Deu fruites, verdures i hortalisses refrescants per aquest calorós agost

Agost, un dels mesos per excel·lència de vacances, disbauxa, molta calor i menjar fora-d'hores i potser no el més saludable. Per això, és més important que mai equilibrar aquest trasbals menjant fruites, verdures i hortalisses a casa, que ens ajudaran a regular-nos millor per dins i, a més a més, a refrescar-nos enmig de les altes temperatures.

Per això, un mes més us proposem productes de temporada i de proximitat que podem consumir aquestes setmanes. Es tracta d'un més de traspàs, on encara es mantenen bastants productes estiuencs de les darreres setmanes. Suposa així també la fi d'algunes de les fruites més estimades com la síndria o el meló, a l'espera dels productes més tardorencs.

Figa

'Cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost', dicta la dita. I és que la figa està en un dels màxims moments de la temporada a casa nostra, ara entra al millor punt de maduració. Són ideals ja que ens ajuden a millorar i preveure el restrenyiment, alhora que suavitza la mucosa gàstrica, ajuda en contra l'osteoporosi i l'anèmia, a més de les seves atribucions afrodisíaques.

Es tracta d'una fruita molt dolça, amb una textura carnosa i molt característica. Per cada 100 grams, l'aportació calòrica és de 74 kcal, destacant precisament la seva aportació en sucres. L'aportació de vitamines i minerals també és important. Menjar-la crua directament, amb pell, és un dels petits plaers de molts. Però també la podem incorporar en plats salats, des d'una amanida a un guisat, o fer-ne una melmelada o compota deliciosa.

Tomàquet

No podem no recomanar-vos un producte espectacular de temporada a casa nostra com és el tomàquet, que aquest mes comença a arribar a l'ocàs. La quantitat d'aigua i les poques calories són dues de les seves grans característiques. Destaca per les vitamines antioxidants (Vitamina C, vitamina E i carotens), així com pels minerals (especialment potassi i fòsfor) i el licopè, un antioxidant que li dona el color vermell i un poder preventiu del càncer. També destaquen per la fibra, per regular la funció intestinal, així com el seu efecte diürètic i depuratiu.

Els tomàquets Mandó, un cop collits a la finca de Can Domènech, a Sant Cugat del Vallès. — Albert Segura / ACN

La seva versatilitat a la cuina és espectacular. És bàsic per a amanides, sigui com a complement o com a ingredient principal, per exemple en una caprese, o simplement amb oli, sal i pebre. Amb l'arribada de les temperatures més altes, també el podem emprar en gaspatxos i salmorejos, d'on és l'ingredient principal. Però és que cuit també té moltíssimes aplicacions, des d'una melmelada a qualsevol mena de sofregit que vulguem fer, així com la clàssica salsa de tomàquet.

Síndria

A diferència del meló, la síndria té una temporada més curta, per la qual cosa els amants d'aquesta fruita s'han d'afanyar a consumir-la durant les darreres setmanes que encara la troben en un bon moment. És una fruita amb ben poques calories, que ens depura i especialment ens hidrata gràcies a la gran quantitat d'aigua, el 93%. És bona pel cor i per la vista, gràcies a la i al betacarotè, respectivament. No continua madurant un cop collida, per la qual cosa és especialment indicat consumir-la que és al punt òptim de maduració.

Una síndria acabada de sortir de la nevera o al cap d'uns minuts és un plaer enmig d'aquestes temperatures, on també ens anirà perfecte en una amanida fresca o fins i tot simplement amb un punt de sal i pebre. També en podem fer batuts, granissats o gelats. No aguanta massa bé la cocció, per la qual cosa hem d'anar amb cura amb les receptes que la deshidraten en una paella.

Carabassó

Una altra hortalissa que comença està en el seu millor moment durant l'estiu i és ideal per refrescar-nos en un mes com l'agost és es el carabassó, un producte més versàtil a la cuina del que molts creuen. Espot incorporar cru en amanides variades, però el més habitual és coure'l. Això sí, per mantenir el seu color verd i les seves propietats, es recomana cuinar-lo només el just i necessari, el que també el podria fer amargant. Menció a part requereix la crema de carabassó: a qui no li agrada?

En aquest cas, es aigua en fins al 95%, per la qual cosa es ideal per a hidratar-nos enmig de les calorades. Pel que fa a l'aportació nutricional, destaca també per l'aportació d'antioxidants, a més dels minerals i vitamines, vitamina C, betacarotè i flavonoide. Acostuma a tenir una digestió molt fàcil, i gràcies a l'aportació d'aigua també se li atribueixen propietats diürètiques.

Pruna

La pruna és una altra fruita que encara trobem en bon moment, per bé que esgotant temporada. Parlem d'un fruit rodó de color groc o violeta, que també pot ser vermell, amb una polpa verda, groga o rogenca, i que és ben carnosa. A més de la quantitat d'aigua, de la pruna cal destacar l'alt contingut en fibra i els hidrats de carboni, el que li dona el conegut efecte laxant. Entre els minerals destaquen especialment pel potassi, tenint també rellevants antioxidants.

