Nova coincidència entre PP i Ciutadans. Les dues formacions de dretes volen impedir que els tres primers de la llista de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions europees del 26 de maig hi puguin concórrer. Dit amb altres paraules, volen evitar que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí formin part de la candidatura. Tant PP com Cs han recorregut la seva candidatura a la Junta Electoral Central (JEC) amb l'argument que no estan en "ús dels seus drets polítics" perquè no podran exercir el càrrec per al qual es presenten -en principi per assumir l'acta d'eurodiputat han de trepitjar territori espanyol, on serien detinguts-. A més a més, al·leguen que no són ni "electors" ni "elegible" perquè no figuren al Cens Electoral de Residents Absents (CERA).

Segons l'escrit del PP, Puigdemont, Comín i Ponsatí es troben en situació de "rebel·lia processal penal", sostrets per tant de l'acció de la justícia. Amb tot, el partit de Pablo Casado admet que la Llei Orgànica del Règim Electoral General, la LOREG, no preveu expressament que entre les causes d'inelegibilitat hi hagi la de trobar-se "deliberadament en situació de rebel·lia processal penal". Segons la normativa, són inelegibles els condemnats per sentència ferma a pena privativa de llibertat i els condemnats, encara no sigui per sentència ferma, per delictes de rebel·lió i terrorisme, entre d'altres. El PP argumenta que és "totalment incompatible amb la raó" que els que se "sostreuen de la justícia per evitar responsabilitats penals", gaudeixin d'aquests drets.

El partit afegeix que una interpretació "simplista i rigorista" de la LOREG avalaria "un frau de llei". En canvi, creuen que la interpretació de la norma en conjunció amb l'article 68.5 de la Constitució, "impedeix considerar Puigdemont, Comín i Ponsatí com a electors i elegibles". Aquest precepte diu que "són electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics". Una cosa que, segons l'escrit, no succeeix amb les persones que, per estar en rebel·lia processal, estan "impedides per a l'exercici de qualsevol càrrec representatiu o responsabilitat política" per les limitacions d'aquesta condició. En aquest sentit, recalquen que el Tribunal Constitucional no va permetre la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat un cop ja es trobava a Bèlgica.

"Com és notori, els senyors Puigdemont, Comín i Ponsatí van fugir d'Espanya fa més de 15 mesos, havent deixat òbviament de residir en territori espanyol des d'aquest moment, pel que no poden estar empadronats ni conseqüentment figurar en el cens electoral, ni, en conseqüència, disposen de la dimensió funcional del dret de sufragi actiu, sent per tant impossible considerar els mateixos 'electors' ni, com a conseqüència de l'article 6.1 de la LOREG 'elegibles'", precisa l'escrit del PP.
L'escrit de Ciutadans davant la JEC afegeix a aquests arguments, que la pretèrita inscripció en el padró d'algun municipi d'Espanya com a residents habituals dels mateixos "seria falsa".

Recurs de JxCat

En conèixer els recursos de PP i Cs a la JEC, JxCat ja ha anunciat que hi presentarà al·legacions. En concret, argumentarà que els candidats tenen els seus drets polítics "intactes" i, per tant, poden presentar-se a càrrecs electes. En aquest sentit, recordaran que Puigdemont es va poder presentar a les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017 i l'exconseller Lluís Puig i l'empresari Josep Maria Matamala, també establerts a Bèlgica, concorren a les eleccions al Senat de diumenge, sense que ningú ho hagi impugnat.