Els agents culturals proposen models de gestió alternatius abans de reunir-se amb Colau

BARCELONA.- Després que la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona decidís dedicar fons provinents de la taxa turística -la recaptació de la qual obliga a la reinversió en la promoció del sector- a obrir el Teatre Grec a l'estiu amb espectacles sense veu o rescatés el Tantarantana, s'obre el debat sobre el model de gestió cultural que hauria de seguir la ciutat. A l’espera de la reunió del divendres entre els sectors crítics i l’alcaldessa, Ada Colau, que aquests exigien mitjançant una recollida de signatures iniciada a l’octubre, diferents agents culturals llancen a Públic propostes abans del conclave.

"Abans que res, no tenim un model de gestió per a la ciutat", aclareix Borja Lozano, portaveu de l'Ateneu. "Ens organitzem a través d'un model de gestió comunitària, que a més sempre s'adapta a les casuístiques de cada espai i territori, no és un model tancat", afegeix. Defensen la transparència, l'horitzontalitat o la democràcia radical i a través d'aquests valors teixeixen la Xarxa d'Espais Comunitaris amb la qual comparteixen eines per a la gestió.

Una activitat de l'Ateneu l'Harmonia. L'HARMONIA

Referents diversos

Quins són els referents d'aquest tipus d'iniciatives? Més enllà de Barcelona, el Teatro del Barrio a Madrid, que s'ha constituït en cooperativa, el Teatro Occupato a Roma o l’Astra de Guernica. El de la capital italiana va sorgir el 2011 després d’okupar un espai en ple centre històric, amb la intenció "de dur a terme una revolta cultural i activar una altra manera de treballar, crear i produir cultura", assenyalen al seu web. L’Astra, "malgrat ser una fàbrica cultural fundada pel govern d'Euskadi, està gestionada per veïns, artistes i col·lectius culturals", apunta Rodrigo.

"La cultura hauria de ser un espai més lliure i tenir un model no ha funcionat", reflexiona Jordi Oliveras, d'Indigestió

Per entendre l'equivocada que està la cultura, segons Oliveras, posa el següent exemple: "Si parlem de sanitat, sabem que l'objectiu és atendre als malalts, però si parlem de cultura, acostumem a parlar dels creadors o la indústria cultural. Algú s'imagina que al debat sobre sanitat es parlés de com poden viure els metges?" Aquest animador cultural troba a faltar un relat sobre què pretén oferir la cultura a la societat. A partir d'aquí, estaria bé diferenciar entre les diverses entitats de la ciutat, exigir més transparència i explorar la gestió comunitària.

Canviar la direcció del finançament

En la creació d'una taula que s'institucionalitzi i sigui immune als canvis de govern coincideix Sergio Marcovich, fundador del Arco de la Virgen, que reobre aquest divendres després de més d'un any tancat per no tenir llicència de bar musical. "Hi ha una distància molt àmplia entre el real i el legal que el govern de BComú no ha volgut modificar [durant l'any en què ha tingut Cultura]", explica. Proposa una reunió periòdica dels partits polítics de l'Ajuntament amb les entitats culturals com a idea en la qual treballar perquè la institució "hagi d'escoltar als agents culturals sí o sí".

L'Arco de la Virgen, a Barcelona.

L'escassa col·laboració entre equipaments també preocupa Gaston Core, director d'Hiroshima, un altre espai independent que exhibeix arts escèniques. "No hi ha un treball entre infraestructures de gestió pública i privada que ens porti a una anàlisi més real dels projectes" interpreta Core, que veu interessant el sistema que funciona en Països Baixos. Va participar en una trobada recent de programadors en el qual "hi havia tota una xarxa interessant i a diferents nivells, amb grans institucions, equipaments privats, independents, petites companyies o distribuïdores que representen a tot el teixit".