Potser la creació de districtes culturals a les ciutats s'ha posat de moda, o potser no i en veritat respon al genuí desig de revalorar el paper de la creativitat i l'art dins dels espais urbans. Però encara és aviat per resoldre aquest dubte de no pocs veïns, almenys, a la segona ciutat de Catalunya, on s'està desenvolupant el Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, un projecte que impulsa l'ajuntament amb la finalitat d'afavorir la implantació d'indústries culturals. S'haurà de veure com avança el procés plantejat pel Consistori i quins efectes finalment té sobre els creadors i la població. Mentrestant, els diversos actors implicats debaten i exposen les seves idees al voltant del present i del futur d'una ciutat que creix i creix i creix... Ningú sap exactament cap a on.

Les arrels del projecte

"L'H- ON" va ser el nom de les jornades que van donar origen al projecte del Districte Cultural, el 2013, quan l'Ajuntament de L'Hospitalet va convidar els ciutadans i diverses organitzacions culturals de la ciutat a debatre quins haurien de ser els següents passos de la ciutat. "En el mandat anterior vam posar en marxa aquest procés de participació oberta durant un any, dintre del qual un dels eixos que va sortir com a element estratègic va ser el de la cultura. Aprofitar l'activitat cultural feta i el teixit associatiu que hi havia a la ciutat i potenciar-lo com un element desenvolupador i un tret identitari", explica el primer tinent d'alcalde de L'Hospitalet, Francesc Bellver.

Però no tothom es va sentir inclòs dins d'aquest procés participatiu. Des de col·lectius com Akelharre, grup provinent de l'assemblea 15M de l'Hospitalet que promou espais alternatius de debat i creació per als ciutadans, es recrimina que aquesta mesa de discussió no va ser tan oberta com es va proclamar. "L'Ajuntament va convocar molts col·lectius però va haver-hi una participació molt baixa, sobretot van anar-hi funcionaris del mateix consistori, inclinats sempre cap a membres del seu partit. En la primera fase, hi havia tres sessions amb una intervenció per persona (per decidir la vida cultural dels pròxims 50 anys!) i no se'ns va donar la possibilitat de debatre o valorar el fet fins ara", argumenta Víctor Gómez, professor de teatre i membre d'Akelharre. "Es va legitimar, mitjançant un procés suposadament participatiu, la necessitat de mercantilitzar la cultura que es fa a la ciutat i amb això una aposta per l'atracció del turisme", conclou l'activista.

La "zonificació" de l'art

Malgrat les divergències amb els grups crítics -també partits de l'oposició com la CUP i Canviem l'Hospitalet van votar en contra del pla al ple municipal, en alertar que es tracta d'un projecte especulatiu que pot comportar l'increment del preu dels habitatges propers, a la vegada que reclamen una economia més diversificada i sostenible per a la zona- el Districte cultural va tirar endavant després de les trobades L'H-ON, amb un document signat pel filòsof Josep Ramoneda i un estudi de les possibilitats del territori, realitzat per l'arquitecte Miquel Espinet i el mateix Ramoneda.

Es va delimitar, doncs, un espai de 25 hectàrees situat a l'antiga zona industrial de l'Hospitalet, a cavall dels barris de Sant Josep, Santa Eulàlia i Bellvitge, delimitat per les avingudes del Carrilet i de la Fabregada i la travessia Industrial. No es tracta d'una zona nova per urbanitzar sinó que ja hi ha habitatges, tallers i edificis industrials en desús que es poden rehabilitar. Segons va indicar l'arquitecte Miquel Espinet a la presentació del projecte, "és una àrea concreta, de centralitat, delimitada però oberta i ben connectada amb els equipaments culturals de la ciutat".

