‘El dia de les oques’: un traç contra l’amnèsia col·lectiva

La Transició política i els anys posteriors van deixar una llarga corrua de morts. Algunes s’han integrat en el relat oficial, mentre altres continuen relegades als entorns que envoltaven la víctima. Entre els casos més paradigmàtics trobem el pediatre i exparlamentari basc Santiago Brouard, a qui dos mercenaris dels GAL van cosir a trets en la seva consulta de Bilbao el 20 de novembre de 1984.

Glossar la seva figura sempre ha estat un deure moral, i així va creure-ho Harkaitz Cano quan va proposar a un productor de cinema traslladar la vida del polític independentista a la gran pantalla. Però l’storyboard que va entregar-li no va convènce’l, cosa que va deixar el projecte en un calaix fins que, al cap de quatre anys, l’atzar ha volgut que la història veiés llum a través del còmic El dia de les oques, seguint els passos de Santi Brouard (Pol·len Edicions).

Llums i penombres

El còmic manté l’estructura, els personatges i la filosofia de la idea original, si bé ha calgut que l’il·lustrador Adur Larrea l’adaptés en una seqüència de vinyetes que resumeix el perfil humà de l’històric dirigent nacionalista i la trama criminal que es va ordir, des de les clavegueres de l’Estat, per acabar amb la seva vida.

Larrea ha buscat un registre específic per cada una de les parts, de manera que les pàgines dedicades a la faceta humana i professional del personatge se’ns presenten en traces i formes més amables, mentre que la trama policial queda representada amb aquarel·les i línies rectes que, perfectament, recorden els thrillers de Quentin Tarantino. "Aquesta mescla de llapis, un molt orgànic i altre més fosc, reflecteix com transcorrien els esdeveniments que envoltaven el pediatra bilbaí", indica Harkaitz Cano, per qui més enllà d’aquest recurs estilístic, "l’objectiu del còmic és ressaltar la riquesa d’un polític del qual algunes generacions saben ben poca cosa".

La llibreta i la consulta

El dia de les oques repassa les vicissituds d’un home que ho anotava tot en una menuda llibreta de butxaca. Aquest ha sigut el fil en què Cano s’ha basat per elaborar el guió. "Les cites literàries, i alguns detalls que m’ha explicat la família i el seu cercle d’amistats, m’han permès narrar la història d’un metge que no distingia pacients i s’entregava als sectors populars del País Basc", indica l’escriptor.

Al capdavall, tret de les vinyetes sobre els preparatius del crim, l’obra ens situa a la consulta de Brouard, la rerebotiga on indagava nous tractaments i, bé per telèfon o en persona, debatia amb els seus camarades sobre la necessitat de bastir un projecte igualitari pel conjunt de la societat. Entre altres qüestions afloren la lluita contra la central nuclear de Lemoiz, les protestes dels treballadors davant l’explotació a què eren sotmesos, les campanyes a favor de l’euskera i altres situacions que afectaven les classes populars de l’època. Pàgines en blanc i negre en què tampoc hi falten retalls més íntims, com la interpretació de Ruben Blades del tema Mucho mejor o estampes de Lekeitio, la vila on Brouard va néixer i experimentar una catarsi personal que el va dur a involucrar-se en la lluita política.