Desescalar una ansietat disparada en el confinament

El confinament, les mesures de seguretat, la desescalada ... la pandèmia de la Covid-19 ha generat un clima de tensió que s'ha traslladat a les ments de la gent i, per tant, a la seva salut mental. "L'estat d'alarma ha provocat un estat d'alerta psicològica en la població i un augment de l'ansietat", declara el vicedegà segon del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i president del Col·legi de Psicologia de Lleida, Jaume L. Celma. Malgrat això, Celma aclareix que es preveu una reducció de l'ansietat a mesura que es retiri l'estat d'alarma i avanç el desconfinament.

A més de les fases territorials, la població que viu a Catalunya també ha passat per diversos estadis: mentre que a l'inici la majoria estava en fase de xoc, l'ansietat ha anat a més amb el pas dels dies. "L'ansietat ha augmentat a mesura que avançava la incertesa. Si a això se li suma la informació dels morts, acaba afectant emocionalment a tota la ciutadania", apunta Celma. Així opina també el director executiu del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut la Generalitat de Catalunya, el Dr. Jordi Blanch. "Els resultats es donen sobre la marxa, i això també genera ansietat. El més important és donar missatges clars, contrastats i consensuats", confirma.

Achotegui: "Podem acabar en una espècie de bombolla narcisista i per evitar-ho hem d'estar en una posició d'interdependència crítica"

Aquest vaivé de xifres també genera una desconfiança en la ciutadania, però tant Celma com Blanch consideren que ser "molt crítics en aquests moments no ajuda massa". Per part seva, el psiquiatre i professor de la Universitat de Barcelona Joseba Achotegui opina que "cal ser crític i més quan estem en una situació tan difícil". "Podem acabar en una espècie de bombolla narcisista i per evitar-ho hem d'estar en una posició d'interdependència crítica", reflexiona el psiquiatre.

Per a Achotegui, el model social actual avala l'individualisme, quan per a ell la salut mental es basa a ajudar-se els uns als altres. En aquest sentit, el psiquiatre tem que a les persones que es mostrin crítiques se les encaselli en un trastorn mental. "Hi ha gent que és molt vulnerable i que podria desenvolupar un trastorn mental, però hi ha unes altres que per ser crítiques se li pot titllar d'alterades", adverteix.

Ansietat i depressió, els efectes més comuns

Entre un 15% i 20% dels pacients atesos per Celma ja patien patologies prèvies

La majoria de consultes que han rebut els especialistes entrevistats en aquest reportatge estan relacionats amb l'ansietat i la depressió. Els pacients atesos per Celma, per exemple, entre un 15 i un 20% ja patien patologies prèvies. Des que ha avançat el desconfinament l'ansietat ha anat a menys, però la por "genera en les persones una disminució en l'estat d'ànim i una sensació de vulnerabilitat", apunta el psicòleg. Algunes de les pors que més s'han activat són el temor a sortir de casa, a contagiar-se o a la mort.

Malgrat això, des que es va passar a la fase 0 i a la fase 1 va haver-hi una relaxació per part de la ciutadania. Una gran part de les demandes que el COPC ha atès des de llavors estan vinculades a la mort d'éssers estimats, acomiadaments, i també consultes del personal sanitari, "que han hagut de decidir entre la vida i la mort de les persones". De fet, el Col·legi compta amb un telèfon d'atenció psicològica gratuït per a la ciutadania (649756713) i per al personal sanitari (935678856).

La Via Laietana de Barcelona plena el primer dissabte previ a la fase 1 de desconfinamient a la capital catalana. EFE/ Andreu Dalmau

Malgrat la relaxació general, hi ha persones com la Mar, de 25 anys i que viu a Sant Pere de Ribes (Garraf), a qui el desconfinament li ha produït ansietat i incertesa. D'ulls ametlats, cabells curts i parlar decidit, la Mar va tenir el seu primer atac de pànic quan tenia 20 anys i té ansietat des de llavors de manera puntual. Encara que fa un any i dos mesos que segueix teràpia psicològica, feia temps que no tenia una crisi d'ansietat. Amb la pandèmia no ha necessitat medicació, però reconeix que al principi no deixava que els seus pares l'abracessin ni li fessin petons, havia de controlar els seus atacs d'ira i tenia problemes per dormir, ja que gairebé sempre tenia somnis relacionats amb les seves pors: no saber què passarà, no poder protegir als que estimes, i la incapacitat de no poder fer res per evitar la situació.

"Després de dos mesos dient-te que l'únic lloc segur és la teva casa anuncien que es pot anar a passejar. Estava morta de por"

Amb el desconfinament, sobretot els primers dies en què van passar a la fase 1, les pors de Mar van canviar. "Després de dos mesos dient-te que l'únic lloc segur és la teva casa i que tot el que estigui fora és un perill anuncien que es pot anar a passejar. Estava morta de por", explica. Al principi li costava molt anar a caminar per por del contagi i a que no es respectessin les distàncies de seguretat, una reacció que també han tingut altres persones, encara que Celma apunta que és un percentatge menor. "Si una persona anava a comprar al supermercat i s'anava per a casa per por, que faci un volt abans d'arribar a casa. Ha d'augmentar progressivament aquest temps per donar missatges de readaptació al sistema nerviós central i ensenyar-li que no és una amenaça", detalla.

"Totes les pors necessiten un temps perquè les persones es puguin anar adaptant", apunta Blanch, qui assegura que s'han fet menys ingressos per salut mental als hospitals des de l'inici de la pandèmia. Encara que l'atenció ambulatòria ha augmentat lleugerament, s'ha atès a la majoria dels pacients de manera telemàtica. Per sort, les persones que tenien patologies mentals prèvies no han patit grans descompensacions gràcies al suport dels seus familiars i al coneixement de la seva pròpia malaltia, entre altres factors. Malgrat això, algunes han presentat més símptomes -més al·lucinacions auditives i sonores en cas dels esquizofrènics- a causa de la falta de seguiment mèdic o a l'augment de l'ansietat generat pel context actual.

"Necessitem més biodiversitat, més psicodiversitat i entendre que hi ha més tipus de maneres de viure. Hem d'apostar per un model més obert i no tan medicalitzador", conclou. Amb relació a això, la Mar insisteix que explicar el que li passa redueix els sentiments de culpa, solitud i de "ser una càrrega per als altres". Demanar ajuda en aquestes situacions és difícil, però s'ha de fer, perquè encara que gairebé el 90% de les persones que han sofert ansietat durant el confinament tornarà a la vida normal, la resta necessitarà acompanyament terapèutic.