Els defensors de la sanitat pública carreguen contra el nou Cercle de Salut

El model sanitari català torna, sense buscar-ho, a convertir-se en un espai de batalla ideològica. O, més ben dit, cal preguntar-se si es pot parlar de “defensa del sistema sanitari” sense plantejar la disjuntiva entre centres públics i privats dins d'un mateix model que vetlla per ser de garantia pública. És en aquest punt en què l'aparició del nou Cercle de Salut, presentat com “un espai de debat i reflexió” per millorar el model sanitari a Catalunya per més d'una setantena de personalitats, entronca amb les lluites de les plataformes ciutadanes i professionals en defensa de la salut pública com la Marea Blanca o Dempeus per la Salut Pública.

Qui l'impulsa?

El president del nou Cercle, l'hepatòleg Miquel Bruguera, concreta al diari: “És una agrupació molt transversal amb ideologies diverses, deslligada de qualsevol partit polític”. “No és un lobby, és un grup de gent molt preocupada per la salut catalana”, emfatitza qui va presidir el Col·legi de Metges de Barcelona entre els anys 1994-2010. Es diu Cercle, segons explica Bruguera, perquè es vol “penetrar en la societat” de la mateixa manera que ho va fer el Cercle d'Economia però en l'àmbit sanitari.

El model de la sociovergència

“Els noms són significatius. És un lobby de pressió de l'antic espai sociovergent en l'àmbit sanitari. Hi ha incrustacions per fer veure que és més plural, com un determinat sector de l'esquerra com Benach i altres forces corporatives com el Col·legi de Metges”, considera Barbarà. Però, el republicà Ernest Benach, considera que el Cercle suposa un espai de “debat necessari sobre cap a on ha d'anar la sanitat catalana”. “No podem quedar-nos en el debat público-privat. El model català no deixa de tenir bastant d'èxit i ara està aturat per una qüestió de finançament”, considera en declaracions a Públic.

Una resposta al conseller Toni Comín?

És significatiu, atenent a les dates, que el nou Cercle de Salut s'hagi gestat i constituït al mateix temps que el conseller de Salut, Toni Comín, comencés a aturar els concerts del sistema públic amb determinades clíniques privades com la Clínica del Vallès o la intenció de comprar l'Hospital General de Catalunya. “Ells entenen això com una provocació i, tot i que no es tracta de desprivatitzacions sinó de deixar de renovar les concessions, els alarma”, considera Barbarà. El president del Cercle, tanmateix, insisteix en què aquest no és el debat i que cal “buscar diners d'on sigui” admetent que “tot està obert”. “Si les coses estan malament no és per culpa del conseller, és per una insuficient dotació econòmica que ve de molts anys”.

Un sistema amb “moltes pressions i tensions”

El sistema de salut català, com reconeix el Cercle, “està sotmès a moltes pressions i tensions” per la manca i precarietat del personal mèdic, les llargues llistes d'espera o els escassos recursos que provoquen la saturació dels centres. “No podem aplaudir un sistema que funciona per l'esforç dels seus professionals”, es queixa Bruguera. Certament, només durant la gestió de l'anterior conseller Boi Ruiz, s’han perdut 3.000 professionals mèdics, s’han tancat 1.200 llits als hospitals i s’ha retallat un 25% els sous dels treballadors de l’ICS.