La droga a Barcelona, una realitat més enllà del Raval

Fa uns mesos sorgia una nova polèmica que tornava a situar el focus en els narcopisos del Raval i generava alarma per si hi havia més consum de drogues al carrer, un tema recurrent als mitjans. Sense negar que existeixi, els experts apunten que les addiccions són una realitat present al conjunt de la ciutat i l'àrea metropolitana i insten a defugir l'estigmatització de col·lectius i barris concrets.

Les addiccions a l'alcohol i la cocaïna són les principals

El 2020, segons l'Idescat, es van tractar més d'11.000 persones per addiccions a Catalunya, la majoria homes (76%). Els consums principals són alcohol, cocaïna i cànnabis. Jessica Farias i Francesc Bonfill, terapeutes del servei de primera atenció de Projecte Home, expliquen que després de la pandèmia han detectat un volum més alt de gent que ha demanat ajuda.

És el cas de l'Hospitalet, Terrassa, Badalona i Sabadell, per exemple, que tenen un sol CAS pel conjunt de la ciutat. "No pot ser que aquestes ciutats grans tinguin tan pocs recursos. Hem d'anar més enllà de Barcelona", assenyala Bonfill. 

Desmantallament d'un punt de venda i consum al Raval. — Mossos d'Esquadra / ACN

Refer la vida després d'una addicció

L'atenció i el tractament de les addiccions es tracta en xarxa des del sistema públic i també entitats especialitzades necessàries per omplir els buits que no cobreix l'Administració. Projecte Home és una d'elles, i és on l'Antonio Jiménez està rebent tractament des de fa vuit mesos.

Les addiccions van portar l'Antonio a viure al carrer durant cinc anys

L'Antonio rep tractament al centre de dia de Projecte Home a Montgat (Maresme) i viu en una habitació llogada al Bon Pastor, el seu barri. Al matí fa teràpia, té cura de l'hort i participa en grups d'ajuda mútua. "Tot el matí estàs ocupat i a la tarda vius la vida real, no estàs tancat. És el que jo necessitava", reconeix.

L'Antonio ha vist molta gent que ha perdut la vida per les addiccions: la seva parella, morta de sobredosi fa 14 anys, i diversos familiars alcohòlics. "A gent que estigui com estava jo li diria que no s'ho pensi, que la vida és molt bonica i el tren passa tan sols un cop". Assegura que al seu barri veu molta gent consumint, i els coneix, però se'n manté allunyat per no recaure-hi. "Els diria que si s'ho proposen, se'n poden sortir", sosté.

L'estratègia de Barcelona: 15 CAS i 10 espais de consum

A Barcelona tots els districtes tenen un CAS, i alguns, dos. Són un total de 15, i més de la meitat tenen espais per al consum supervisat. N'hi ha dos més, o sigui que a la ciutat hi ha un total de 10 centres on es pot consumir. A la resta de Catalunya, només n'hi quatre: a Badalona i Sant Adrià del Besòs, dins de l'AMB, i fora, a Lleida i Constantí (Tarragona). 

Fora de la capital només hi ha quatre espais de consum supervisat

L'Ajuntament afirma que "els bons resultats" d'aquests equipaments demostren que "caldria ampliar i reproduir" el model a la resta de l'àrea metropolitana i de Catalunya per "unificar" l'abordatge de les addiccions. Una dada que mostra la mancança d'aquests espais fora de la capital és que el 23% d'usuaris del CAS Baluard no viuen a Barcelona.

Aquests equipaments on es pot consumir persegueixen l'objectiu de controlar les addiccions per tal d'anar-les reduint: "La feina del dia a dia que fan des d'aquestes centres té un resultat, en alguns casos a llarg termini", sosté Farias. Això no impedeix, però, que des dels seus inicis, fa gairebé un parell de dècades, hagin creat polèmiques i puntualment també hagin generat el rebuig del veïnat. En el cas de l'alberg, va ser quan es va traslladar a la seu definitiva, al Baix Guinardó. Llavors, professionals i usuaris reclamaven "respecte" i no estigmatitzar-los.

Barcelona és pionera en la seva estratègia, definida al Pla d'Acció sobre Drogues i Addiccions de Barcelona (2021-2024) i dirigida per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L'any 2020, 3.647 persones van començar tractament per abús o dependència a les drogues, la majoria per alcohol i cocaïna.