a comissionada de Salut, i en el segon (2019-2023) ja com a càrrec electe i regidora de Salut, Envelliment i Cures. Actualment és regidora a l'oposició.

En certa manera, el tàndem entre López i Tarafa mantindrà un equilibri entre els dirigents provinents de l'antiga ICV i els que van fer el salt a la política des de l'activisme, com la mateixa Colau. Entre els primers destaquen noms com el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, la diputada al Congrés Aina Vidal, el diputat al Parlament David Cid o la regidora a l'Ajuntament Janet Sanz, que agafa el relleu de Colau al capdavant del grup municipal de Barcelona en Comú.

El paper de Joan Mena

En la nova estructura de la direcció es crea la figura d'adjunt a les coordinadores, un càrrec que ostentarà el fins ara portaveu, Joan Mena. Antic diputat al Congrés, també és regidor a Sabadell, la seva ciutat, i prové de l'antiga Esquerra Unida. Els nous portaveus seran els diputats al Congrés Aina Vidal i Gerardo Pisarello. La primera va liderar la llista dels Comuns a les generals de l'any passat, mentre que Pisarello va ser el primer tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Barcelona del 2015 al 2019 i, posteriorment, va passar al Congrés. També va fer el salt a la política des de l'activisme.

Així mateix, la secretaria d'organització estarà integrada per dues dones, l'exalcaldessa de Sant Feliu de Llobregat Lídia Muñoz (2019-2022), provinent d'ICV; i l'economista Tània Corrons, implicada a BComú des de l'inici i antiga portaveu de la formació municipalista. Finalment, es crearà la figura de responsables institucionals, que recaurà tant en el ministre Urtasun com en Jéssica Albiach.

El repte de les municipals del 2027

Més enllà dels càrrecs, el nou full de ruta dels Comuns planteja "enfortir l'organització per donar un nou impuls al projecte i tornar a connectar amb les majories socials del país". A més a més, situa la propera cita electoral, que en principi han de ser les municipals del 2027, "com un repte estratègic de primer nivell" i s'insta a dedicar els "màxims esforços" a preparar aquests comicis. En aquest sentit, considera "fonamental" arribar-hi amb un "creixement organitzatiu arreu del territori" i amb "la presentació de més candidatures".

La ponència de l'assemblea insta els Comuns a liderar "la construcció d'una majoria populuar"

En l'àmbit català, la ponència planteja que "Catalunya es troba en una fase de transició, on no hi ha consolidada una majoria política al Parlament de Catalunya ni una majoria social que orienti la direcció del país". A partir d'aquí, defensa que hi ha "dos possibles camins": "una majoria orientada cap a les elits i els poders econòmics, perpetuant les desigualtats socials i no afrontant decididament el repte climàtic" o "un segon camí que és la construcció d'una majoria popular que, tant a nivell d'acords parlamentaris com des de fora de les institucions, impulsi la transformació ecològica-feminista i social de Catalunya". I defensa que la missió els Comuns "és liderar políticament la construcció d'aquesta majoria política popular, social i climàtica".

A més a més, el text considera que amb la fi del Procés la formació ha de poder "interpel·lar un espai social ampli que s'identifica amb els valors de l'esquerra i el catalanisme i que es troba en un moment de redefinició de les seves adscripcions electorals". Mentre que com a proposta de resolució del conflicte polític advoca per "un nou pacte amb l'Estat per assolir un autogovern fort basat en el finançament singular i el reconeixement del caràcter plurinacional i plurilingüe de l'Estat", amb l'horitzó d'avançar cap a una "República Federal Plurinacional".

Retrocés electoral

Des del 2015, quan van imposar-se a les municipals de Barcelona i, posteriorment, a les generals del desembre d'aquell any i a les del juny següent, els Comuns tenen una tendència electoral a la baixa. A les eleccions al Parlament del maig, la candidatura encapçalada per Jéssica Albiach va perdre 13.550 vots -el 6,9% dels obtinguts el 2021-, però va passar de vuit a només sis diputats. El més significatiu, però, és que la formació només va aconseguir escons a la província de Barcelona, un fet que no havia passat mai en l'espai prèviament representat per ICV-EUiA o el PSUC.

A les eleccions al Parlament els Comuns només van aconseguir representació a Barcelona

Van ser els primers comicis després de la ruptura amb Podem, formació que els superaria a Catalunya per 8.000 vots a les europees del juny. Precisament, refer ponts amb la formació morada és un altre dels objectius de la nova etapa del partit, si el que és pretén és enfortir un projecte d'esquerres que vol adreçar-se a majories populars.

Prèviament, les municipals del maig del 2023 també van suposar un retrocés per a l'espai, que va perdre uns 90.000 vots i una trentena de regidors en comparació amb els obtinguts el 2019 per les candidatures pròpies i les de Podem en solitari. Tot just va sumar 266.739 vots i 244 representants municipals. Només va resistir a les generals del juliol de l'any passat, quan va mantenir set diputats, tot i perdre més de 50.000 sufragis.