'Dinder Club', quan la sexualitat de les persones amb discapacitat intel·lectual deixa de ser un tabú

Les relacions sexoafectives en persones amb discapacitat intel·lectual han estat un tema tabú que durant molt de temps els han allunyat i fins i tot impedit viure-les. D'una banda, sota un acte de sobreprotecció, s'ha intentat apartar aquest col·lectiu de la sexualitat per evitar-los experiències doloroses i de risc. Una actitud que, per discriminatòria, moltes vegades ha aprofundit més en el mal.

Una eina que aspira a generar entorns segurs, però també d'autonomia perquè les persones del col·lectiu puguin relacionar-se amb llibertat. Només a Catalunya, hi ha un grup de 27.000 usuaris potencials que podrien beneficiar-se d'aquesta aplicació.

Durant diversos anys, els creadors d'aquesta aplicació que pretén emular una mena de Tinder per a gent amb discapacitat han treballat colze a colze amb Dindat Federació, acidH, la Fundació Aura i la Fundació Catalana Síndrome de Down per perfeccionar el servei i "adequar-lo a les veritables necessitats del col·lectiu". Així mateix, han col·laborat amb unes 50 persones amb discapacitat que han anat contribuint a millorar-les perquè veritablement complís amb l'objectiu.

El creador de l'aplicació, Max Roures, i els usuaris Montse i Hèctor, durant la presentació de Dinderclub. — Marta Pérez / EFE

"De moment, l'app és gratuïta i només funciona a Barcelona. Però d'aquí a molt poc ens estendrem a tot Catalunya i, un cop tot estigui funcionant aquí, anirem a la resta d'Espanya", detalla Roures. I és que Dinder no és només una eina mediadora, sinó que compta amb professionals que coordinen l'espai perquè sigui còmode i agradable per a tothom que en faci ús.

Com pot una aplicació per lligar garantir seguretat?

Tal com explica Roures, "no tothom pot accedir a l'aplicació", per tal que no es registri, per exemple, algú que no té discapacitat o que no disposa de les habilitats socials necessàries perquè no es produeixin relacions desiguals.

"Després de la trobada, ja sigui en grup o en una cita, tenim un sistema de prevenció i alertes que funciona semblant. De manera que l'usuari ha de contestar un petit qüestionari que no dura més de dos minuts, on depèn de les respostes podem detectar si hi ha hagut alguna situació incòmoda o alguna situació d'abús", afirma Roures.

Les deficients habilitats socials, els pocs espais que hi ha per poder ampliar la seva vida afectiva, les escasses oportunitats a nivell d'oci i les plataformes que existeixen "no donen resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual", assegura la psicòloga.

Des de la veu de la pròpia experiència, Héctor Roura, un usuari que no té parella i que ha format part del procés de conformació de l'app, explica amb alegria que, encara que per ara ell no vol tenir cites, gràcies als plans als que ja ha participat ha fet amics nous. Al seu parer, "hi hauria d'haver més plans i més projectes enfocats en concret a la convivència i la integració de persones amb discapacitat".

Dinder Club té l'ambició d'esdevenir també un espai físic. En aquest sentit, Roures ja ha anunciat que l'empresa està treballant en una seu que comptarà amb uns 1.000 metres quadrats i podria estar acabada a finals del 2024. L'espai agafarà cites, plans i oferirà cursos i tallers per als socis.