ELECCIONS PRESIDENCIALS França tria entre ultraliberalisme de Macron i patriotisme xenòfob de Le Pen

Dues 'Frances' que es retroalimenten. El neoliberalisme i l'europeisme d'Emmanuel Macron contra el patriotisme i la xenofòbia de Marine Le Pen. Són les dues Frances què es confrontaran aquest diumenge 7 de maig a les urnes. Dues idees contraposades de la República francesa que es van posar de manifest en l'aspre debat televisiu de dimecres passat, que va servir per reforçar la condició de favorit d'Emmanuel Macron per reemplaçar a l'Elisi al socialista François Hollande.

"Ella no ha canviat". "Marine Le Pen: l'estratègia de la mentida". Així van titular respectivament aquest divendres els diaris Libération i Le Monde les seves portades en referència a l'actitud agressiva de Le Pen durant el debat televisiu. Lluny de Macron en els sondejos, la líder ultranacionalista veia en la nit d'aquest dimecres l'última oportunitat per remuntar. I va decidir atacar Macron de forma caricaturesca. "Hollande júnior", "el nen volgut del sistema i les elits" o "la fredor del banquer de negocis". Són algunes de les perles que Le Pen va llançar al seu rival per ratllar com "el candidat de l'establishment" davant la representant del "poble".

La campanya hiperactiva de Le Pen

"Le Pen va apostar per desacreditar Macron, però això va fer que recuperés la radicalitat del Front Nacional de l'època de Jean-Marie Le Pen [el pare]", explica la politòloga i professora Christèle Marchand-Lagier, experta en aquesta formació política. Després d'haver intentat distanciar-se del passat vinculat al neofeixisme de la seva formació, Le Pen va recuperar en el debat amb Macron la pitjor cara de l'extrema dreta: l'odi al rival polític i una certa falta de preparació davant qüestions complexes com pot ser la sortida de França de la zona euro.

"Le Pen ha fet durant les dues últimes setmanes una campanya desafortunada. Ha volgut transmetre al mateix temps un missatge radical i moderat", assenyala un analista polític

"Le Pen ha fet durant les dues últimes setmanes una campanya desafortunada, en què ha intentat fer una barreja estranya. Ha volgut transmetre al mateix temps un missatge radical i moderat", assegura l'analista polític Christophe Bouillaud, professor a Ciències Polítiques Grenoble.

Macron, el gran favorit per descart

Macron serà segurament elegit president aquest diumenge, "però ho farà perquè s'enfronta a un partit que fa por, es proclamarà vencedor per descart", afirma Bouillaud. El 46% dels electors que van apostar per ell durant la primera volta ja ho va fer movent-se per la lògica del vot útil. És a dir, per evitar una segona volta entre la dreta i l'extrema dreta, com va passar el 2002, quan es van enfrontar el conservador Jacques Chirac i Jean-Marie Le Pen.

L'esquerra coqueteja amb l'abstenció

De fet, dos terços dels militants de la FI votaran en blanc o s'abstindran, segons la consulta en línia feta per aquest moviment, publicada el 2 de maig. Només el 34% dels insubmisos apostarà per Macron. Tot i l'ambigua posició dels militants melenchonistas, criticada amb obstinació per la premsa francesa, "hi haurà un traspàs molt minoritari de vots de l'esquerra radical a l'extrema dreta" explica Federico Vaques, director adjunt del departament de política d'Ipsos.

"Només el 10% dels electors de Mélenchon diu que apostarà per Le Pen, el 50% ho farà per Macron i el 40% restant s'abstindrà o votarà en blanc"

"Només el 10% dels electors de Mélenchon diu que apostarà per Le Pen, el 50% ho farà per Macron i el 40% restant s'abstindrà o votarà en blanc", assegura Vaques. En canvi, el principal dipòsit de vots del que es beneficiarà el Front Nacional provindrà probablement de la dreta republicana. "El 28% dels electors de Fillon es decantarà per Le Pen, el 46% per Macron i el 26% s'abstindrà", afirma Vaques.