Del dol sociopolític a la construcció d'alternatives: les estratègies de l'esquerra per combatre la desesperança
El rol de les utopies dins la pràctica política, a quina transformació s'ha d'apuntar des de dins les institucions i com fer front a la desmobilització han sigut alguns dels temes abordats en un col·loqui organitzat per l'Ateneu Barcelonès i 'Espacio Público'
Publicidad
barcelona,
El rol de les utopies dins la pràctica política de l'esquerra, a quina transformació s'ha d'apuntar des de dins les institucions i com combatre la pèrdua de l'esperança davant la desmobilització dels moviments socials de masses han sigut alguns dels temes abordats en un col·loqui organitzat per l'Ateneu Barcelonès i Espacio Público aquest dijous.
Publicidad
El debat ha abordat cap a quins projectes de futur possibles es pot orientar l'esquerra en un moment de crisis múltiples
El debat, sota el títol Utopia, transformació, resistència i claudicació: Viu un model de societat alternativa en els moviments socials d'avui?, ha abordat quina alternativa hi ha i cap a quins projectes de futur possibles es pot orientar l'esquerra en un moment en què l'emergència climàtica, la crisi econòmica persistent i els embats del patriarcat aboquen els moviments socials a la resistència.
Un moment "de renúncies i capitulacions"
La conversa ha començat al voltant del moment de desil·lusió actual. Sandra Ezquerra, sociòloga i directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic, ha afirmat que estem en un moment "de renúncies i capitulacions" i s'ha referit al "dol sociopolític" que travessa l'esquerra després d'anys de mobilitzacions socials, ara desinflades.
Publicidad
Ezquerra ha començat parlant de la "solitud" dels moviments socials durant els inicis de la crisi del 2008, per acabar en el 15-M i l'esperança que va suposar la victòria de Syriza a Grècia el 2015 i l'èxit electoral de Podemos.
La falta de fe en el futur propulsa "actituds nihilistes, cíniques o conservadores"
Publicidad
Segons la filòsofa, "és en aquesta sensació de buit on creix l'extrema dreta", i davant d'això l'esquerra ha de fer una relectura dels elements compartits per la societat per ser "antídot" contra el seu auge. "Crec que hi ha raons per l'esperança, per creure en el futur", ha apuntat.
Alternatives tangibles als barris
Malgrat la falta d'utopies, Miró ha assenyalat que hi ha una sèrie de pràctiques als barris, com els sindicats d'habitatge o les xarxes veïnals, que suposen "una experimentació social que planteja aquesta societat alternativa". En aquest sentit, el sociòleg ha remarcat que l'únic horitzó no ha de ser avançar cap a una utopia sinó anar practicant aquestes alternatives quotidianes.
Publicidad
La transició ecològica i el feminisme han sigut dos dels altres grans temes abordats. Palop ha remarcat que ha de ser una transformació "socioecològica" per trencar amb l'esquema actual, en què "els mateixos que apostaven per l'especulació immobiliària ara ho fan per l'especulació amb les energies renovables".
"El cooperativisme estava preparat" per crear comunitats energètiques locals, però ha faltat voluntat política
Publicidad
Les empreses cooperatives i englobades dins l'economia social i solidària podien haver marcat la diferència en aquesta transició, però encara que Miró ha reconegut que "el cooperativisme estava preparat" per crear comunitats energètiques locals, ha faltat l'aposta de les administracions i voluntat política. "Si el capitalisme es manté en la seva hegemonia, la transició energètica sempre serà en detriment d'aquestes zones de sacrifici", ha dit.