Docents catalans es mobilitzen en defensa del model d'escola i contra la repressió

Involuntàriament, l'escola catalana s'ha trobat els darrers mesos en el centre del debat polític i mediàtic arran dels atacs constants que ha rebut tant de partits com Ciutadans i el PP com d'una part important dels mitjans amb seu a Madrid. El mantra, repetit incessantment des de l'espanyolisme, és que a les aules catalanes s'adoctrina. I ampliant un#a mica el focus, els mateixos sectors posen en qüestió el que fins fa poc era un dels majors consensos en la societat catalana: el model d'immersió lingüística a l'escola. La situació ha arribat a l'extrem que els darrers mesos més d'una vintena de docents han hagut de declarar als jutjats després de ser denunciats per una suposada "incitació a l'odi", que bàsicament consistia en haver debatut a classe qüestions com l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. Els casos més coneguts són els de la Seu d'Urgell i Sant Andreu de la Barca, però n'hi ha hagut més.

La resposta a aquest escenari han estat les declaracions i les mobilitzacions en defensa tant del model d'escola catalana com de la professionalitat dels docents. Aquest dimecres, per exemple, una dotzena de municipis acolliran concentracions sota el lema "avui com ahir: defensem el nostre model educatiu, els valors democràtics, de convivència i de llibertat". La mobilització la convoquen la plataforma Docents per la República i els Comitès en Defensa de la República (CDR), i el dia escollit, 10 de gener, no és casual, sinó que coincideix amb la data de naixement de Francesc Ferrer i Guàrdia, un dels grans referents pedagògics de Catalunya i impulsor de l'Escola Moderna a principis del segle XX. Algunes de les ciutats en què es farà la concentració són Badalona, Lleida, Girona, Terrassa, Manresa, Vilafranca del Penedès i Valls.

En Joan, professor de Formació Professional i membre de Docents per la República que evita donar el cognom per no ser identificat, explica que la idea d'escollir aquesta data i reivindicar la figura del pedagog és perquè la situació actual té clars paral·lelismes amb la que ell va viure. "Ferrer i Guàrdia va ser perseguit igual que el conjunt del govern català i com també ho estan sent alguns docents i acusats de fets inexplicables. Els docents d'avui, com li va passar a ell, són perseguits simplement per educar en la llibertat de pensament", comenta a Públic. Durant l'acció es llegirà un manifest en què es donarà "suport als docents davant la repressió, la por i l'autocensura que ens volen imposar". En aquest sentit, en Joan explica que "en molts centres la direcció diu que anem alerta amb el que fem i amb el que diem, bàsicament per evitar que passi res, però bé hem de poder debatre les coses a l'aula".

Docents per la República agrupa mestres i professors i va néixer al novembre per defensar l'escola catalana. La plataforma es presenta com a independent de qualsevol partit o sindicat, va donar suport a la vaga general del 8 de novembre i es defineix com un "moviment de base, de baix cap a dalt, on tenim cabuda tots els docents compromesos amb la consolidació de la República", un estatus que veuen com "una necessitat del nostre poble en general i del col·lectiu docent en particular". Actualment aglutina uns 1.500 mestres i professors de tots els nivells i durant el novembre va aprovar un decàleg mitjançant un procés participatiu en què va poder-hi fer aportacions qualsevol docent de Catalunya. En el decàleg, manifesta el seu "compromís amb el país i amb l'educació de les persones", defensa l'escola catalana com a "pilar de construcció d'una societat culturalment diversa, democràtica, lliure i respectuosa" i reivindica amb orgull models com el de l'Escola Nova republicana, entre d'altres qüestions.

Un referent pedagògic

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser un pedagog revolucionari nascut a Alella (Maresme) el 1859. A París, on va exiliar-se després de participar en la fracassada sublevació de 1886, va entrar en contacte amb representants d'una pedagogia renovadora, laica i lliurepensadora, que tenia com a prioritat la defensa de l'autodeterminació dels individus per mitjà de l'educació integral. Retornat a Barcelona, Ferrer i Guàrdia va impulsar el seu projecte fonamental, l'Escola Moderna, que va obrir el 1901. El centre es basava en la coeducació -de sexes i de classes socials-, estava inspirat en el lliurepensament, rebutjava el exàmens i el sistema de premis i càstigs i organitzava activitats que permetien als alumnes descobrir el medi natural. Amb el temps, el pedagog va vincular-se a moviments llibertaris.

El 1906, després de l'atemptat de l'anarquista Mateu Morral contra Alfons XIII i Victòria-Eugènia de Battenberg el dia que es casaven, Ferrer i Guàrdia va ser detingut juntament amb altres anarquistes, condemnat per conspiració i tancat més d'un any a la presó Model de Madrid. La seva reclusió va significar el final de l'Escola Moderna i el 13 d'octubre de 1909, Ferrer i Guàrdia va ser afusellat a Montjuïc després que un tribunal militar el condemnés a mort en un judici sense garanties. Havia estat detingut prèviament després de ser acusat, sense proves, de ser l'instigador dels esdeveniments de la Setmana Tràgica que van sacsejar Barcelona el juliol d'aquell any.

Arran de la seva execució, el diari britànic The Times va escriure: "Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació criminal". En opinió d'en Joan, el professor de Formació professional i activista de Docents per la República, la cita continua ben vigent 108 anys després.