Xavier Domènech (Sabadell, 1974), no ha dissimulat mai el seu compromís amb diferents moviments socials i iniciatives polítiques. Ha tingut un paper de primer ordre en la irrupció a les institucions del que es coneix com a "nova política". Va encapçalar la llista més votada a Catalunya, En Comú Podem, en les dues darreres convocatòries d'eleccions al Congrés dels Diputats i ara és el candidat de Catalunya en Comú-Podem a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Tothom diu d'ell que és una persona de consens, però no sembla que vulgui fer de la política el seu ofici. És historiador de professió. A xerrades i mitins argumenta sovint amb referències al passat, recent i llunyà, que curiosament combina amb la defensa de missatges i eslògans de campanya. 

En unes eleccions com les del proper 21 de desembre, marcades per la resposta judicial al referèndum de l’1-O, Catalunya En Comú-Podem (CatECP) intenta desmarcar-se del debat en els termes tal i com estan plantejats. Què proposeu com a partit i com encareu les properes eleccions?

El primer encàrrec que tenim un cop es coneguin els resultats a les eleccions al Parlament és veure la manera de desbloquejar la situació. Tant en termes interns de Catalunya com en els de Catalunya amb la seva relació amb l’Estat, el 155, la recuperació de l’autogovern, que els presos surtin de la presó...

Això és una primera part, i després hi ha una qüestió més de fons. D'una banda, i això ho hem dit per activa i per passiva, posar el discurs social al centre, que no és defugir de la construcció nacional, sinó de construir-la d’una altra manera.

Entenem que durant aquests anys moltes coses que s'han fet en nom del procés i dels fulls de ruta -tal i com es dissenyaven des del Govern, no el que ho animava des de baix-, han provocat o l’aparcament de la línia social o la seva perversió. Partits que s’anomenen d’esquerres han acabat aprovant pressupostos que són contraris als seus plantejaments i programes.

I alhora, estem en un país amb una fractura social enorme. La pròpia construcció d’una sortida a aquesta situació té molt a veure, per a nosaltres, amb una agenda social. Proposem que l’agenda social estigui al centre i un nou acord de país que té a veure amb els consensos que ens han de permetre avançar més enllà de l’estat autonòmic. Si aconseguim majories al voltant d’aquests punts, podrem desbloquejar la situació.

Quines propostes plantegeu a l’eix social?

Hi ha una bàsica, que no s’ha plantejat cap partit d’esquerres que es presenta a aquestes eleccions, que es la reversió de totes les retallades que han fet els governs d’Artur Mas i les retallades del Partit Popular a Catalunya. Aquest és un punt que defineix molt clarament qui està en el camp del catalanisme progressista i popular i qui no ho està. Hi hauria això primer, i un pla de xoc social de veritat reversió de les retallades, augments d'inversió en l'educació pública, en el model sanitari, i després hi ha tot l'element dels plans estratègics: de transició energètica, un pla de ciutats...

Recuperaríeu els decrets sobre pobresa energètica i socials aprovats pel Parlament durant la passada legislatura?

Hi ha la llei Montoro i el Tribunal Constitucional. Això és evident. Però això s’ha convertit en una excusa per no dur a terme aquestes polítiques. La ILP de Renda Garantida ha durat pràcticament tota la legislatura i s’ha aprovat al final. Junts pel Sí tenia molts problemes per donar-hi suport i, un cop aprovada, no hi ha hagut voluntat política per desplegar-la. Que després ha vingut el 155? Sí. Però abans no hi havia aquesta voluntat política.

I no us trobaríeu amb el mateix problema? L’Ajuntament de Madrid ha vist els seus comptes intervinguts.

És gravíssim. I hi batallarem en contra. Hem vist com l’Ajuntament de Barcelona és l’ajuntament amb major inversió social de tot l’Estat i la Generalitat de Catalunya no ho és. I no ho és perquè hi ha hagut voluntat política de que no ho sigui. No ho és perquè quan la Marta Pascal diu que ella seguirà controlant Junts per Catalunya i quan diu que farà un govern amb Junts per Catalunya, en el fons el que estan dient és que aquesta voluntat no hi és. Nosaltres lluitem contra la realitat del senyor Montoro i dels obstacles que ens posen per fer polítiques socials, i fem polítiques socials.

Heu parlat de dissoldre la "política de blocs". Com penseu aconseguir-ho?

Malgrat l’interès que pugui haver en presentar-les com a plebiscitàries, com va ocórrer el 27 de setembre, crec que Ciutadans i fins i tot el PSC –amb les llistes que han fet ja es veu– juguen amb un àmbit plebiscitari, i jo crec que una part de l’independentisme, dels partits polítics, també. Estan fent discursos molt contradictoris.

