El 2020 farà tres anys que la Generalitat de Catalunya no ha aprovat uns pressupostos nous. A mitjans de desembre, s’ha obert una escletxa d’esperança després de l’acord fiscal entre el Govern de la Generalitat, encapçalat pel vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, i Catalunya en Comú Podem. Aquesta entesa, que modifica l’IRPF, l'impostos de Successions i crea un tribut per a les empreses energètiques, permet la possibilitat de ratificar uns nous pressuposts, segons les paraules del president de la Generalitat, Quim Torra.

Acord fiscal i nous pressupostos?

Torra considera que l’acord pressupostari, en cas de produir-se, faria possible “abordar inversions cabdals per a Catalunya”. La idea de l’Executiu català és que amb l’augment dels ingressos es pugui millorar l’educació, la sanitat i la dependència, alguns dels pilars de l’Estat del Benestar més perjudicats per les retallades aplicades durant la crisi econòmica. Per la seva banda, Jéssica Albiach, presidenta de Catalunya en Comú Podem, emfatitza que “avui el Govern de Torra i Aragonès és una mica més lluny de l’herència de Convergència i una mica més a prop d’una etapa d’esquerres”. Tot i que els comuns encara no albiren un acord pressupostari, prometen intentar un pacte a principis de gener.

Malgrat que la hipòtesi encara no està tancada, aquesta seria una de les notícies econòmiques que ha marcat aquest 2019. L’any s’ha caracteritzat per l’amenaça d’un nou període de crisi i l’empitjorament de les condicions laborals.

La sagnia dels ERO

En pocs mesos, més de 1.300 treballadors han perdut el seu lloc de feina a Catalunya com a conseqüència d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). La tendència s’ha estès durant tot l’any, el que ha provocat que la xifra es dispari fins a les 10.000 persones. La dada és la més alta des de 2016, tot i que encara queda lluny dels moments més durs de la crisi, com l’any 2012. La situació política i l’alentiment de la inversió per la incertesa econòmica són les causes més immediates que expliquen aquest fenomen.

Més enllà d’aquesta anàlisi, els reajustaments en el mercat de treball també s’emmarquen en les dues Reformes Laborals, aprovades els anys 2010 i 2012, que faciliten mesures legislatives de flexibilització i impulsen la presentació dels ERO. Els acomiadaments i els ERO es fan sense motiu. Aquesta és la realitat que descriu la secretaria de política sindical de la UGT Catalunya, Núria Gilgado. “Els ERO creixen de forma alarmant, especialment a la indústria i als serveis, i el Govern hauria d’assumir una gestió política”. La responsable sindical creu que les empreses abusen dels ERO de forma preventiva sense que existeixin motius econòmics per presentar-los”.

Amenaça de crisi

Els experts econòmics consultats comparteixen la visió que el model econòmic que ha sobreviscut en la darrera dècada s’esgota. El menor augment del Producte Interior Brut (PIB), l’excés d’oferta en l’àmbit mundial i els nivells alts d’endeutament formen el còctel que anticipa una nova desacceleració. L’economista Sergi Cutillas, assessor econòmic de Catalunya en Comú, admet que aquests perills sobrevolen sobre l’economia catalana.

Com a recepta per superar aquestes dificultats, Cutillas recomana una aposta per la demanda interna, millorar la productivitat i emprendre les reformes fiscals pendents. L’alentiment de les exportacions també és un altre signe de debilitat. Tot i aquests factors, el diagnòstic generalitzat no és el d’una nova crisi, sinó el d’una altra fase, potser la darrera, d’un període que es va iniciar l’any 2007.

L’obra pública, enfonsada

Sense pressupostos, no hi ha paradís. L’any 2018 va ser un miratge, en el qual el ritme inversor es va mantenir per la proximitat de les eleccions municipals. Però 2019 ha estat l’any de l’enfonsament de la licitació de l’obra pública per la manca de pressupostos. El crit d’alerta l’ha donat la Cambra de Contractistes de Catalunya, advertint que els projectes que finalment s’aproven “estan molt lluny de les necessitats de l’economia catalana”.

La Confederació del Tercer Sector Social a Catalunya reclama que no només es prioritzin els criteris econòmics en els contractes públics i que aquests incloguin clàusules socials per afavorir la participació d’altres entitats en aquests processos. Per cada pròrroga d’una licitació pública, el preu es rebaixa un 16%. Davant d’aquest fenomen, la Confederació veu inviable aquest tipus de requeriments en les ofertes que es presenten.

Rebaixes laborals

Les rebaixes també s’han notat l’any 2019 en les condicions laborals dels treballadors catalans. Igual que ha passat amb els ERO, la Reforma Laboral facilita determinades pràctiques. El sector logístic, un dels àmbits que més s’ha beneficiat del boom del comerç electrònic, ha ofert dues cares: la demanda de sòl logístic ha crescut un 20% a Catalunya, però també ha propiciat l’aparició de noves empreses de serveis que per la seva composició dificulten el compliment dels convenis col·lectius.

Exemples de treballadors afectats per aquesta problemàtica han estat els empleats dels centres logístics d’Amazon o el conflicte dels muntadors del Sònar, que ha creat “un precedent perillós perquè ha anul·lat el dret de vaga”, en paraules del Col·lectiu Ronda. El darrer episodi és dels treballadors de terra de l’aeroport del Prat, que van iniciar una aturada per l’excés d’hores extres i l’abús de la temporalitat en la contractació.

“L’acord entre el Govern i Catalunya en Comú no és una revolució fiscal i la seva incidència global és baixa, però aconseguirà un augment lleuger sobre el total d’ingressos”. Aquesta afirmació de l’economista i catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Albert Carreras, serveix com a resum de què ha passat durant el 2019 i el que s’espera pel 2020. Potser suposa un punt d’inflexió d’una determinada estratègia econòmica basada en un model mantingut amb estímuls artificials com uns tipus d’interès baixos. La resposta la donarà el nou any.