El decàleg feminista de Ciutadans nega els principis fonamentals del feminisme

Si fa ara un any Inés Arrimadas afirmava que no se sumaria a la vaga feminista i a les mobilitzacions perquè "algunes de les seves propostes van contra el capitalisme", aquest cap de setmana la formació taronja acabava de quadrar el cercle amb una altra ocurrència igualment incoherent i sorprenent: un decàleg de "feminisme liberal", com l'han denominat, els deu punts del qual no tenen res de feminisme i sí molt de l'ideologia neoliberal més salvatge.

Les crítiques cap al decàleg que la formació taronja va presentar als quatre vents aquest passat diumenge no es queden només en el fet que, sota la llibertat d'elecció de les dones, doni cabuda a la regulació de la prostitució i dels ventres de lloguer, sinó que s'estén a tot el document, des del punt u al deu, el colofó del qual és el d'anar en contra del que denominen "la guerra dels sexes". "Un concepte àmpliament superat que no defensaria ni la feminista més liberal que conec, com pot ser Hillary Clinton", tal com afirma Bàrbara Tardón, investigadora experta en gènere i violència sexual.

"Aquest decàleg és una falta de respecte a la intel·ligència de les dones i a feminisme. Intenten encotillar-ho en una batalla de partits, en una batalla electoral", afirma indignada Varela. A Ciutadans "no saben el que és el feminisme, però presumeixen d'ignorància i de desconeixement d'un moviment mundial, amb més de tres segles d'història", fet que suposa, a més, "una falta de respecte". "No hi ha res menys feminista que arremetre contra altres dones i és el que fa aquest decàleg, i el que estan dient és: sortiu del mig totes les feministes que ja us dic jo de què va això. Del que no s'han assabentat és que aquest és un moviment plural, internacional i ple de matisos, de diferències i cultures i, sobretot, d'una tradició de respecte, cosa que en Ciutadans ni pillen", afegeix Varela.

Una concepció elitista

Si aquestes són les línies mestres del pensament de Ciutadans sobre feminisme, no només creen un nou concepte, sinó que, a més, plantegen un model tremendament elitista i nega tota referència a les condicions estructural de les violències que s'exerceixen contra les dones, des de la física, l'econòmica, la laboral, etc.

Algunes expertes consideren aquestes manifestacions amb el que es coneix com "la síndrome de l'abella regna". Entre elles, la psicòloga Olivia García-Velazco, qui en la seva tesi doctoral examina aquest fenomen. Aquesta síndrome, utilitzat per primera vegada per un grup de psicòlegs americans, fa referència a "dones antifeministas, amb una actitud de militància en contra d'altres dones, negant l'existència de discriminació femenina i atribuint el seu èxit personal i professional a mèrits propis, sense haver necessitat cap mena d'ajuda i envoltant-se d'homes a l'hora de treballar. Pensen que si elles han pogut arribar sense suport a tenir un alt càrrec, la resta de dones no el necessiten", afirma el treball de García-Velazco.