Economia Nous passos de la UE per enterrar la figura del fals autònom de les economies de plataforma
Davant de la directiva comunitària destinada a millorar les condicions laborals dels repartidors, el col·lectiu Riders per Drets demana revisar les subcontractacions de treballadors i el catedràtic de Dret del Treball de la UAB Eduardo Rojo planteja reforçar els mecanismes de protecció social
Publicidad
barcelona,
Les institucions comunitàries han començat a posar fil a l’agulla per regular i determinar legalment la situació de les persones que treballen a les economies de plataforma. En una proposta valorativa, presentada el passat 9 de desembre, la Comissió Europea (CE) es marca com a objectiu la millora de les condicions laborals a la feina en plataformes digitals i, alhora, donar suport a les oportunitats, la innovació i la flexibilitat que ofereix l'economia de plataformes.
Publicidad
Després de conèixer la proposta comunitària, el col·lectiu Riders per Drets, que reivindica la laboralitat de la relació entre les plataformes digitals i els repartidors, valora els passos endavant per desterrar la figura del fals autònom. Tot i això, considera que "la presumpció de laboralitat es basa en una llista de cinc punts tancats, dels quals s’han de complir almenys dos, quan només amb un hauria de ser suficient".
Riders per Drets: "Necessitem destinar més recursos de la Inspecció de Treball en temes com la cessió il·legal de treballadors i la subcontractació"
La portaveu de Riders per Drets, Núria Soto, accepta les mesures de la CE encaminades a rebutjar la figura de l’autònom digital i el discurs de les plataformes que enarboren la innovació com a motor del model de negoci, deixant de banda la precarietat, però advoca per "acceptar només un indici de laboralitat per posar-ho més difícil a les empreses que es vulguin saltar la llei".
Publicidad
Malgrat que la futura directiva comunitària vol anar un pas endavant de la Llei Rider, implantada pel Govern de l’Estat, Soto critica que s’estigui discutint la fórmula per regular la subcontractació. "Aquesta no hauria d’existir i necessitem destinar més recursos de la Inspecció de Treball en temes com la cessió il·legal de treballadors i la subcontractació. Es tracta que simplement es revisi el compliment de la llei".
Presumpció de relació laboral
"Una de les disposicions clau de la proposta de directiva és la presumpció refutable que hi ha una relació laboral". Aquesta és una de les afirmacions que es troben en l’anàlisi que fa el catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Eduardo Rojo. En aquest sentit, l’expert aplaudeix que la proposta atorgui més seguretat jurídica davant el risc d’entre 1,7 i 4,1 milions de persones a la UE "de ser classificades erròniament i, per tant, ara tindran accés a diverses cobertures del dret laboral i es beneficiaran d’una millor protecció contra els riscos socials".
Publicidad
Per a Eduardo Rojo, els treballadors de plataformes haurien de gaudir de la protecció contra l’acomiadament
El paper de l’algoritme que utilitzen les empreses de les economies de plataforma és un altre dels debats jurídics que recull la proposta. En l’article 7 de la futura directiva, la CE determina la necessitat del "control dels sistemes automatitzats com una de les obligacions que assumeixen les plataformes digitals de supervisar i avaluar periòdicament l'impacte de les decisions adoptades mitjançant procediments sobre les condicions de treball, amb especial atenció als riscos que puguin implicar sobre la salut física i mental dels seus empleats". Al respecte, el catedràtic Eduardo Rojo afegeix que les persones ocupades a una plataforma haurien de gaudir, igual que els representants de personal, de la protecció contra l’acomiadament i altres mesures organitzatives orientades a millorar les seves condicions laborals.
Publicidad
Treballadors sense regularitzar
En la seva valoració de la directiva europea, la secció Riders del sindicat CGT destaca que aquesta ha estat més ambiciosa que la Llei Rider estatal, però lamenta que l’Estat espanyol no vagi més enllà en la seva aplicació i en el reconeixement de les sentències judicials favorables a la laboralització, que, segons afirmen, són indicadors suficients de la realitat assalariada del col·lectiu. CGT considera que s’ha cedit en aspectes com la manca de proteccions socials per als treballadors per compte propi i la problemàtica dels empleats sense regularitzar al continent europeu.