Els capítols claus en la vida de l'imam de Ripoll, peça principal en els atemptats de fa un any

Nascut a Bab Taza -una comunitat del nord del Marroc- el 1973, Abdelbaki Es-Satty va establir-se a Catalunya a principis del segle XXI, va estar empresonat quatre anys a Castelló per tràfic de drogues i allà va entrar en contacte amb els serveis secrets espanyols. També va viure uns anys a Vilanova i la Geltrú i, sobretot, entre 2015 i 2017 va exercir d'imam de Ripoll, després de ser contractat per la comunitat Annour. El 16 d'agost de l'any passat va morir a Alcanar, arran d'una explosió que va destrossar la casa on estava. Aquest seria un resum molt telegràfic d'alguns dels principals capítols d'una persona que, fonamentalment, és recordada per ser el captador dels joves que ara fa un any van perpetrar els atemptats de Barcelona -amb epicentre a les Rambles- i Cambrils, amb un balanç de 16 morts -a més de bona part dels integrants de la cèl·lula terrorista- i més d'un centenar de ferits.

Es-Satty va estar en el punt de mira de diverses investigacions sobre presumptes cèl·lules gihadistes, però mai va ser detingut per aquesta qüestió i, segons han informat recentment mitjans com Rac 1 i el diari Ara, ni tan sols comptava amb antecedents policials, malgrat haver-se passat quatre anys a la presó. Un dels principals responsables dels fets que fa un any van sacsejar la societat catalana s'havia casat als 18 anys i va tenir nou fills a Tetuan, al Marroc. A Catalunya, on va viure uns anys a Vilanova i la Geltrú, va tenir relació amb una altra ciutadana de nacionalitat marroquina, resident a Segur de Calafell, on Es-Satty residiria també uns mesos. Una de les seves primeres activitats a l'Estat espanyol hauria estat introduir-hi marroquins sense papers embarcant-los a Ceuta fins a Algesires. A Vilanova va entrar en contacte amb el carnisser Mohammed Mrabet, responsable de la mesquita Al Furkán i que hauria estat implicat en el reclutament de joves per enviar-los a combatre a l'Iraq i l'Afganistan. Es-Satty hauria allotjat almenys un dels combatents a casa seva.

Empresonat per tràfic de drogues

El 2010 la seva vida va fer un gir important. En arrencar l'any va ser detingut a Ceuta per intentar introduir 121 quilos d'haixix a l'Estat i dos dies després va ingressar a presó. Posteriorment se'l traslladaria al centre penitenciari de Castelló i el 2012 va ser condemnat a quatre anys per tràfic de drogues. És durant aquest període que es van forjar els contactes entre els serveis d'intel·ligència espanyols, el CNI, i l'imam. Inicialment alguns mitjans van afirmar que Es-Satty n'havia estat confident, si bé informacions posteriors van rebaixar la relació només a "contactes", ja que no se l'hauria considerat una font fiable. Això sí, l'aixecament parcial del secret de sumari del cas ha permès confirmar que durant la seva estada a la presó se li van fer "quatre entrevistes policials", tres concentrades entre l'abril i el juny de 2012 i la darrera amb data del 17 de març de 2014, és a dir, un mes i mig abans que sortís del centre, el 29 d'abril d'aquell any. Segons va informar l'agència Efe, les entrevistes les haurien fet agents de la Guàrdia Civil i el CNI. Després de l'empresonament, l'advocacia de l'Estat hauria demanat la seva expulsió, però un jutjat de Castelló va rebutjar la petició per "l'arrelament" i "l'esforç d'integrar-se" de l'imam.