ASTRONOMIA Descobriment d'una superterra freda i fosca, veïna del nostre Sistema Solar

En 2016, el descobriment de Pròxima b, un planeta similar a la Terra que orbita  l'estrella més propera al Sol ocupava la portada de la revista Nature. Dos anys després, Nature informa d'una nova troballa: una superterra, 3,2 vegades més gran  que la Terra si més no, i que orbita l'estrella Barnard.

El treball, una col·laboració internacional liderada per Ignasi Ribas, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), compta amb la participació de científics del Centre de Astrobiología (CAB), dels instituts d'Astrofísica d'Andalusia i Canàries, de l'Observatori Calar Alto, de la Universitat Complutense de Madrid i del CSIC.

"Totes aquestes dades ens han permès caracteritzar el sistema planetari que orbita Barnard", el segon sistema més proper a nosaltres i en el qual, a més, "no descartem que pugui haver-hi més planetes", explica l'investigador.

Barnard b, batejada així en honor a la seva amfitriona, triga uns 233 dies en orbitar la seva estrella i, encara que està relativament a la vora d'ella (a un 40% de distància del que està la Terra del Sol), és un món fred i fosc que podria estar a uns -170 graus centígrads.

Per això, és "molt improbable" que Barnard b tingui aigua líquida en la superfície, però no es pot descartar que la tingui en el subsòl, explica Ribas.

La troballa ha estat possible gràcies a la tècnica Doppler, un dels molts mètodes dissenyats pels astrònoms per descobrir planetes impossibles d'observar de manera directa.

"I segons la física, quan una font de llum s'acosta a l'observador, el seu espectre es desplaça lleugerament cap al blau i la seva longitud d'ona és més curta i, quan s'allunya, es desplaça roent, cap a longituds d'ona més llargues. Per tant, quan veiem un estel que es tentineja (s'acosta i s'allunya), es pot deduir que hi ha un planeta en òrbita", puntualitza Ribas.

Entre ells, el famós caçador de planetes HARPS i l'espectrògraf VES, tots dos de l'Observatori Europeu Austral (ESO).

"La combinació d'instruments va ser clau per poder corroborar els nostres resultats", subratlla l'astrònom català qui, a més, va liderar el descobriment de Pròxima b fa un parell d'anys.

El treball ha utilitzat observacions de set instruments diferents que durant 20 anys han pres 771 mesures, una quantitat "ingent" d'informació, destaca Ribas.