Marta Rovira va fer unes declaracions fa pocs dies dient que això seria de nou un referèndum. Gairebé tot ja ha passat. I quan ha passat tot hem vist que la situació és la que és: una situació de bloqueig absolut. Aquestes eleccions difícilment poden ser un nou plebiscit. Nosaltres apostem perquè siguin unes eleccions del desbloqueig. Creiem que és absolutament necessari.

Les últimes enquestes no us donen uns bons resultats. Us està passant factura el debat a Catalunya?

Semblarà un tòpic, i em sap greu, però l’enquesta real és el 21 de desembre. En les eleccions anteriors, abans d’iniciar la campanya, les enquestes ens donaven 6 diputats.

A la propera legislatura podríeu tenir la funció de partit frontissa. Joan Tardà va suggerir recentment una coalició de CatECP amb ERC. Ho acceptaríeu?

Nosaltres tenim claríssim que el vot de la nostra opció política és el vot decisiu a Catalunya. No ho és -i vull ser meridianament clar- per fer d'àrbitre, per decidir que governin els mateixos, fent el mateix, o per decidir que governin uns altres posant base a unes opcions per les quals aposta Mariano Rajoy i José María Aznar. Primer veurem el que treiem. Ja hem dit que tenim la mà estesa a totes aquelles forces polítiques que posin al centre l’agenda social, i un nou pacte de país, que no pot passar per una unilateralitat que deixa a una altra part del país fora i l'altra en un marc de frustració, per un incompliment de tot el que s'havia dit. No en som d’àrbitres, però serem decisius. A qui estigui d’acord amb posar l’agenda social al centre li estendrem la mà.

A l'entorn dels Comuns hi ha qui es va manifestar a favor d’un tripartit amb ERC i la CUP. Teniu altres previsions de coalició?

Nosaltres hem fet una aposta, que és donar-ho tot en aquestes eleccions, i aconseguir construir un espai que ha de ser decisiu per a la transformació d’aquest país i que creiem que és més necessari que mai. A l’endemà dels resultats veurem quina és la situació que trobem. Però no hem fet previsions.

Una crítica que rebeu molt sovint és la de ser "equidistants" i d’equiparar la DUI amb el 155

La primera és mentida. Fer una aposta per un país, que es pot construir i avançar tant en termes socials com econòmics com nacionals, i fer aquesta aposta perquè aquest país avanci, això no és "equidistància". En tot cas és no obeir al "processisme", que és un tema que nosaltres sempre hem tingut molt clar. Hem vist a la Marta Pascal dir en una entrevista, claríssimament, que darrere de Junts per Catalunya hi ha el PDeCAT, i que el PDeCAT seguirà governant aquest grup parlamentari. Veiem a més com se’ns diu que una proposta de govern que es faria a ERC i no sé si a la CUP es tornar a reeditar un govern amb els del 3%, amb els que ens han aplicat les polítiques de retallades, els que ens han fet com a país tot el que ha succeït. Dir "No" a això no és "equidistància", és estar compromès amb els treballadors i no estar constantment transigint amb aquests valors. Això no és equidistància, és fermesa.

Ni DUI ni 155. Bé, i què hi havíem de dir? Ni 155 però una miqueta menys de DUI? -riu- Nosaltres no hem equiparat mai, evidentment, una situació en la qual hi ha una part afectada per una resposta repressiva i judicial. És una cosa que hem denunciat sempre. Ara, això no vol dir alliberar de qualsevol responsabilitat a aquells que han governat la Generalitat de Catalunya i que explicaven unes coses que després han estat mentida. I que haurien d’explicar si és que, quan ho explicaven, s’equivocaven. I si s’equivocaven, és molt greu portar al país fins a aquest punt, dient que hi hauria reconeixement internacional. Després ha sortit Puigdemont i ha dit que ell no ho esperava mai. Hi ha declaracions del senyor Puigdemont dient que hi hauria reconeixement internacional. Benet Salellas dient que el país no estava preparat. Joan Tardà dient que no s’havia d’haver renunciat mai al referèndum pactat. Sentir tot això, ara, vol dir dues coses: o que no ho sabien abans, i per tant que tota la màgia dels fulls de ruta era enginyeria buida per dintre, o una més greu, que ho sabien i van decidir, per motius que haurien d’explicar, que tot i saber-ho tiraven endavant i ens portaven a posar en safata l’autogovern de Catalunya en mans del Partit Popular.

