Desenes d’autocars 'pugen' a Perpinyà per enfortir una manifestació que es preveu històrica

Els carrers de Perpinyà es preparen per acollir aquest dissabte una petita onada de manifestants de Catalunya. Un mínim de 40 autocars estan ja programats per "pujar" a la Catalunya Nord i retornar al mateix dia. I podrien ser alguns més. Aquest desplaçament polític multiplicarà sensiblement l’afluència a la manifestació central, que arrencarà a les 16 hores (a diferència del sud dels Pirineus, les manifestacions es fan més d'hora). Dels dos o tres milers de persones de cada any, s’espera almenys duplicar aquesta xifra. I és que, tradicionalment, eren poques les entitats que hi organitzaven busos, com ara la CUP i alguns més.

Però l’expectativa de veure demà una petita marea d’estelades per Perpinyà no ha de ser confosa amb la fotografia fixa de la Catalunya Nord. Ni tampoc amb el contrari. De fet, les derivades del procés independentista al sud dels Pirineus també arriben fins al nord. És corrent veure-hi llaços grocs i fins i tot alcaldes amb carnet de partits estatals francesos han mostrat el seu rebuig a l’empresonament de polítics catalans. Un paisatge més amable per a l’independentisme.

Ressorgeix l’anticatalanisme?

De fet, tots dos coincideixen a destacar el caràcter jacobí dels partits francesos. "És una cosa amb la que els nord-catalans ens hi enfrontem des de sempre", explica Renyé, "és transversal a tots els partits i -sense cap sorpresa-, qui més combatiu és amb les reivindicacions catalanes és l'ex Front National, que ara es diu Rassemblement National". Tot i que Dolors Serra, antiga bibliotecària, sí que ha detectat un cert repunt de l’anticatalanisme: "És evident que quan no manifestes les teves opinions, el teu contrari fa el mateix. Tenia menester de manifestar-se l'anticatalanisme abans? No, però ara sí que ho fa, encara que caldria analitzar el per què i el com". Renyé afegeix, sobre l’estil macronià de tractar el que alguns anomenen despectivament el patué del Sud: "Macron no és ni millor ni pitjor que els presidents anteriors. O sigui, està tancat a qualsevol reconeixement o promoció de la identitat catalana".

El Consell General dels Pirineus Orientals, a Perpinyà.

Una situació de minoria que també es viu a les Illes Balears i el País Valencià (reivindicades per l’independentisme històric com a Països Catalans), on part de la població catalanista se sent oblidada per "Barcelona", tal com sempre s’ha utilitzat la referència omnipresent de Madrid, com a personificació a la qual fer retrets. I fora d’ella, els territoris perifèrics. De fet, una de les persones que llegirà el manifest final de la marxa és Tomeu Martí, destacat activista per la llengua a Mallorca, qui avança: "Sense dubte, aprofitaré per reivindicar que les futures institucions republicanes es facin amb el mapa dels Països Catalans al cap, malgrat que sembla que, per ara, s’estiguin articulant de forma que les Illes, el País Valencià i la Catalunya Nord quedem com ‘catalans de l’exterior".

"Ignoren que existeixi la Catalunya Nord"

Martí, antic coordinador de l’Obra Cultural Balear (OCB) i actualment director d’Ona Mediterrània, també farà un reconeixement a la feina dels activistes del Nord per garantir l’èxit de la logística del referèndum de l’1 d’octubre. I és que malgrat els independentistes de les perifèries es puguin veure emmirallats els uns amb els altres, no ho és tant en les seves relacions amb la comunitat autònoma de Catalunya. Dolors Serra ho corrobora: "Ens topem amb la ignorància de l'existència mateixa de Catalunya Nord per part d'una majoria de la població del Principat. Molts ens han descobert recentment per qüestions com les de les urnes, per exemple. I hi ha una certa intranquil·litat perquè es parla poc de Països Catalans, i molt poc del nord". Malgrat tot, conclou, "el fet de ser a l'altra banda de la frontera ens atorga un cert protagonisme, no mancat d'èpica i lirisme, a vegades, una rereguarda indispensable mentre duri el procés, com ho hem estat al llarg de la història".

I possiblement, si té una mica més de coneixement, passarà per la Llibreria catalana, ubicada (potser en un acte de resistència) davant el gran edifici de la FNAC. Una petita anècdota que il·lustra molt bé el desconeixement envers la realitat perpinyanesa: Un escriptor independentista -que escriu en llengua castellana-, aprofita la visita a Perpinyà per visitar la llibreria i oferir-se a presentar-hi el seu darrer llibre. La llibretera respon: “Doncs no és que hi hagi cap regla en contra, però no té massa sentit presentar un llibre escrit en castellà. Aquí, en tot cas, es parlaria francès”. Touché.

Comença al Casal el debat sobre el paper de les perifèries en el procés independentista amb @espertinar, la Maria Nebot, Albert Pons i @HiginiaRoig. #DiadaCatNord pic.twitter.com/kPRa1Amjp8

— El Casal de Perpinyà (@casalperpinya) 7 de novembre de 2018

Una continuïtat en creuar la frontera de l’Albera (equivalent molt més desconegut que “lo Sènia no és frontera”) i aturar a Servera (tot i que una majoria de principatins ho pronunciï en francès). Seguir les passes de l’exili republicà per Cotlliure, petit poble costaner que acull la tomba del poeta Antonio Machado (“incierto es el futuro, pero lo es más el pasado”), i que avui dia pateix una forta pressió turística. Seguir cap a les platges d’Argelers que cita Fernàndez, on avui dia és difícil de trobar plaques memorialístiques que en facin referència. Continuar a la Maternitat d’Elna, sempre plena de visitants del Principat en ponts i festivitats. I acabar el camí a Perpinyà, on demà se celebra la manifestació.

Es recupera la relació Nord-Sud?

Podria semblar, doncs, que s’estigui recuperant una certa relació. Segons David Fernàndez, "hi ha hagut una solidaritat en un doble sentit: Catalunya Nord va ser clau el paper desplegat en la custòdia i refugi de les urnes de l’1-O. I això ha fet retornar aquesta terra al debat i fins i tot diria que ha fet que molts catalans redescobreixin que existeix. Alhora, també es percep una empatia de la població de la Catalunya Nord contra la repressió de l’Estat espanyol. Que 129 ajuntaments nord-catalans donen suport als presos polítics catalans ho demostra".