Com molts sabreu, la dessecació és ideal per aquesta fruita, un mètode que després permet incorporar-la a plats varis com els guisats i menjars més greixosos, que ens ajudarà a equilibrar i reforçar gustos, com també podem fer en fresc. Confitures, melmelades i compotes, a més d'altres dolços i pastissos… en podem fer diverses elaboracions. Però forma natural és com podrem notar el seu gust de forma ideal.

Pollastre amb prunes i pinyons. — Generalitat de Catalunya

Blat de moro

Aquí no és tan comú consumir directament la panotxa del blat de moro, però és típic la imatge dels EUA rostint-ne a les barbacoes (potser per dissimular la ingesta de carn). El blat de moro i la seva farina són ingredients bàsics a moltes de les regions del món. La polenta italiana és paradigmàtica d'ús de la seva farina per fer-ne farinetes, però realment es fa servir a molts indrets del món i en moltes cultures, a banda de ser usada com a substituït de la farina de blat. 

Els grans del blat de moro tenen un color groc bitllant quan estan madurs, i han de ser sucosos i no secs. Tenen moltes propietats beneficioses: és molt nutritiu i ens aporta hidrats de carboni, proteïnes i fibra, aixi com vitamines i minerals. Entre els beneficis per la salut destaca els que té per les malalties del cor.

Meló

També esgotant la temporada trobem el meló, puix té una vida més llarga que les síndries, amb qui comparteix protagonisme durant les èpoques més caloroses de l'any. A més del sucre, destaca per la quantitat d'aigua elevada, del 80%, per la qual cosa és ideal per mantenir-nos hidratats. Aporta vitamines i minerals importants com vitamines A, C i del grup B, així com potassi, sodi i calci. Aprofiteu els darrers dies!

A banda de menjar-lo natural, gràcies a la seva dolçor agrada a molts, sigui al natural o introduïda en mil i una elaboracions, com batuts o sorbets. També el podem coure, sigui en una sopa o crema (també pot ser freda), o simplement marcar els talls de meló i afegir sal, pebre i espècies al gust, com pimentó. Tanmateix, en podem fer brotxetes amb altres fruites com la mateixa síndria, o jugar amb el que més ens agradi!

Préssec

Les fruites dolces i de pinyol esgoten la temporada, però n'hi ha algunes com el préssec que encara allarguen la temporada i el trobarem un parell de mesos més en un bon punt. Destaca la presència de beta-carotens, vitamines C i E i minerals com el fòsfor, potassi, magnesi i ferro. També són pocs calòrics, gràcies a l'aigua i el baix contingut en greixos. Té grans propietats digestives, diürètiques i especialment antioxidants, ajudant a combatre l'envelliment i el càncer, o la hipertensió i els problemes vasculars.

El més habitual es incorporar-los en algunes postres o directament menjar-los crus, amb pell o sense. Els podem posar en amanides i potenciar-los amb sal, pebre i espècies, a més d'acompanyar algun plat de carn. Cal insistir en la importància d'escollir préssecs que estiguin en un bon punt de maduració i sense cops, i a la nevera els hem de conservar preferiblement sense estar en contacte.

Cogombre

El cogombre és una de les hortalisses més produïdes i consumides del món, per bé que a la nostra cultura culinària potser no està tan arrelada. Realment no té masses nutrients, i destaca per l'aportació d'aigua i potassi. A la pell hi trobarem la fibra, aixi com el betacarotè, el silici i la clorofil·la, per la qual cosa es recomanable consumir-lo sense pelar. L'aigua també li dona qualitats diürètiques i laxants, i els olis essencials ajuden a la pell.

En la gran majoria de receptes s'incorpora cru, natural. Es pot utilitzar en cremes o sopes o incorporar-lo en una amanida, ja que es tracta d'un element que refrescarà les nostres elaboracions. I no ens podem oblidar de la salsa tzatziki grega, perfecte sucar-hi verdures o crudités, untar sobre una bona llesta de pa, o alleugerir productes més densos com la carn.

Cireres

I ja acabem amb una fruita que està escurant la temporada, per bé que les pròximes setmanes encara podem trobar bones cireres a casa nostra. A Catalunya destaquen les de la Ribera de l'Ebre, del Segrià, de la Terra Alta, del Baix Llobregat i de l'Alt Empordà, amb la varietat burlat com la més extesa. Ens aporten nutrients interessants com vitamines, minerals i fibra, a més de tenir poques calories. Una ració de cireres equival a un plat petit o unes 15-20 unitats.

Cireres, de temporada. — Couleur/Pixabay

La cirera és una fruita que s'acostuma a menjar crua, sense cap mena de processament. També es pot fer servir per elaborar dolços de tota menta, especialment en pastissos, coques, gelats i sorbets, així com confitada. A la cuina salada també té aplicacions: des de convertir-la en protagonista d'un gaspatxo a afegir-la en una aminada, passant per introduir-la en un guisat.