Eleccions municipals L’altra cara de les eleccions municipals: no poder votar el 26-M

L’arribada d’una convocatòria d’eleccions ve acompanyada en moltes ocasions de l’expressió “la festa de la democràcia”. Polítics i personalitats provinents de tots els colors i ideologies de les diverses càmeres legislatives celebren l’acció per part de la ciutadania d’introduir un vot a les urnes per decidir el futur com un acte festiu i una mostra del paper central que tenen els electors en la presa de decisions. Malgrat tot, contesa rere contesa, milions de persones arreu del món es veuen privades del seu dret a vot. A Catalunya, segons dades de l’organització SOS Racisme, entre un 13% i un 15% de la població que hi viu no pot participar de les eleccions perquè no té la nacionalitat espanyola.

Certament el factor de la nacionalitat d’origen d’una persona que viu en un país qualsevol és un element clau a l’hora de poder participar en unes eleccions o no. Tot i això, l’obtenció de la nacionalitat, que és el que acaba confeccionant la llista d’exclosos al cens electoral, té en compte diversos requisits més, com poden ser la demostració de fins a deu anys de residència al país, l’absència d’antecedents penals tant al país de residència com al país d’origen o l’acreditació d’un lloc de feina.

300 euros: el preu de la ciutadania

El principal escull en el camí que han de fer les persones migrades per esdevenir ciutadans de l’Estat espanyol és un examen -obligatori des de l’any 2015- que acredita “el grau d’integració a la societat espanyola” avaluant les aptituds dels aspirants en matèries com la llengua espanyola -en el cas de no provenir d’un país de llengua hispana- en una primera prova, i els seus coneixements al voltant de la cultura de l’Estat. En el cas d’haver de concórrer les dues proves, el candidat haurà de pagar com a mínim 300 euros, preu al qual s’hi ha de sumar les classes de preparació i altres costos derivats de l’obtenció de documentació requerida per poder sol·licitar la participació a la prova.

Els desajustos del sistema

El cas del Karlos també és “paradoxal”. Fa set anys que viu a la ciutat de Barcelona i tot i ensenyar i avaluar els coneixements dels seus alumnes al voltant de la Carta Magna espanyola no pot exercir el seu dret a vot en no tenir la nacionalitat. No ho pot fer a les eleccions catalanes, a les generals, ni tampoc a les municipals.

Safia Elaaddam.

El que va començar sent una foto penjada a Instagram per denunciar “l’abandonament dels tràmits” per part de l’administració a l’hora de concedir la nacionalitat i el “racisme institucional”, va acabar convertint-se en l’intercanvi de més de 600 vots a tot l’Estat davant les més de 1.600 sol·licituds. Ara, amb les municipals a tocar, la campanya s’estendrà per tots els municipis de la geografia espanyola per poder incidir en tants ajuntaments com sigui possible.

La centralitat de l’antiracisme en el terreny polític

“Visc a Barcelona des de fa 25 anys i la meitat de la gent del meu barri no pot votar, almenys a les legislatives”. Són paraules de David Karvala, portaveu d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). Karvala va néixer a Finlàndia i durant la seva joventut va adquirir la nacionalitat al Regne Unit. A les properes eleccions municipals tampoc podrà votar, tot i que sí que ho pot fer a les europees mentre no es materialitzi el Brexit.

Mònica López Mas, periodista i membre de SOS Racisme, també considera clau que la classe política treballi per arribar a reconèixer el dret a vot de les persones migrades. Argumenta que només garantint aquest dret l’antiracisme serà un tema central a l’arena política: “Pocs polítics es dedicaran a combatre el racisme si això no els dona un rèdit electoral”, afirma. En aquesta línia, l’activista antiracista recorda que no es tracta d’un “tema nou”, que és un fet que es reivindica des de fa més de 30 anys, i demana una reflexió “sobre el que implica que la gent no pugui votar i que la major part de persones que pateixen el racisme no estiguin escollint polítics”.