Aquesta concentració de l'oferta artística dins d'un circuit concret, establert per decisió de l'Ajuntament no agrada a alguns col·lectius que ja des de fa anys treballen a l'Hospitalet. Francisco Rubio, membre de LaFundició, cooperativa cultural que promou el treball artístic col·laboratiu , critica la "zonificació" perquè "l'art i la creació haurien d'estar per tota la ciutat". Francisco manifesta també el seu desacord amb què "centres culturals de barri hagin estat abandonats durant dècades i desarticulats com a espais de representació de la mateixa població i ara els esforços es dediquin a atreure inversions per generar economia, fins i tot amb la idea que aquesta economia arribarà a tota la ciutadania quan sabem que el capitalisme acumula la riquesa en poques mans a costa de la massa social".

Una de les fàbriques de creació que de l'espai. AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET

És la mateixa filosofia del Districte cultural la que entitats com LaFundició o Akelharre qüestionen, "el discurs socialdemòcrata d'apropament de la cultura a la ciutadania que, en veritat, significa la contemplació de la cultura com una cosa que produeixen els professionals i la resta de la ciutat és un públic que ha d'acostar-se a això", exposa Francisco, artista de LaFundició. "La cultura com un objecte de consum desactiva el seu potencial com llaç social enfront dels mecanismes de segregació, que a L'Hospitalet són molts, ciutat obrera on les desigualtats són considerables", afegeix.

¿Gentrificació?

Des de Akelharre consideren també que el Districte cultural respon més a interessos econòmics que no culturals i, per tant, que "treu la gestió de la cultura de la gent i la posa en mans privades", segons explica Víctor Gómez, membre d'aquest col·lectiu autogestionat de L'Hospitalet. "Els creadors de la ciutat treballem en estat de precarietat i en cap moment se'ns planteja millors condicions laborals. S'intenta atreure gent fins aquí amb lloguers barats, i a grans empreses a força de la rebaixa d'impostos municipals i se'ns convida a competir. Aquells que trauran partit no seran els creadors de la ciutat sinó els que facin les remodelacions urbanístiques anunciades i els que instal·lin bars o galeries", conclou Víctor.

Transformat en un bulevard amb voreres amples per passejar i visitar espais artístics, el carrer Cobalt serà l'eix central del Districte cultural. Perpendicular a Cobalt, el carrer Miquel Romeu, que uneix els barris d'habitatges dels dos extrems del districte, es convertirà en un lloc per a vianants on es pretén que s'instal·lin comerços especialitzats, tallers creatius, galeries i petits bars i restaurants. Per últim, de manera paral·lela a les vies del tren de la línia de Vilanova, s'hi crearà el Parc de les Arts, que es dedicarà a fires i activitats a l'aire lliure i serà un espai per al lleure dels veïns del barri.

El primer tinent d'alcalde de L'Hospitalet, Francesc Bellver, defensa l'aprofitament d'aquest territori "per fer de la necessitat virtut", tal com ell mateix ho va expressar. "Com que hi havia un gran percentatge de naus en desús, a causa de la crisi però també del fet d'estar al mig de la ciutat, sense restar el que ja hi ha -l'activitat industrial- vam intentar que es puguin fer també activitats culturals", explica Bellver. "A més de mantenir aquesta activitat industrial clàssica, ara amb l'ampliació de la qualificació urbanística, es podran fer també tallers de creació", afegeix el Primer tinent d'alcalde.

Per a molts veïns de la zona, l'ambiciós projecte del Districte cultural comporta, però, un altre perill: la gentrificació. "La gent està preocupada perquè ja estan pujant els lloguers. S'està notant una bombolla també relacionada amb el turisme i s'ha anunciat la construcció de més hotels, quan som la segona ciutat més densament poblada de l'Estat", denuncia el portaveu d'Akelharre. No obstant això, des del Consistori insisteixen en el fet que no és real aquesta por a la gentrificació perquè no s'ha modificat la qualificació urbanística del sol sinó que és només una ampliació d'usos i no es podran construir més habitatges que els que hi ha al carrer Miquel Romeu. "No s'està expulsant ningú sinó justament el contrari: s'atrau activitat on hi havia naus tancades", replica Bellver.

Sobre la taula, al cap i a la fi, hi ha la discussió de quin model de L'Hospitalet es vol, quin model de cultura, i per a qui.