CORONAVIRUS
La distopia rutinària del confinament
Amb el mercat setmanal dels dijous suspès i el gruix de la població tancada a casa per les restriccions de mobilitat imposades per aturar la propagació del coronavirus, la vida a l'espai públic s'ha transformat radicalment, amb un predomini del silenci i la sensació d'irrealitat. Una crònica d'una passejada per Sant Vicenç dels Horts sota el confinament.
Publicidad
sant vicenç dels horts,
Són quarts de deu del matí quan surto de casa i trepitjo el carrer per primer cop en 96 hores. Pràcticament no hi passen cotxes. Tampoc hi ha quasi ningú a les voreres. Els carrets de compra són un equipament gairebé imprescindible dels pocs vianants amb els que em creuo. El forn, habitualment ple de gent, tot just té dues persones fent-hi cua, que es mantenen a uns dos metres de distància. Una d’elles porta mascareta. L’escena, la primera escena que processo, no té absolutament res a veure amb el que hi passava una setmana enrere. Aleshores, el carrer Barcelona tenia un trànsit important, l’anar i venir de persones a peu era constant i el gruix dels comerços restaven oberts. Com a la resta del país, la vida a l’espai públic de Sant Vicenç dels Horts s’ha capgirat completament arran del confinament pel coronavirus.
Publicidad
No, avui no hi ha parades, sinó que l’espai serveix d’aparcament -al cap i a la fi la funció que té sempre excepte durant les hores del mercat-. No hi ha crits, no hi ha converses, no hi ha intercanvis comercials. No hi ha ningú assegut a les terrasses dels bars, òbviament tancats. En definitiva, no hi ha gairebé vida. Només silenci. Fins i tot a la part central de la BV-2002 -la carretera de Sant Boi- la imatge hauria estat inimaginable unes setmanes enrere: no hi circula pràcticament cap cotxe, tot i tractar-se de la que sens dubte és la via més transitada del municipi. Sensació d’irrealitat.
L’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat també ofereix una estampa inèdita per un dijous al matí. Sí, hi ha passatgers, però són tan escassos que sembla pròpia d’una localitat de pocs milers d’habitants, quan en som uns 27.000. A centenars de metres hi ha un Mercadona i un Aldi i allà sí, el tràfec és més important, però amb cues de clients a l’exterior que, també aquí, respecten escrupolosament el metre de distància entre ells, ja sigui per responsabilitat o per la coerció implícita que exerceix la presència d’un vigilant de seguretat privada... També aquí les mascaretes tapen parcialment bona part dels rostres.