Eleccions Municipals 2019 Les noves alcaldies ‘roges’ de la línia R4 de Renfe es preparen per evitar que torni el PSC
Les confluències entre CUP i Comuns ‘sobiranistes’ a Cerdanyola i Ripollet aspiren a retenir els governs. La joia de la corona, però, és mantenir l’Ajuntament de Sabadell, on ERC i la Crida hi estan fent el seu bastió. Tanmateix, la galàxia Comuns ha esclatat i es presentarà en fins a quatre llistes sabadellenques. Les confluències dels Comuns també estan trencades a Terrassa, Manresa i Barberà: la consegüent fragmentació de vot podria fer perdre a les esquerres regidors clau.
Publicidad
TERRASSA,
Una línia de tren creua bona part del Vallès Occidental, resseguint en part les passes del riu Ripoll. És tracta de la línia R4 de Renfe i a la seva llera van néixer les alcaldies del canvi, l’any 2015. El desallotjament del PSC, en la majoria dels casos, permetia establir noves alcaldies rupturistes. Bàsicament, fruit de quatre famílies polítiques: els Comuns, la CUP, ERC i les històriques candidatures municipals sota la marca CAV (Candidatures Alternatives del Vallès). Una gran confluència (amb diferents fórmules electorals i pactes a posteriori) que va capgirar el tauler del Vallès Occidental.
Publicidad
Són, a grosso modo, les alcaldies de la R4. Una línia ferroviària que aplega desenes de milers de residents i que va viure un canvi radical fa quatre anys. I que per poc no va ser completat a Terrassa, amb un difícil tripartit de Comuns, ERC i la CUP que hauria necessitat (i de fet no l'obtingué) el suport extern del PDeCAT per desallotjar el PSC. Els socialistes han ostentat l’alcaldia ininterrompudament durant els 40 anys d’ajuntaments democràtics). Igualment, a Sant Cugat es revalidava com a fidel feu del PDeCAT, malgrat que la col·lació entre la CUP i Procés Constituent donava la campanada i passava a ser cap de l’oposició, amb quatre regidors.
Cerdanyola i Ripollet
Dos municipis on les esquerres transformadores obtingueren uns magnífics resultats el 2015: el 18,5% del vot a Cerdanyola, situant Carles Escolà a l’alcaldia... i un 33,6% dels vots a Ripollet, marcant el millor resultat per les esquerres de tot el Vallès Occidental (i quedant-se a tan sols un escó de la majoria absoluta, malgrat que a mitjan legislatura ha patit el transfuguisme de dos regidors vinculats a Podem).
Sabadell
Amb el lideratge consolidat dels alcaldes intermitents Maties Serracant i Juli Fernàndez (Crida i ERC, respectivament), a priori sembla que Sabadell ésuna plaça que les esquerres podrien salvar el proper 26M. Les expectatives d’ERC van lleugerament a l’alça al conjunt del país (en detriment de PDeCAT) i la confluència dels cupaires pot defensar les accions transformadores d’aquesta legislatura. El seu objectiu és millorar un regidor per banda, i sumar-ne cinc en cada cas.
Publicidad
Terrassa
La galàxia Comuns també pateix friccions internes a Terrassa, on els socis menors (ICV, EUiA i Podem) han llançat una revolta contra el tronc dels Comuns, clarament colauista (de fet, l’agrupació de Terrassa és probablement la més articulada després de Barcelona). El motiu del torcebraç és el sentiment de marginalitat que al·leguen els socis petits, mentre que fonts dels Comuns apunten que els revoltats tan sols volen aplicar "quotes de partit": o sigui, més noms de sortida a la llista electoral. Els revoltats han arribat a presentar en els darrers dies la que podria ser la seva llista electoral (i la premsa ha donat per fet el trencament), però no es descarta que arribin a un pacte in extremis. De moment, però, Terrassa en Comú concorrerà per una banda i ICV i EUiA per una altra.
Barberà i Badia
Es tracta de dues històriques candidatures municipalistes, vinculades a les CAV des de l’inici: Junts per Barberà (amb el 16% del vot, l’any 2015) i l’AEB de Badia (amb un 24%). El perfil obrerista de les seves poblacions sempre han marcat uns bons resultats a els candidatures d’esquerres, malgrat que escassament efusives cap a opcions independentistes. Aquest 2019, però, alteren la seva política de confluències en el sentit oposat: la candidatura de Badia conflueix amb ICV (Badia en Comú) sota el nom Totes Fem Badia, mentre que a Barberà Podem i la CUP trenquen i es presentaran per separat.
Publicidad
Sant Cugat
El PDeCAT confia a mantenir el seu feu malgrat que les enquestes a nivell català li marquin una tendència a la baixa. Necessitarà doncs de pactes post-electorals, possiblement amb el PSC. La CUP intentarà jugar el paper de vot útil (ja són cap de l’oposició), amb una cara coneguda com la de Núria Gibert (exportaveu del Secretariat Nacional de la CUP). Ho faran de la mà de Procés Constituent, en una de les poques agrupacions locals que queden articulades i amb relativa presència (de fet, és el nucli del seu fundador, Arcadi Oliveres). L’any 2015 ja van assolir un 15,2% del vot, arribant sent primera força a nuclis dispersos del municipi com La Floresta. ICV aspira, igualment, a mantenir els seus resultats i sumar a un hipotètic canvi.
Manresa
La capital del Bages és la darrera estació de la línia R4 de Renfe, aquí on també acaba el trajecte d’aquesta anàlisi. La principal novetat és la presentació de l’aliança entre CUP, EUiA i Som Alternativa (la formació de l’exdirigent de Podem Albano Dante Fachin). La seva candidata serà Roser Alegre. Tanmateix, la fragmentació del vot d’esquerres a Manresa és total: ICV, Podem i els Comuns també podrien presentar candidatura (conjunta o separada). La galàxia Podem tampoc troba la confluència a Manresa.