Els afectats per la brutalitat policial de l'1-O: "El que ens van fer aquell dia deixa marca"

Ja fa cinc anys de l'1-O, però el temps no esborra de la retina les imatges de violència policial que es van viure aquell dia en desenes de col·legis electorals del país. La Generalitat va comptabilitzar un total de 1.066 ferits, que reconeixen que han quedat "marcats" per tota la vida. Encara que després de llargues recuperacions s'han pogut sobreposar físicament a les lesions, perdura la ferida psicològica per una brutalitat policial que encara no ha estat condemnada als jutjats. "Està dins teu, i ho estarà sempre, i més quan encara hi ha impunitat", assenyala Raquel Figa.

La Raquel estava votant a l'Institut Pau Claris, a Barcelona, quan la policia va irrompre-hi per confiscar les urnes. En una de les agressions policials que més es van viralitzar,  la van llançar per les escales i la van treure del centre estirant-la dels cabells.

Igual que tres persones més que estaven a les escales en aquell moment, el Centre Irídia la representa en la causa contra els policies que la van agredir. "Encara no hi ha sentència, està tot a l'aire. No desitjo que passi res en concret al judici, simplement poder tancar aquest llibre", afirma en una conversa telefònica amb Públic. Que no hi hagi hagut conseqüències sobre els cossos policials accentua encara més la manca de reparació, reconeix.

Hi ha 65 agents investigats per les actuacions de l'1-O a Barcelona

I és que tot i que les imatges de la violència policial contra els votants del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 van donar la volta al món, en la majoria de casos la brutalitat dels agents encara està pendent de jutjar-se. En el cas de Barcelona, el Centre Irídia informava aquesta setmana que hi ha un total de 65 agents de la Policia Nacional investigats per les actuacions contra els votants desfermades aquella jornada.

Roger Español: "No s'ha reparat els afectats en absolut"

Entre els 1.066 ferits d'aquell dia, un dels casos més mediàtics va ser el de Roger Español, a qui una pilota de goma li va treure un ull. Tot i que s'ha refet de la ferida física, patirà sempre els efectes associats a una menor vista, com les dificultats per conduir de nit, per exemple. Però més enllà d'això, explica que a nivell personal la seva vida ha fet "un gir de 180 graus". El 2017, ell era músic i estava estudiant per avançar en la seva carrera, però entre recuperar-se i adaptar-se a la nova situació no va poder seguir les classes. Ara treballa com a conserge.

Per a Español, cinc anys després no s'ha reparat els afectats "en absolut". "A nivell judicial està tot enlaire encara, i igualment això és només una part. Políticament no hi ha hagut resposta pel que l'Estat espanyol ens va fer l'1-O", lamenta. 

El seu cas és un dels més complexos judicialment. Irídia va identificar l'escopeter que el va disparar, i tot i que el jutjat número 7 havia descartat que es tractés d'un fet intencionat, l'Audiència de Barcelona va tornar a reobrir el cas i encara ho està investigant. Un informe posterior de Mossos sosté que l'agent va disparar dos o tres cops abans de tocar-lo i que quan era a terra va tornar a disparar. Anaïs Franquesa, advocada d'Irídia, va assegurar que és el primer cop a l'Estat que s'identifica l'escopeter que ha disparat una pilota de goma que ha acabat matant o lesionant greument un ciutadà.

Si es reconeix la internacionalitat, hi hauria penes més altes per l'escopeter i també hi hauria conseqüències pels quatre subinspectors que no van evitar els fets. "En quant a reparació personal meva, això ajudaria", reconeix Español. Més enllà d'això, però, considera que "una part important de la reparació seria aconseguir el que vam anar a votar". Els esculls per consensuar l'estratègia independentista, però, han portat a una divisió dels partits, deixant el Govern d'ERC i Junts al caire del trencament aquesta setmana.