Dret a l'habitatge L'Obra Social de la PAH engega una campanya per desmuntar les mentides sobre l'okupació
La plataforma denuncia que okupar habitatge buit és l’única sortida per a “les famílies en situació desesperada”. Assegura que el 70% dels okupes tenen bona relació amb els veïns. Els darrers anys, més de 4.000 persones han aconseguit un habitatge gràcies a les okupacions impulsades per l'Obra Social.
Publicidad
BARCELONA,
L’Obra Social de la PAH i la PAH arrenquen una nova campanya en plena preampanyaelectoral: “Viure no és delicte. Vivir no es delito”. La plataforma l'ha presentat aquest dimecres simultàniament en rodes de premsa a diverses ciutats de Catalunya, amb la voluntat d'aturar la criminalització de l’okupació: “Ara que venen les eleccions estatals, europees i municipals, demanem que els partits no utilitzin la pobresa per treure’n rèdit electoral”, explica la membre de l’entitat Aïda Guidus a Públic.
Publicidad
La campanya recalca que "a Catalunya hi ha dos desnonaments cada hora. Vivim en un sistema que vulnera els drets de moltes persones per garantir els privilegis d'uns pocs. Nosaltres ho tenim clar, ens organitzem per recuperar la funció social de l'habitatge". Per aquest motiu, l’ocupació ha agafat especial rellevància, i els activistes ara es preparen per combatre els estereotips i les mentides que l’envolten: “A l’imaginari col·lectiu, hi ha la imatge de l’okupa sorollós i brut. Des de la plataforma hem fet estudis sobre les experiències amb les que estem en contacte i un 70% de la gent que okupa té bona relació amb el veïnat”, afirma Guidus. Tot i això, reconeix que socialment encara impera una visió negativa: “Hi ha molta gent que es deixa manipular i acaba trucant a màfies com Desokupa [l’empresa que practica desnonaments al marge de la legalitat ]. Però, per altra banda, també hi ha veïns i veïnes que, quan veuen que hi ha un pis buit al seu edifici, ens truquen. Prefereixen que s’ocupi a què s’especuli amb ell”, diu.
A més, Guidus afegeix que davant un fenomen en auge com és l’okupació d’habitatges buits per part de persones sense recursos, la Generalitat no ha fet cap pronunciament clar en la línia de no atacar els més vulnerables en aquesta matèria: “Les taules d’emergència habitacional estan desbordades, no només a Barcelona sinó a tota Catalunya. I les solucions són molt petites i no responen a la problemàtica. I és per falta de voluntat política”.