Deu multinacionals cobren el 65% dels diners que l'Estat espanyol destina a frenar la migració

El 2013, l'Administració Obama va reduir el pressupost militar dels Estats Units (equivalent al 38% de la despesa mundial en defensa) per primera vegada des de la caiguda de l'URSS. Les grans corporacions d'aquest país van reaccionar i en menys d'un any van aconseguir readaptar els seus productes (radars militars, drons, detectors de mines…) i fer-se amb bona part del negoci al voltant de la frontera de Mèxic, un moviment que relata en diversos reportatges The New York Times. Aquestes empreses van comptar amb coneguts ex alts càrrecs dels partits republicà i demòcrata per a pressionar als legisladors i representants públics al seu favor i aconseguir contractes milionaris en el mercat antimigratori.

Pedro Duque, ministro de Ciencia e Innovación, en el stand de Indra en la Feindef 2019.- INDRA

Des de 2014 fins a 2019, el Govern espanyol va adjudicar almenys 660 milions d'euros per a obres i serveis relacionats amb el control migratori. La xifra engloba tots els contractes públics i publicats relacionats amb la gestió migratòria a Espanya (1.677 adjudicacions), però no reflecteix la totalitat de la despesa espanyola en control migratori. De les 819 empreses de la ICM adjudicatàries d'aquests contractes, un reduït grup de deu d'elles va acaparar el 64,8% de tots els diners adjudicats.

porCausa

El negoci de Salvament Marítim: Babcock Mission Critical

Babcock Mission Critical és la companyia que més diners va facturar en el negoci migratori a Espanya, gràcies a què el 2018 va obtenir un contracte de 217,8 milions d'euros per a encarregar-se del servei aeri low cost de Salvament Marítim. Malgrat la quantia d'aquest contracte, Babcock va ser l'única que es va presentar al concurs públic. Des de 2014, aquesta empresa britànica ha incrementat el seu negoci a Espanya de manera notable, especialment després de fer-se amb el control de Inaer, una companyia alacantina aeronàutica amb més de cent helicòpters i una desena d'avions a la seva flota.

ACS i les obres per a frenar i retenir a migrants

La segona empresa més destacada del negoci antimigratori a Espanya és ACS, la multinacional d'obres públiques que presideix Florentino Pérez i segona empresa de l'Ibex 35 amb més filials en paradisos fiscals. A través d'Abertis i les filials del Grup Clece, entre 2014 i 2019 ACS va ingressar almenys 44 milions d'euros a través de 14 contractes per serveis variats, que van des de les tasques de reparació i manteniment de les tanques frontereres (ACS, Indra i Ferrovial acaparen dos terços dels diners per a les tanques de Ceuta i Melilla), fins a l'impartiment de cursos per a estrangers, el desplegament de guardes de seguretat i el subministrament de menjar i higiene als Centres d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla. Amb freqüència, la qualitat dels serveis d'ACS en aquestes presons de migrants és objecte de denúncies per part d'interns, treballadors i fins i tot la direcció d'aquests.

Indra, tecnologia militar antimigratòria

Indra és una de les multinacionals més destacades de l'Ibex 35, l'única espanyola al top 100 de la indústria armamentística mundial i un dels principals exponents de la ICM a Espanya i Europa. Aquesta empresa, el principal accionista de la qual és l'Estat (18,7% de les accions), va obtenir almenys 26,6 milions d'euros en 40 contractes públics (28 sense concurs públic), en la seva majoria dels ministeris de l'Interior i Defensa, per a tasques de control migratori que van des del manteniment de les instal·lacions del Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) de la Guàrdia Civil (12 contractes —deu sense concurs públic— que sumen més de 11,6 milions d'euros), fins a la instal·lació de radars a la frontera sud i sistemes de reconeixement facial en llocs fronterers, o la integració del nou sistema de "fronteres intel·ligents".

Drons de vigilància nocturna desenvolupats per Indra. Font: INDRA.

Gauzón Ibèrica i els patrullers de la Guàrdia Civil

La quarta empresa que més diners públics va obtenir al mercat antimigratori és l'armamentística Gauzón Ibèrica (almenys sis contractes del Ministeri de Defensa des de 2014 fins a 2019, i tres d'Interior, per valor de 31,5 milions euros en total). El repertori d'adjudicacions a Gauzón revela quanties dispars, des de contractes de menys de 9.000 euros per la revisió d'armilles salvavides, fins a un de 18,7 milions per a prestar serveis auxiliars a la flota de la Guàrdia Civil. Entre els contractes milionaris atorgats a Gauzón, en destaca un del Ministeri de Defensa valorat en set milions d'euros per a la "gestió marítima dels vaixells oceànics de la Guàrdia Civil". Aquest contracte va ser adjudicat sense concurs públic, a través d'un procediment negociat a porta tancada amb Gauzón, i fins avui no s'ha fet públic el seu plec de condicions.

La fragata 'Canarias' rescata a 112 #migrantes frente a la costa de #Libia, durante despliegue en #OpSohia en el #Mediterráneo.#BuenosDías pic.twitter.com/Cu9Wha2qi7

— Armada (@Armada_esp) February 19, 2017

La fragata Canàries rescata 112 immigrants durant l'operació Sophia davant de la costa líbia.

Eulen i els multiserveis antimigratoris

Una altra de les grans receptores de la despesa pública d'Espanya i fons europeus en matèria migratòria és Eulen, l'empresa de la ICM que acumula un major nombre de contractes  des de 2014 fins a 2019 (45 en total). Eulen no publica els seus comptes ni facilita informació detallada sobre els seus negocis. El nínxol de mercat d'aquesta empresa en el negoci migratori se centra en la prestació de serveis sanitaris i de seguretat, neteja i manteniment, principalment als CETI de Ceuta i Melilla.

Altres empreses involucrades

Al top 10 de les empreses de la ICM a Espanya també figura el gegant tecnològic francès Atos, amb almenys 26 contractes del Ministeri de l'Interior des de 2014 fins a 2019 que sumen més de 18,7 milions d'euros. Almenys 17 d'aquests contractes van ser adjudicats sense concurs públic (entre ells, un contracte de més de cinc milions d'euros, dos que superen els dos milions, i tres de més d'un milió), mentre que quatre contenen imports molt propers al límit legal que obliga a convocar concurs públic. La majoria d'aquests contractes són per a la reparació i subministrament d'equips per al Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) de la Guàrdia Civil, creat en el marc de la política antimigratòria de la Unió Europea (UE).

Composició de la triple tanca entre Melilla i el Marroc abans que Interior anunciés la retirada de les concertines.

El negoci dels vols de deportació

Des de 2014 fins a 2019, Espanya va organitzar almenys 996 vols de deportació en solitari i va participar en 152 més organitzats per Frontex, i també en 943 dispositius d'expulsió per via marítima. Ni Interior ni Frontex faciliten detalls sobre aquests vols, sobre el destí dels expulsats ni sobre el seu parador.