Em sap greu. Una cosa és no ser equidistant i una altra fer veure que no ha passat el que ha passat. Que hem tingut una política marcada per uns fulls de ruta i per unes explicacions públiques que han esdevingut falses. I que això ens ha portat com a poble a la situació que ens ha portat. Això no és equidistància. Hi ha una veritat absoluta i és que el país fa massa temps que no va bé.

També se us acusa de tot el contrari: de coquetejar amb l’independentisme, especialment arran d’aquestes especulacions sobre un govern amb ERC.

I també per plantejar el recurs contra el 155. Nosaltres el que proposem és que el desbloqueig passi per grans pactes de país, i aquests s’han de fer de forma transversal. No estic parlant de pactes de govern. El que no es pot fer és seguir construint projectes que o bé no ens fan avançar o que ens fan anar enrere, o projectes pensats per governar contra una part del país. Nosaltres no estem per això. Aquells que constantment volen construir propostes de majories o de governs que es construeixen contra una part del país, i ara parlo del PP i de C’s, ja veurem si amb la col·laboració del PSC -ja ha col·laborat amb l’aplicació del 155-, això són coses que evidentment no volem fer.

Quin encaix proposeu per a Catalunya dintre d’Espanya?

Catalunya és una nació, l’encaix ha de ser un Estat plurinacional. A Catalunya hi ha una majoria que està a favor de decidir, un 80%. Hi ha una majoria molt àmplia que considera que l’Estat autonòmic com a tal està en fallida i no és vàlid per a Catalunya. Creiem que, a partir d’aquestes majories, podem no només donar suport al dret a decidir, que també el volem, sinó bastir un projecte que aplegui totes les forces i els consensos possibles. I que aquest projecte després pugui ser útil, d'una banda per construir a Catalunya, i per això és fonamental el canvi a Catalunya, i després per negociar amb l’Estat, que implicaria també una transformació de l’Estat.

Seguiu mantenint la proposta d’un referèndum pactat?

Som els únics que hem mantingut sempre el mateix.

Hi ha altres que han canviat el full de ruta cada sis mesos i ens van explicar que el 27-S ja s’havia guanyat i deien que el referèndum pactat era una pantalla passada perquè ja s’havia produït, i que en 18 mesos hi hauria un Estat català. Després es va parlar de referèndum pactat. Hi havia el Pacte Nacional pel Referèndum, que després van dissoldre al cap de sis mesos. I finalment el referèndum unilateral. I després van dir que DUI... Nosaltres hem mantingut sempre exactament el mateix. Nosaltres no creiem en fulls de ruta, no creiem en la DUI. El referèndum pactat creiem que és la solució, que hi ha un marc que ens ha de permetre decidir quin és l’status polítc de Catalunya. Un marc que ens ha de permetre avançar, per a que hi hagi amplíssims consensos a Catalunya sobre la superació de l’Estat autonòmic, sobre avançar en l’autogovern, sobiranies compartides, construir una nova realitat a Catalunya que tingui els municipis molt més al centre, el blindatge dels drets socials... Tota una sèrie de coses que ja fa temps que estan sobre la taula, que fa temps que ens haurien permès avançar d’una forma molt més plural i que ens han de fer més forts per fer aquest referèndum acordat.

Aquesta idea de "jo tinc això, un RUI o un full de ruta i tú tens un referèndum pactat, i anem veient"... nosaltres no funcionem així. Nosaltres volem construir una proposta de país. I en aquesta proposta de país ha d’haver-hi totes les forces i tots els anhels de canvi d’aquest país, i els anhels de canvi d’aquest país són plurals: no només hi ha un anhel de canvi, hi han molts anhels de canvi en aquest país. Es tracta de construir des d’aquesta pluralitat una proposta que per a nosaltres té moltes més possibilitats d’avançar perquè pot agrupar majories molt més àmplies. I dins d'aquesta proposta ha d'haver l'acceptació d'un referèndum pactat, però no l’eterna espera del "dia D", i fins aquest dia no es fa res: no es fan polítiques socials... Bé, ells fan el contrari: acaben mantenint els concerts a les escoles que segreguen per sexe, no hi ha una fiscalitat progressiva, s’aproven uns pressupostos que consideren retallades, i se’ns explica que això és alliberar el país. A això no hi jugarem.

No sé si heu vist a la televisió el debat entre Gabriel Rufián i Pablo Echenique. Rufián retreu a Echenique que no hi ha amb qui pactar aquest referèndum, que la correlació de forces no us avala ara mateix i l’arquitectura de l’Estat tampoc.

Hi ha una cosa que li puc garantir: si sóc president de la Generalitat, els tuits de Gabriel Rufián no marcaran la política de Catalunya.

