Eleccions municipals 2019 Lupa sobre els principals escenaris de les eleccions municipals al País Valencià

Les negociacions per conformar el pacte del Botànic II caminen especialment lentes. Res de sospitós. Malgrat la teatralització, els partits botànics -PSPV, Compromís i Podem- no arrisquen; al davant, tenen una “segona volta” en les urnes municipals que pot deixar marcades certes cartes en el rerefons de cessions i contrapartides. No s’ha d’oblidar que el proper 26 de maig la disputa pel poder municipal serà elèctrica —a alguns nuclis s’espera un veritable frec a frec—, més encara quan s’hi afegeix l’assalt per les cobejades diputacions, d’elecció indirecta. 542 municipis escolliran els seus respectius representants als consistoris del País Valencià; çò és, 5.716 regidors que estan cridats a convertir-se en els intermediaris de les polítiques més pròximes.

Però hi ha més interrogants. Consolidarà Compromís el seu fort pes municipal? Serà capaç de retenir l’alcaldia del cap i casal? Seguirà arrossegant el PSPV la inèrcia de l’efecte Sánchez que el va beneficiar a les eleccions autonòmiques i estatals unes setmanes enrere? Com li anirà a Podem en la primera cita municipalista a la que es presenta amb sigles pròpies? Quina és la salut de les dretes? Tenen PP, Ciutadans i Vox possibilitats reals d’arrabassar alcaldies simbòliques? Preocupa entre les esquerres la distància d’escassos 42.000 vots que van separar els blocs de les opcions progressista i conservadora a les autonòmiques? Fet i fet, quin mapa sorgirà el 26 a la nit? Anirà en consonància amb la reedició del Botànic o es produirà el tomb que desitja el flanc conservador?

Alacant: vèncer la desmotivació

“La reconquesta de la Comunitat Valenciana comença al sud”. Així arengava els seus la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, tot just fa un any, després que el partit de la gaviota recuperara l’alcaldia d’Alacant amb l’ajuda d’una regidora trànsfuga de Guanyar. El canvi iniciat el 2015 amb el pacte entre PSPV, Guanyar i Compromís va fer aigües de bon començament. Alacant ha estat l’exemple d’un govern d’expectatives fracassat. Feia dues dècades que la ciutat no comptava amb un govern que no fóra del PP; tanmateix, les tensions insalvables entre els actors i els escàndols judicials van tenyir tres anys de miratge. Un impossible que es va consumar amb les imputacions i els processaments de l’alcalde socialista, Gabriel Echávarri, amb el consegüent desmarcament de Guanyar i Compromís, la posterior abstenció de la trànsfuga de Guanyar en un nou intent d’investidura d’una alcaldessa socialista i, en última instància, l’assumpció dels comandaments per part de l’actual alcalde popular Luis Barcala.

Ribó com a motor del canvi a València

A València, la majoria de les enquestes publicades fins ara han pregonat el triomf de Joan Ribó, de Compromís, que repetiria com a primer edil després d’un mandat amb un balanç força positiu. El govern de La Nau, conformat per Compromís, PSPV i València en Comú, ha fet de la mobilitat sostenible, la memòria històrica i la reducció del deute banderes de la gestió post-Rita Barberá. “Jo amb Ribó”, resen les banderoles a les principals avingudes de la capital del Túria. Però atenció amb el PSPV perquè podria revertir els pèssims resultats de 2015 i anar a l’encalç de la preuada batllia. La seua candidata, Sandra Gómez, remunta en les enquestes, fet que podria capgirar l’ordre de l’equació en el tripartit de La Nau, a més d’encetar-se una punyent baralla per les àrees clau del govern. Siga com siga, tant el CIS com altres sondejos pronostiquen una majoria d’escons progressistes, tot i que l’ajustat marge de la contesa autonòmica no permet distraccions ni confiances.

Els socialistes, en pugna per l’hegemonia progressista

A la capital de la Plana, el sondeig publicat per Castellón Plaza deixa una situació molt més renyida. Un empat tècnic entre blocs que rubricaria els resultats de les autonòmiques, on la diferència de vots entre un bloc i l’altre ja va anar de poc més de 1.000 paperetes. Un sol regidor pot inclinar la balança cap a un costat o un altre. Els socialistes aspiren a convertir-se de nou en primera força tot i que l’actual alcaldessa i novament candidata, Amparo Marco, deixa en l’aire la reedició del Pacte del Grau, format per PSPV i Compromís amb el suport de Castelló en Moviment. Marco esperarà els resultats definitius i, en el cas que el PSPV es desmarque amb folgança dels seus competidors i les dretes no sumen, no és descartable que els socialistes vulguen forçar un govern en solitari. Aquests comicis podrien ser els primers des de 1991 en què el PSPV desbanca al PP de la primera posició.

L’afer Jorge Rodríguez

Un dels punts calents que més interès concita en aquestes eleccions municipals és la comarca de la Vall d’Albaida. En un desafiament al PSPV, l’expresident de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, presenta llistes a sis municipis de la comarca amb una marca independent. Cal recordar que Rodríguez va abandonar la presidència de la Diputació després de ser detingut el juny de l’any passat en el marc de l’operació Alqueria, acusat d’una presumpta contractació irregular de persones afins al PSPV i Compromís. L’alçament del secret de sumari uns dies abans de les eleccions autonòmiques va precipitar la fugida de Rodríguez del PSPV i la creació d’aquestes sigles independents (LAVALL). La nit del 26 coneixerem l’abast d’aquest nou partit i, en especial, caldrà veure si el PSPV se’n ressenteix i si Rodríguez és capaç de retenir l’alcaldia d’Ontinyent, on gaudeix d’un enfervorit suport popular.

Tensions intrablocs a ciutats mitjanes

Pel que fa a altres ciutats simbòliques, el tauler de joc resta obert, sense dominis aparents de cap dels actors. En bastions metropolitans tradicionalment conquerits pel PSPV i ara amb suports que sumen Compromís o altres candidatures progressistes com és el cas de Burjassot, o Torrent, l’extrapolació del vot autonòmic evidencia una dura batalla entre blocs. En el cas de Torrent, fins i tot, el bloc conservador avantatjaria el flanc progressista, si es prenen aquestes dades com a orientació. Però també hi haurà batalla intrablocs. A Paterna, amb el pacte de govern entre socialistes i Compromís trencat a causa de les desavinences sobre el macroprojecte comercial Puerto Mediterráneo, serà interessant descobrir com es mesuren les forces a les urnes i si el ball de transferències acaba sent determinant.