Els lletrats del Parlament creuen que és vigent l'informe que ja van fer sobre la situació de Quim Torra després de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de treure-li l'acta de diputat. Després d'una reunió ordinària han desestimat realitzar un nou anàlisi jurídic davant el darrer escenari generat per l'aval del Tribunal Suprem a la decisió de la JEC. De fet, cap òrgan competent del Parlament -només poden fer-ho la Mesa o el propi president de la cambra- ha encarregat als serveis jurídics que es torni a pronunciar. Queda així en vigor el darrer document en què es desestimava la inhabilitació decretada per la JEC.

De moment no hi ha pronunciament públic del president del Parlament, Roger Torrent, sobre com s'actuarà a partir d'ara. Està previst un ple per al dilluns en què hi haurà votacions i Torra té la intenció de participar d'aquestes votacions com a diputat.

En l'informe previ a l'última decisió del Suprem, els lletrats van avalar la continuïtat de Quim Torra com a president de la Generalitat i també com a diputat al Parlament, malgrat que la Junta Electoral Central (JEC) l’hagi declarat ja inhabilitat pel càrrec i la Junta provincial hagi declarat vacant el seu escó. En l'informe dels serveis jurídics de la cambra legislativa es conclou que la JEC no és un organisme "competent" per acordar el cessament del diputat. I, reitera, que és precisament el Parlament de Catalunya qui, en tot cas, n’ha de decidir el cessament. 

Els lletrats també van especificar que si Torra fos cessat com a diputat podria continuar al capdavant de la Generalitat. Si més no, aquesta és la interpretació que fan els lletrats del Parlament, perquè "hi ha elements suficients, tant a partir d’una interpretació sistemàtica de les normes que regulen la institució de la Presidència, com de naturalesa lògica i gramatical, per considerar que l’eventual cessament en el càrrec de diputat per causa d’incompatibilitat no afectaria la seva continuïtat en el càrrec de president de la Generalitat". Cal recordar que l'Estatut fixa com a condició imprescindible ser diputat o diputada al Parlament per a la investidura presidencial, però no especifica què passa en cas que el President sigui inhabilitat com a diputat.

A més a més, els lletrats reiteren que la JEC té competències amb relació els "processos electorals en curs i fins que conclouen", però que no és possible una "declaració d’inelegibilitat sobrevinguda". Finalment, l’informe destaca que l’Estatut i la Llei de Presidència de la Generalitat estableixen com a causa de cessament “la condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics".

Torra denuncia coaccions al Parlament

El president de la Generalitat ha reaccionat també davant l'ofensiva d'alguns grups parlamentaris com el PP i Cs perquè el Parlament faci efectiva la seva inhabilitació. En un comunicat el President denuncia "les pressions a les quals es pretén sotmetre el president del Parlament del Catalunya i altres membres de la Cambra que defensen la sobirania del Parlament està arribant a límits insostenibles i incompatibles amb l’ordenament jurídic en general i, específicament, amb el Codi Penal".

També denuncia una actitud delictiva: "Hem de recordar que aquell qui, sense estar autoritzat legítimament, obligui un altre a realitzar el que no vol, sigui just o injust, estarà incorrent en un presumpte delicte de coaccions. I en aquest sentit no renunciarem a exercir les accions legals pertinents, també de caràcter penal".

I reivindica el seu càrrec ja que, per Torra, "la condició de diputat del Parlament de Catalunya del president de la Generalitat tan sols li pot ser revocada, en cas que existeixi sentència ferma, pel propi Parlament. I, sens dubte, la decisió d’un òrgan administratiu, incompetent per dictar la resolució per la qual se’l vol privar d’aquesta condició, no és res més que una anomalia democràtica que genera un conflicte institucional que excedeix l’àmbit del propi Parlament de Catalunya".

El comunicat de la Presidència especifica, a més, que "el president de la Generalitat compta amb tota la legitimitat democràtica per seguir exercint el càrrec per al qual va ser escollit. Per tant, atribuir-li la possible comissió d’un delicte d’usurpació de funcions públiques no només demostra una ignorància profunda del dret penal, sinó que s’esgrimeix per coaccionar aquells qui defensen la sobirania del Parlament de Catalunya. Per això, el president de la Generalitat no dubtarà tampoc a exercir les accions legals oportunes en cas que persisteixin aquestes accions, que podrien estar incorrent en un presumpte delicte de calúmnies i/o injúries".