Desmuntant les VTC: són negocis sobre rodes, no economia col·laborativa

"Aquest servei d'intermediació forma part integrant d'un servei global l'element principal del qual és un servei de transport i, per tant, que no respon a la qualificació de 'servei de la societat de la informació", sentència, amb claredat, el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre els serveis de VTC (lloguer de vehicles amb conductor), una activitat que fa anys que li trepitja el terreny al taxi i que ha provocat una conflictiva vaga general en aquest sector que ha posat potes enlaire la mobilitat a Barcelona i Madrid.

Plataformes com Uber i Cabify, entre altres, i les empreses que els proporcionen milers de vehicles i conductors en tot el país, van néixer a les escletxes de l'ambigua i contradictòria normativa europea sobre l'anomenada economia col·laborativa, que obvia entrar en les relacions mercantils i laborals que poden donar-se en ella malgrat recollir que, en el cas del transport de persones, participen prestadors del servei (conductors), clients i intermediaris (plataformes), com va passar amb l'Agenda Europea per a l'Economia Col·laborativa de juny de 2016, tot i admetre que, en general, a més del model de contacte entre consumidors, sigui amb o sense ànim de lucre, existeixen els formats negoci-client i empresa-empresa, com indica el dictamen sobre "Consum col·laboratiu o participatiu: un model de sostenibilitat per al segle XXI" del Comitè Econòmic i Social Europeu.

"Exerceix una influència decisiva sobre les condicions"

"A través de les plataformes s'està globalitzant el comerç amb treballadors precaritzats", explica Alberto Valdez, professor de Dret del Treball a la Complutense, per a qui resulta "evident que les VTC són empreses i no economia col·laborativa. Això és una falsedat. Potser al principi sí que es compartia cotxe, però d'això fa molt temps ja i aviat es va detectar que era una activitat professional", per molt que "Uber i Cabify es presenten com a empreses que presten un servei diferent del taxi".

"No es limita a un servei d'intermediació"

La mateixa sentència del TJUE que va supeditar l'activitat de les VTC a l'obtenció de llicències de l'Administració abunda en els trets de caràcter empresarial d'aquest model de transport de pagament.

Selecció, condicions, subordinació i dependència

El model de negoci d'Uber i Cabify, no obstant això, no difereix molt del que apliquen altres plataformes centrades al taxi com MyTaxi, que també realitza una selecció prèvia i els afiliats han d'acatar un codi de conducta amb condicions de qualitat i sotmetre's a una doble valoració, del client i de l'intermediari, que pot comportar la seva expulsió en cas de resultats negatius.

Protecció dels consumidors i efectes socials i tributaris

L'activitat de les VTC, d'altra banda, no només ha col·lidit amb el sector del taxi. L'organització de consumidors Facua va presentar el divendres sengles denúncies davant els governs autonòmics d'Andalusia, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia i Madrid en les quals acusa a Cabify de vulnerar les normes de protecció dels consumidors en matèries com els retards, els càrrecs indeguts i la cobertura de danys, així com d'incomplir la reglamentació sobre agències de viatges.