DESNONAMENTS BARCELONA Els veïns d'Entença 151 denuncien el desallotjament il·legal de quatre famílies

Un desnonament "violent i irregular", segons l'Obra Social de la PAH a Barcelona, va ser el que va tenir lloc dimarts al carrer Entença 151 de Barcelona. Un bloc d'edificis de propietat vertical, a punt de pertànyer a una Socimi (Societat Cotitzada Anònima d'Inversió al Mercat Immobiliari) i a escassos metres de la recentment tancada presó Model. Aquest matí, una empresa subcontractada per l'administrador de finques començava a tapiar sense llicència dos dels quatre pisos que els Mossos d'Esquadra van desallotjar dimarts sense ordre judicial. La denúncia dels veïns i la presència mediàtica han deixat el mur de maons que hauria de condemnar la porta a mig fer.

El bloc de cases està en mans d'una família. Montserrat Gallofré acumula el 50% de la propietat, mentre la resta es divideix entre tres familiars, que disposen del 16% cadascun. Com ha pogut saber l'advocat que porta el cas als afectats, el 30 de novembre la propietat passarà a les mans de Renta Corporación. Es tracta d'un grup immobiliari l'eslògan del qual resa "transformem edificis, creem valor" i està "especialitzat en l'adquisició, rehabilitació i venda d'immobles situats en localitzacions prime de grans ciutats", defineix a la seva pàgina web. Així la destinació dels immobles d'Entença 151, una vegada estiguin en mans del grup, serà la seva rehabilitació i posterior venda a preus més alts dels que es pagarien ara.

Portes a mig tapiar al bloc Entença 151. FOTO: Esperanza Escribano

Al currículum de l'empresa figuren els exministres del PP, Anna Birulés i Josep Piqué, que van formar part de l'empresa fins a 2004 i 2007 respectivament, la qual cosa li ha valgut al grup el títol de "la promotora dels amics del PP", encara que Carlos Solchaga, exministre socialista, també va ser conseller de l'empresa en 2006. Renta Corporación va aparèixer en el cas ITV de Convergència, en el qual s'investiga a Oriol Pujol Ferrusola. El fill de l'expresident hauria intervingut en el refinançament de la promotora que va passar per un concurs de creditors en 2013.

"Es van obrir quatre pisos sense permetre a la gent tornar a entrar per les seves coses", denuncia una membre del Grup d'Habitatge de Sants. Entre ells, el de la Sandra i el seu fill de 7 anys. Ella es va quedar sense treball el passat febrer i no va poder seguir pagant el lloguer del pis on vivia. Va arribar a Entença 151 dissabte passat. Dimarts havia sortit quan es va produir el desallotjament, pel qual van ser suficient els tres quart d'hora que mare i fill van abandonar el pis. "Ja no vam poder accedir a la nostra casa", es queixa, però el pitjor va venir després: "la solució que em van oferir va ser dues nits, com a màxim tres, en un allotjament pagat per l'Ajuntament". Després d'això, tornar a iniciar els tràmits en els serveis socials que ja va fer fa uns mesos, assegura, "per seguir al carrer".

Encara queden altres veïns amb contractes de lloguer temporals que tampoc volen deixar de viure a l'edifici

També van desallotjar a l'Encarna, una dona de 68 anys. El seu veí del 1r1a, Juan Gómez, l'únic que encara té un contracte de lloguer indefinit, ha dit que ahir va veure a la propietat "amb una barra de ferro de dos metres, al costat de la policia" treure a Encarna i retenir-la "per la força" a la vorera del carrer perquè no pogués tornar a entrar. Els va cridar des de la seva finestra que el que estaven fent era il·legal i que ell era testimoni que les persones a les quals es desallotjava feia dies que vivien allí i no es tractava d'un desallotjament exprés.

Els quatre habitatges es van ocupar dissabte passat, un altre argument que xoca amb la versió policial, que va al·legar la seva entrada en els pisos sense ordre, circumstància en la qual la llei permet la seva actuació. Els veïns es queixen especialment que els mossos no els escoltessin. "Es van fiar de la versió falsa que els va donar la propietat", ha manifestat Gómez, al que li va semblar que el cos no actuava conforme a la democràcia.

Encara queden altres veïns amb contractes de lloguer temporals que tampoc volen deixar de viure a l'edifici. Una d'elles va rebre el burofax que li indicava que no es renovaria el contracte fa unes setmanes i continua pagant la renda per gir postal. Fa 18 anys que viu en Entença 151 i considera "traumàtic" que "et tirin d'un dia per a un altre". Li van donar un mes i mig per abandonar el pis, encara que pretén seguir allà.

"Abans dèiem que la PAH es podia anar de vacances a l'agost, ara sembla que ho aprofiten perquè no tingui tant impacte mediàtic"

Els mossos no van permetre entrar als advocats ni als periodistes que es van acostar per informar del que estava succeint durant el desallotjament. La justificació va ser que es trobaven allí tractant de parar una okupació, pel que van engegar protocols destinats a situacions de delictes molt greus, com ha assenyalat Sonia Olivella, advocada d'Irídia, el centre per a la defensa dels drets humans que es fa càrrec del cas. "No és possible que s'utilitzi de forma tan desproporcionada la violència quan aquesta no existeix per part de la ciutadania", insistia Olivella, que investigarà els fets per portar-los a la justícia. També escrutaran les circumstàncies del desnonament sense ordre judicial, "possible només en situacions de delicte flagrant".

En el desallotjament de dimarts, en el qual estaven alguns membres de la PAH, bregats en la resistència pacífica als desnonaments, va haver-hi violència policial. Una de les presents portava aquest dimecres un collet i un braç embenats per policontusions, així com un altre membre de la plataforma, Juan Francisco Sierra. En el seu cas els cops van ser més lleus, amb cops i alguna contractura, com descriu l'informe mèdic de l'Hospital Clínic.

Un dels portaveus de l'Obra Social de la PAH va acusar la policia de l'"assetjament" que sofreixen i de la "il·legalitat" amb la qual actuen, en basar-se només en la versió de la propietat per a les seves intervencions. Mentre transcorria la roda de premsa, el portaveu ha anunciat que els mossos estaven procedint a un altre desallotjament sense ordre judicial al carrer Sugranyes 9. El bloc, en el qual viuen diverses famílies amb fills menors, es va ocupar fa quatre mesos.

A l'albor dels comentaris un veí que forma part de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) comentava que a diferència d'altres anys, els desnonaments no han parat a l'agost: "abans dèiem que la PAH es podia anar de vacances aquest mes, ara sembla que ho aprofiten perquè no tingui tant impacte mediàtic".