Com les peces dels escacs després d’un cop a la taula. Escampades per tot arreu. Així han estat les múltiples manifestacions avui a Barcelona, dividides en columnes per intentar arribar fins a la Llotja de Mar per diferents camins. Els accessos, tanmateix, estaven blindats per totes les bandes: Drassanes, Via Laietana, l’estació de França i i la zona del Port. Les càrregues policials més fortes han estat al Paral·lel, quan una columna del CDR pretenia accedir a Drassanes. També n'hi ha hagut a Via Laietana, però de menor intensitat. A la zona sud, en canvi, no s’han registrat càrregues almenys, tot i que sí moments de tensió.

Acabat el Consell de Ministres els helicòpters han deixat de sobrevolar la zona. Senyal que els alts representants del Govern espanyol ja han marxat i que s’enceta un moment de distensió. Amb tot, s’han produït detencions (nou fins al moment arreu de Catalunya, set a Barcelona) i avui a la 18 hores hi ha prevista una gran manifestació al llarg del Passeig de Gràcia.

En tot cas, les grans impressions del dia d’avui estan clares: en primer lloc, no s’ha obert el cel damunt Barcelona, tot i que el grau d’incidència de les protestes ha estat elevat. O sigui: el nombre de manifestants no ha estat espectacular (comparat amb les grans xifres de l’independentisme): uns centenars al sud, alguns milers a l’esplanada de l’estació de França, i un miler llarg tant a Via Laietana com a Drassanes. En canvi, l’afectació a la ciutat ha estat total: des dels talls de les rondes exteriors de bon matí; afectacions temporals de les grans vies com part de Paral·lel, Via Laietana i Lluis Companys; fins a l’immens perímetre policial entorn a la Llotja (afectats desenes d’edificis i mobilitzant centenars d’agents de policia).

Potser la sensació de por ha fet que una bona part del públic objectiu s'hagi quedat a casa. Potser els mitjans de comunicació han contribuït a fer una bombolla de grans expectatives. Però el cert és que nombre total de manifestants no ha estat massa elevat, tot i que sí eficaç.

La segona impressió –i sociològicament molt potent- és que avui han xocat dues cosmovisions: la dels CDR versus la de l’ANC i Òmnium. La de la Catalunya rebel versus la Catalunya en peu de pau. La de la CUP versus la d’ERC i PDeCAT. Evidentment, és una generalització que segur que no s’ajusta al 100% amb les múltiples realitats que integren cada moviment. Però a grans trets, aquí ha radicat la diferència quan han aparegut els contenidors.

Moments de tensió al Paral·lel. ANDER ZURIMENDI

Diferències entre els manifestants

I és que aquest matí ha estat el del ball dels contenidors. Una vegada les columnes han aconseguit arribar als cordons policials i s’han consolidat les posicions de cadascú, diferents grups de joves encaputxats han començat a tombar contenidors amb els quals muntar barricades dissuasives. Però allà on ho ha fet, allà que han sorgit persones (de cabells blancs, majoritàriament) que s’interposaven al pas dels manifestants i impedien que acostessin els contenidors fins al cordó policial. “Sense violència”, cridaven unes poques persones, fent de barrera humana per evitar el desplaçament de contenidors. “No és violència, és resistència”, replicaven desenes de joves. En tot cas, el ball de contenidors s'ha limitat a tombar-ne alguns, però cap ha patit danys més enllà de caure a terra.

I aquí radica la clau del dia: el tiet de l’ANC s’ha emprenyat amb la seva neboda del CDR. “Covards”, “que valents que sou amb la cara amagada”, “infiltrats”... Els retrets de la gent gran cap als joves no han estat escassos. Però han tingut resposta: “Què us penseu, que aixecant les mans enlaire aconseguirem res o què?”. A Via Laietana, la correlació de forces s’ha decantat cap a la confrontació, malgrat alguns retrets d’algunes altres manifestants des de les voreres. Els Mossos han carregat contra la multitud i realitzat detencions, les quals han estat retransmeses en viu per TV3.

Als accessos a la Llotja des de la Barceloneta i la zona del Port, en canvi, alguns manifestants han evitat que els joves acostessin contenidors fins a les tanques d’interposició dels Mossos d’Esquadra. Però la baralla ha estat monumental, fins i tot amb l’intercanvi d’algun cop físic. Aquestes escenes han atret immediatament l’atenció dels mitjans de comunicació, que han captat en viu les escenes de divorci entre independentistes. La correlació de forces ha caigut del costat dels manifestants “sense violència”, probablement per la proximitat amb l’esplanada de l’Estació de França, on Òmnium convocava el seu Consell de Ministres paral·lel. I per tant, tots els carrers adjacents eren plens de manifestants de groc.

Aquesta coincidència ha fet que activistes dels CDR els recriminessin la seva actitud: “Nosaltres no aniríem a l’acte d’Òmnium a fer les nostres accions, però no vingueu vosaltres a les nostres columnes a dir-nos què hem de fer”, li argumentava un jove a una dona amb una estelada blava al coll. Un jove encaputxat de negre de dalt a baix, per cert, ho explicava així a la gent que els hi recriminava que “donessin la cara”: a veure, ho fem per seguretat, no per fer-nos els guais: l’Adri està a l’exili perquè es van inventar proves contra ell, però el tenien vist a manifestacions”. I per contra: “Sou quatre gats i ens esteu posant en perill a tots. A vosaltres, us hauríem de fer un cordó de seguretat, per a que no rebenteu la protesta”. I el seu marit: “Això, això, avisa la gent que està a l’acte d’Òmnium i que vinguin aquí immediatament”.

Són diàlegs i escenes d’un matí a Barcelona, quan just es commemora l’efemèride de les eleccions del 21 de desembre de 2017.