ELECCIONS 21D Els candidats empresonats i exiliats marquen la diferència a les llistes de JxCAT i ERC

Ja tenim llistes. Definitives. El termini per presentar les candidatures a les eleccions del 21D s'ha tancat aquest divendres a la nit, i ha portat sorpreses, en alguns casos, continuisme en d'altres, i fitxatges mediàtics en gairebé tots. Amb un fet encara més significatiu, i segurament impactant per a qui ho contempli des d'altres latituds: bona part dels candidats en posicions de sortida dels partits independentistes són a la presó o a l'exili de Brussel·les, imputats de suposats delictes greus per qüestions polítiques.

La candidatura del President

És el cas del propi president de la Generalitat i cap de llista de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, que des de Brussel·les ha vist frustrat -ell i el seu partit, el PDeCAT- l'intent de formació d'una candidatura unitària, malgrat l'impuls de l'Assemblea Nacional Catalana, que havia aconseguit el suport de desenes de milers de persones.

Compta com a número dos per Barcelona amb un altre personatge amb gran poder de convocatòria, Jordi Sànchez, que ha renunciat a la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per donar suport a la iniciativa del President.

La presència a la llista per Barcelona d'altres dues figures tan representatives de l'entramat polític català com la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, o el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, atorguen a la iniciativa de Puigdemont un pes institucional i territorial envejat per altres formacions.

Candidats a la llista més votada, segons les enquestes

La direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), conscient del clar avantatge que li atorguen les enquestes, va resistir la pressió de les forces que reclamaven la formació d'una candidatura única, però ha integrat en les seves llistes un nombre significatiu de personalitats.

Entre els deu primers llocs de la candidatura d'ERC per Barcelona es troben els consellers empresonats Raül Romeva i Carles Mundó, i l'exiliat Toni Comín, a més de la diputada Alba Vergés i l'escriptora Jenn Díaz.

Els comuns i la nova política

Els Comuns i Podem han confeccionat les seves llistes deixant de banda dues línies de treball que s'havien marcat com característiques d’una nova forma de fer política: el rebuig a les coalicions, que qualificaven com sopes de sigles cuinades entre cúpules, i l'elecció de candidats a través de mecanismes participatius.

La llista per Barcelona està encapçalada per la persona que fins ara ha generat més consens, Xavier Domènech, i la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany. La resta de forces s'han repartit per ordre els diferents llocs amb possibilitat d'obtenir escó.

Renovació total a la CUP

On hi ha hagut més novetats és a la CUP. Cosa que, de fet, no és cap novetat. I és que les estrictes normes internes de la formació anticapitalista prohibeixen als seus diputats repetir dues legislatures de forma consecutiva, amb l'única excepció que la legislatura hagi durat menys de dos anys. I es dóna el cas que aquesta darrera ha durat exactament dos anys i un dia.

Les normes internes del partit no veten, en canvi, el pas dels ajuntaments al Parlament. I, de fet, la major part dels candidats en posicions de sortida el 21D provenen de la representació del partit als consistoris.

També formen part de la llista l'excap de premsa de la formació Jordi Salvia (5) i un el principal fitxatges estrella dels cupaires per als comicis, l'escriptora i activista Bel Olid (6), com a independent. Olid podria anar encara en lloc de sortida, tot i que no 100% clar. Almenys, segons les enquestes, que preveuen un lleuger descens de la CUP el 21D, i tenint en compte que el partit va obtenir a Barcelona 7 dels seus escons el 2015. Més complicat semblen tenir-ho la regidora a Barcelona Maria Rovira (8) i la portaveu del Secretariat Nacional, Núria Gibert, en el número 10.

El PP, sense canvis

Els partits que han donat suport a la presa de control de l'Administració catalana per part del govern de Mariano Rajoy  es presenten a eleccions amb la tranquil·litat que dóna el fet de sentir-se protegits per l'aparell de l'Estat. I amb continuïtat gairebé absoluta a les llistes.

Albiol, que mai s'ha preocupat gaire per prendre distàncies amb la dreta més extrema, ha donat un cop d'efecte amb el fitxatge exprés d'un alcalde d'un poble del Segrià, Gimenells, que fins fa tot just dies militava al PSC. Es tracta de Dante Pérez, que ocupa el número dos a la llista del PP per Lleida. I que ho tindrà molt difícil per ser elegit en una demarcació on només en tres ocasions (1995, 2010 i 2012) els populars han obtingut més d'un escó. 

La presidenciable Arrimadas

A Ciutadans, Albert Rivera tampoc ha considerat necessari canviar de perfil. Es  manté ferma la seva aposta per la fins ara cap de l'oposició, Inés Arrimadas com a candidata a presidir la Generalitat. De fet, tant el partit com la pròpia Arrimadas van estar setmanes donant per cosa feta -almenys, de portes enfora- aquest escenari, aproximadament el mateix temps que es va estar especulant amb una eventual prohibició als partits independentistes de presentar-se als comicis, o amb la possibilitat d'un boicot independentista als mateixos . Repetiran igualment com a candidats els altres tres caps de llista, els fins ara diputats Matías Alonso (Tarragona), Jean Castel (Girona) i Jorge Soler (Lleida).

Un democristià en el número 3 dels socialistes

Més mogut ha estat el cas del PSC. Els socialistes repeteixen amb el veterà -per trajectòria més que per edat: ha ocupat tota mena de càrrecs a Nicaragua des del 1984- Miquel Iceta. 

La novetat -i la polèmica- és al número 3. Aquest l'ocuparà el democristià Ramon Espadaler, líder de Junts per Avançar i candidat d'Unió en els darrers comicis. L'aliança serà sens dubte immillorable per al propi Espadaler, que el 2015 no va obtenir ni la seva pròpia acta de diputat. I encara està per veure quin efecte pugui tenir el 21D per als socialistes. De moment, ja ha ocasionat alguna defecció i no poques crítiques. 

A més d'Espadaler, la llista d'Iceta destaca per l'abundància de suports independents, provinents d'entitats molt diverses, però que tenen en comú el seu rebuig radical a la independència. Alguns d'aquests noms, com la periodista i fundadora de Federalistes d'Esquerra Beatriz Silva -número 4 per Barcelona- estan col·locats en posicions de sortida. Però la immensa majoria van en llocs simbòlics.

És el cas del vicepresident de Societat Civil Catalana, Àlex Ramos, L'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, el presidente de La Tercera Vía, Mario Romeo, o de la catedràtica de Filosofia Victòria Camps, exsenadora pel partit i que ja el 1996 va ser una de les signants de manifest del Foro Babel.