En quina mobilització confieu per fer efectiu el vostre programa de sobiranies?

Hi ha una crisi de l’estat autonòmic en aquests moments. Això ha de portar a fer una proposta de superació. Jo no diria que tot el moviment sobiranista és independentista. Molta gent probablement ha comprat uns fulls de ruta perquè hi havien responsables polítics que afirmaven unes coses que no eren veritat. Crec que la nostra proposta permet avançar en autogovern a Catalunya, permet avançar en reconeixement i construcció de sobiranies després de la demostració de l’esgotament del full de ruta. No és una negació d’aquest anhel ni molt menys, perquè forma part de nosaltres. Però aquest anhel no es pot construir només a partir d’un sol projecte. Aquest projecte, que era la independència de Catalunya, s’ha aflebit a si mateix plantejant-lo així. S’ha afeblit en termes de relació amb l’Estat i en termes de Catalunya. Això em sembla absolutament evident. És evident que l’independentisme ha arribat a nivells de mobilització molt amplis, però quan ha pretès construir només des de si mateix, ha acabat en una situació com la que estem vivint ara.

Les grans transformacions socials s’aconsegueixen només institucionalment? Jo crec que no. Efectivament, ha d’haver-hi mobilització al carrer. No només. Però ha d’haver-hi una transformació cultural, política, social i econòmica. Això és evident. Hi ha un milió de catalans que estan sota el llindar de la pobresa. No és poc. Un de cada set. Catalunya és on hi ha més desnonaments de tot l'Estat. Hi ha una fractura social enorme que no té els recursos que tenen altres moviments per expressar-se en l’espai mediàtic. Però que no hi siguin no vol dir que no estiguin allà, com a gran element i com a gran anhel. Quan es van produir les retallades hi havia una enquesta en la que es preguntava sobre quina és la retallada que més preocupava, i em sembla que era un 80% de la població que deia que eren les taxes universitàries. Per què? Perquè gran part de la població està preocupada pels seus fills. Això existeix. Algú ha explicat que tot això se solucionava amb un full de ruta de 18 mesos que seria fàcil, indolor i efectiu. Algú ha explicat això i no és veritat. No ha estat veritat. Potser aquells que han explicat això, aquells que han sacrificat l’eix social per l’eix nacional, i això ho hem vist constantment en aquesta legislatura, fins i tot per forces que s’expressen molt radicalment. I per què ho feien? per què ho sacrificaven? Perquè deien que al final del full de ruta estaria solucionat. I al final del full de ruta el que tenim és que Mariano Rajoy governa Catalunya. Això és el que tenim ara mateix. Els que han explicat això difícilment poden desbloquejar la situació.

Torno a la pregunta del referèndum pactat. Quina pregunta plantejaríeu?

Torno a dir-ho perquè els fulls de ruta sembla que siguin el manà. Nosaltres estem treballant per construir una proposta per aquest país, que sigui inclusiva i que ens faci més forts a l’hora de construir el país. Aquesta proposta passa per anar més enllà d’una sola pregunta que ha marcat tota la política catalana, que és la del 'Sí' o el 'No' a la independència, que a més ha convertit el 'No', o s’ha volgut convertir a la gent que no volia la independència de Catalunya, en defensors de l’statu quo. Però això és fals. Els anhels de canvi d’aquest país són plurals. El pitjor que han fet els partits que han governat des de l’independentisme és això.

Plantegem un pacte de claredat. Es planteja el problema del dret a decidir com un problema de relació amb l’Estat i no es planteja que és també un problema entre catalans. És una cosa que s’ha de solucionar entre catalans. Quan el govern de la Generalitat decideix que no vol seguir la via del Pacte Nacional pel Referèndum i el dissol, el que fa és trencar la unitat del sobiranisme. Això és el que passa. Decideix que el "nosaltres sols" és útil. Nosaltres considerem que això no és útil. Nosaltres parlem d’un pacte de claredat a Catalunya i aquest pacte ha d’anar sobre índexs de participació. Un cop construït a Catalunya ha de tenir correspondència amb una llei de claredat al Congrés dels Diputats a Espanya.

Això és molt important i s’ha de poder fer. I treballarem per fer-ho. Hem treballat com ningú, absolutament com ningú. Plantejaves el tema la mobilització: jo he estat un any negociant amb governs de l’Estat i en aquell moment els partits que governaven Catalunya -i era el moment en què més seriosament s’ha debatut el referèndum pactat amb l’Estat- van decidir altra vegada el "nosaltres sols". Per a nosaltres és important la proposta de com avancem en autogovern, com construïm el país.

No ha respost a la meva pregunta: quina seria la pregunta d’aquest referèndum pactat?

