Els habitants del Ripollès (95,2 %), el Montsià (89,3 %) i el Baix Ebre (85,5 %) són els que més utilitzen el català com a primera llengua. En canvi, el Baix Llobregat (29,3 %), el Vallès Occidental (30,5 %) i el Barcelonès (33,0 %) són les comarques amb menys percentatge de població que s'identifica únicament amb el català. Són algunes de les dades que recull l'InformeCAT 2023 que ha presentat la Plataforma per la Llengua i que mostra 50 dades significatives sobre l'estat del català als Països Catalans.  

Per contextualitzar-ho, cal esmentar que en el global de Catalunya el percentatge d'identificació única amb el català és del 42,1%. Altres dades que ha revelat l'informe és que el català és la llengua habitual de només el 5,1% dels joves de Nou Barris i no arriba al 50% a cap dels districtes de Barcelona.

Els funcionaris de l'Estat haurien de saber català

Per altra banda, el 88,7% dels catalans creu que funcionaris de l'Estat que atenen el públic haurien de saber català. També ho pensen el 81,8% dels valencians i el 67,6% dels habitants de les Balears. Durant la presentació de l'estudi, Plataforma per la Llengua ha recordat l'absència d'aquest requisit lingüístic genera obstacles per a l'ús del català i reforça el del castellà.

L'entitat ha destacat que les dades són especialment positives i sorprenents a les Illes Balears i al País Valencià, "on el nacionalisme espanyol ha impulsat en darrers anys campanyes contràries a l'existència d'un requisit perquè els funcionaris sàpiguen català", apunta a l'informe. En aquest sentit, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha assenyalat que els governs de PP i Vox són un "perill i una amenaça pel català". 

També cal recordar que només el 6,9% de les sentències judicials a Catalunya van ser en català el 2021. El retrocés en aquest sentit és evident, tenint en compte que l'any 2005, el percentatge era del 20,5%. L'informe d'enguany revela que els jutjats de Catalunya desatenen un 81,3 % de les peticions que demanen la documentació en català.

2 de cada 3 ciutadans dels PPCC diuen parlar bé el català

L'informe també destaca que el 95% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears diuen que parlen bé el castellà, i tan sols el 65,1%, que parlen bé el català. A Catalunya, el 75% dels enquestats han admès expressar-se correctament en català davant del 59,5% dels balears i el 51,6% dels valencians. El percentatge de persones que diuen parlar bé el castellà és del 95,3% a Catalunya, el 94,7% del País Valencià i el 94,1% de les illes.

Plataforma per la Llengua ha recordat que els enquestats que han respost a la pregunta només tenien tres opcions de resposta: no parlen "gens" la llengua, la parlen "amb dificultat" o la parlen "bé". Segons l'organització, "el decalatge entre el coneixement de tots dos idiomes" s'explica per la "imposició legal" del castellà a tots els ciutadans i per la "tendència" de molts catalanoparlants a canviar al castellà.

Problema amb les cerques a Google

Una de les dades que més amenaça el futur del català és la discriminació de les llengües minoritàries a la xarxa. Tot i que el català està present en la majoria de les xarxes socials -Twitter, Facebook, Signal, Telegram, Whatsapp i YouTube, entre d'altres-, també a TikTok i Google Maps, on s'ha incorporat recentment, el cert és que ha patit un retrocés a Google.

Un estudi de l'Aliança per a la Presència Digital del Català va revelar fa unes setmanes que el principal navegador discrimina la cerca d'informació en català, prioritzant i posicionant en els primers llocs les entrades en castellà. Una de les conclusions de l'estudi diu que Google ha fet perdre visites a dues de cada tres webs en català. O el que seria el mateix, la visibilitat de l'opció en català s'ha vist reduïda respecte al contingut equivalent en castellà en un 66,5% de les pàgines web analitzades.

L'informecat 2023 revela que gairebé el 45% dels catalanoparlants de Catalunya no fan servir el català per fer cerques a Google o YouTube.

Sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea

L'informe també recull que el 84 % dels catalanoparlants de Catalunya volen que el català sigui oficial a la Unió Europea. Recentment,  Plataforma per la Llengua ha denunciat que Espanya mai ha demanat que el català sigui oficial. La mateixa UE ha confirmat que l'Estat mai ha fet aquesta petició. 

L'entitat ha demanat aprofitar la presidència rotatòria del consell de la UE per part d'Espanya per sol·licitar realment la reforma del reglament corresponent per incloure el català com a llengua oficial de la UE.