La relativa calma interna que vivia la CUP s'ha trencat després que Poble Lliure, una de les organitzacions que en forma part, anunciés dimarts a la nit que vol explorar la presentació d'una "candidatura rupturista" a les eleccions estatals del proper 28 d'abril. La decisió, que s'ha pres 48 hores després que la CUP decidís en un consell polític extraordinari no concórrer als comicis al Congrés, va rebre una rèplica immediata de la formació anticapitalista, que en un comunicat va advertir que afecta "el marc de relacions establert fins ara".

A l'espera de veure quines conseqüències té, és evident que el moviment de Poble Lliure ha tensat la CUP, segurament d'una manera que no es vivia des del 2016. Aquell any, en pocs mesos de diferència, l'organització va viure dues crisis internes molt important, fins al punt que va arribar a sobrevalorar el risc d'una escissió: primer per la negativa a investir Artur Mas com a president i després per la decisió de no donar suport als pressupostos del Govern de Junts pel Sí.

Anem a pams. Diumenge la CUP va celebrar un consell polític extraordinari en què va decidir no concórrer a les eleccions estatals, amb l'argument que "no es donen les condicions per convertir-se en una força rupturista i transformadora" a l'Estat. Era la primera vegada que la formació debatia sobre si participar o no a uns comicis espanyols. Poble Lliure s'hi havia posicionat a favor i el dimarts passades les 10 de la nit emetia un comunicat per anunciar que havia pres la decisió "de començar a treballar perquè el proper 28 d'abril hi hagi una candidatura" rupturista. L'organització està en converses amb Som Alternativa -la formació encapçalada per Albano Dante Fachín, segons ha confirmat ell mateix a Públic- i Pirates per articular aquesta candidatura.

En el text, Poble Lliure denuncia que les organitzacions polítiques que pretenen representar l'independentisme "han adoptat d'inicis del 2018 un discurs reformista totalment inviable en un Estat espanyol en plena deriva autoritària". I, per tant, considera que "cal una alternativa electoral que permeti emetre un vot sòlid i útil, perquè servirà per avançar en la ruptura respecte al règim i no pas per maquillar-lo". L'organització confiava que fos la CUP qui assumís aquest pas, però en decidir no fer-ho ha optat per plantejar-s'ho al marge de la marca institucional de l'Esquerra Independentista.

La rèplica de la CUP va ser emetre un comunicat advertit que el moviment de Poble Lliure "pot tenir conseqüències en la construcció de la Unitat Popular i caldrà analitzar-les i avaluar-les a curt i mitjà termini". A més d'afegir que activarà els "mecanismes i espais de debat de l’organització per donar resposta a aquesta situació i a les relacions polítiques que se’n deriven".

El no a Artur Mas

Després de setmanes de debats i una assemblea multitudinària a Sabadell que va acabar en empat, la CUP va decidir el 3 de gener de 2016 rebutjar definitivament donar suport a la investidura d'Artur Mas, el candidat proposat per Junts pel Sí, a la presidència de la Generalitat. Poble Lliure feia setmanes que s'havia mostrat partidària d'acceptar, en darrer terme, la reelecció de l'aleshores líder convergent com a cap de l'executiu autonòmic, al contrari del que opinaven Endavant i altres organitzacions que formen part de la CUP. La decisió va generar una forta tensió interna i, a posteriori, Poble Lliure va emetre un comunicat crític amb la decisió. Tres dies més tard, però, es va desbloquejar la situació i lluny d'anar cap a una nova convocatòria electoral, Mas va fer el seu famós "pas al costat" i Carles Puigdemont, en aquell moment alcalde de Girona, es convertia en president de la Generalitat, també gràcies al vot dels diputats cupaires.

El rebuig als pressupostos i l'elecció d'una nova direcció

Amb les cicatrius d'aquella decisió encara no ben tancades, la CUP va viure pocs mesos més tard un altre moment de tensió que acabaria accelerant l'elecció d'un nou secretariat nacional, la seva executiva. El 7 de juny de 2016, la CUP va decidir tombar definitivament els pressupostos de la Generalitat, presentat pel Govern de Junts pel Sí. Novament Poble Lliure s'havia posicionat a favor de decantar-se pel sí als comptes, en contraposició a Endavant, però la seva opció no va rebre el suport majoritari de les bases cupaires. Tot just deu dies després, sis membres del secretariat nacional de la CUP -l'executiva- van dimitir en bloc. Tots eren militants o persones properes a Poble Lliure i van emetre una carta molt crítica amb les decisions que havia pres la formació els mesos precedents.

A la pràctica, i davant l'amenaça seriosa d'una trencadissa interna, aquest pas va provocar que s'accelerés el procés de renovació del secretariat nacional cupaire, que va tancar-se amb una candidatura unitària impulsada per persones no vinculades ni a Endavant ni a Poble Lliure, com l'exdiputat Quim Arrufat, l'ara diputada Natàlia Sànchez o l'alcaldable per Girona Lluc Salellas. Aquest secretariat de cert consens va conduir el partit fins el febrer de 2018, quan se'n va escollir un altre ja amb representants de les diverses sensibilitats del partit -també d'Endavant i Poble Lliure- i que té com a persones més conegudes les exdiputades Mireia Boya, Mireia Vehí, Eulàlia Reguant o Albert Botran.

Des d'aleshores la formació vivia un cert consens intern, que sembla que s'ha trencat arran de la convocatòria de les eleccions espanyol del proper 28 d'abril. El temps dirà si, novament, es recondueixen les tensions internes o, en aquesta ocasió, les conseqüències de la discrepància estratègica són més greus per a la CUP.