Li he respost. Li explico d’una altra manera. Treballem per un pacte de claredat a Catalunya que decideixi la pregunta. No tenim un model de pregunta ara mateix. Un pacte de claredat que ens permeti una proposta de consens que representi aquest 80% i no un 40 o 45%. Això va dintre d’un projecte més global. El model de pregunta creiem que ha de sortir d’aquesta negociació.

No seria una pregunta binària, doncs.

Podria ser binària, podria no ser binària. Hauria de ser alguna cosa que acordessin tots els catalans i totes les catalanes. Seria una eina de transformació del país. N'hi ha moltes. Aquesta nosaltres la posem dintre del projecte de transformació de país, no reeditem la idea d’un full de ruta en el qual no passa res fins que no aconseguim això altre. Quan es fa això, primer hem de decidir, i només si decidim podem construir. Nosaltres diem: primer construim i gràcies a la construcció tindrem més força per decidir.

Xavier Domènech, en acte de Catalunya en Comú, al costat de Pablo Iglesias i Elisenda Alamany

A teoria política hi ha qui afirma que, per federar-se, calen dues entitats que siguin sobiranes. En aquest sentit no consideraríeu donar suport a una República catalana per després federar-se a una República espanyola?

Ah, sí? Està segur que és així? ... Nosaltres el que estem plantejant en aquests moments és que es puguin donar elements de transformació interrelacionats. Creiem que un element clau és un canvi a Catalunya. La idea aquesta... és que ja ha passat. Va haver-hi un govern de la Generalitat que va declarar unilateralment la independència. Això ja ha passat. L’endemà no va passar res. No va sortir ningú al carrer. ANC i Òmnium no es van mobilitzar. El govern de la Generalitat va desaparéixer. Fins i tot els sectors més radicals, com la CUP, van desaparéixer. On estem? Amb el govern intervingut i amb el 155 a sobre. Amb el PP governant Catalunya.

Com atraríeu el PSC cap a la vostra proposta política? El PSC ha incorporat gent d’Unió, Pedro Sánchez no descarta pactar amb C’s.

Nosaltres estendrem la mà a totes aquelles forces que renunciïn a la unilateralitat contra una part del país, que posin al centre l’agenda social i que renunciïn a la intervenció de Catalunya i el 155. Anem a unes eleccions amb aquesta proposta i veurem el resultat.

Això implicaria que ERC renunciés a la unilateralitat.

Implicaria que nosaltres guanyéssim les eleccions a Catalunya. I un cop les guanyem, veurem quines aliances construïm.

Una de les acusacions que s'han fet als Comuns és heu acceptat "una lògica sucursalista"

Jo crec que intentar transformar Catalunya i creure que la transformació de Catalunya és clau per a la pròpia Catalunya i també per l’Estat és quelcom que ha pensat el moviment obrer, la majoria dels moviments socials d’aquest país i el catalanisme popular d’aquest país. Ningú descriuria els grans moviments socials  d’aquest país com a sucursalistes. No descriuria Salvador Seguí com a sucursalista, no descriuria  Lluís Companys com a sucursalista, no descriuria la Federica Montseny com a sucursalista. Ara, si algú vol fer-ho, és legítim.

Són de tradicions polítiques molt diferents a la vostra.

Bé, doncs... no descriuria Joan Comorera com a sucursalista, no descriuria a Pi i Margall com a sucursalista, no descriuria a Teresa Claramunt com a sucursalista. Estan en el seu dret a descriure a tots aquests moviments que han transformat aquest país com a sucursalistes. Jo crec que no ho són.

Dante Fachin ens va dir fa poc en una entrevista que si es vol implementar la vostra agenda es trobaría una resposta per part de l'Estat tan contundent com la que ha rebut el sobiranisme aquí a Catalunya. Que no hi havia altra opció que la unilateralitat i la desobediència.

Que la unilateralitat ha estat un error, amb més o menys força, ho han dit Joan Tardà, Marta Rovira, Marta Pascal. Una cosa és l’acció pròpia dels moviments socials i de les esquerres, que és de transformació, i l’altra confondre això amb fulls de ruta i decisions unilaterals d’un govern que ha de representar a tothom per forçar una part de la població i deixant una altra part de la població. Jo no ho posaria al mateix nivell, sóc incapaç de posar-ho a un mateix nivell.

Pràcticament no mencioneu la CUP als vostres discursos. Us fa una mica de nosa tenir un competidor per l’esquerra?

No. És bó que la CUP tingui el seu projecte polític i és bó que presenti el seu projecte polític. No: la CUP és la CUP i nosaltres som nosaltres.