Diputades catalanes demanen que es revisin centenars d'informes de Sant Joan de Déu sobre abusos sexuals a menors

Laura va acudir a Urgències de l'hospital Sant Joan de Déu el juny de 2013 preocupada per símptomes i verbalitzacions que la seva filla podia haver patit abusos sexuals per part de la seva parella. La pediatra que la va atendre va entendre que hi havia sospites d'abús sexual i la va derivar a la UFAM (sigles amb què es coneix la Unitat Funcional d'Abusos al Menor d'aquest centre).

Durant anys l'hospital Sant Joan de Déu de Catalunya ha estat un centre de referència i gairebé únic al qual es derivaven els casos de possibles abusos sexuals a menors. Però des de fa anys, també, la UFAM ha estat en el focus de les crítiques de mares, organitzacions i fins i tot del Parlament català, que el 2017 va admetre irregularitats en els mètodes utilitzats i en els informes elaborats per aquesta unitat. El llavors conseller de Sanitat, Toni Comín, va assegurar que el CatSalut assumiria un paper més actiu i vigilant sobre aquest servei.

"Vaig anar a parlar amb els membres de la UFAM i el que vaig conèixer em va horroritzar. Reconeixien que només cal mirar a la cara les mares sabien si mentien o no"

La veu d'alarma la va donar al Parlament durant la legislatura passada la llavors diputada de Catalunya Sí que es Pot Gemma Lienas, que davant l'allau de denúncies i relats sobre irregularitats en aquest servei va decidir indagar i investigar-ho. "Vaig anar a parlar amb els membres de la UFAM i el que vaig conèixer em va horroritzar", explica a Públic Lienas, que avui no té responsabilitats polítiques. "Em va horroritzar, no només perquè usessin el SAP (i tots els eufemismes amb que s'amaga aquest engendre) com a criteri diagnòstic, sinó perquè entre altres coses reconeixien que només mirant a la cara a les mares sabien si mentien o no".

Que es revisin al voltant de 400 informes de la UFAM

Aquesta setmana, mentre la Comissió d'Infància del Parlament debatia una proposta de resolució per la qual s'insta a la Generalitat a avançar en un canvi de model en la valoració d'abusos sexuals a la infància i a crear com més aviat millor a tot el territori les Unitats Integrals de atenció als Abusos Sexuals, diverses diputades van tornar a fer esment a la necessitat d'emprendre canvis urgents referent a això.

Els errors que es puguin haver comès en els informes estan ocasionant la retirada de custòdia de moltes mares en l'actualitat en els jutjats

"Cal tancar els serveis socials que fan informes en aquest sentit. I que es reverteixin tots aquells informes que ara estan en casos judicials contra aquelles mares i pels quals s'ha donat la custòdia dels nens als pares que hagin abusat d'ells i en contra de la mare que ha denunciat abusos", va afegir Ribas a la comissió.

"S'ha reconegut que la UFAM ha comès errors gravíssims durant molt de temps. Hi ha d'haver com 400 expedients que haurien de revisar-se. Perquè caldria determinar si utilitzaven un inexistent síndrome per culpabilitzar les mares i perquè funcionaven com si fossin informes pericials, quan la UFAM no estava capacitada per a això. El problema és que els jutges decidien en base a aquests informes sense qüestionar-los", explica Silva a Públic.

"Aparentment la UFAM ha canviat i als qui feien els seus informes (Margarita Ibáñez i el seu acompanyant) els van apartar o van jubilar, però la veritat és que el model segueix sent erroni i no sabem fins a quin punt segueixen elaborant informes que incloguin el SAP. En el fons segueixen fent una cosa semblant, que és dubtar de la mare i arrossegant males pràctiques que són difícils de canviar".

És urgent un canvi de model

La comissió d'Infància de Parlament del passat 18 de febrer tenia com a objectiu aprovar una proposta de resolució per agilitzar la creació de les Unitats d'Integrals d'Atenció als Abusos Sexuals. Un model conegut com Barnahus, que s'aplica en alguns països nòrdics i la creació del qual està continguda en la llei d'Infància de Catalunya des de 2010.