Público
Público

La CUP manté el pols des dels municipis: els regidors detinguts, de Quadrada a Coma

La regidora cupaire a l'Ajuntament de Reus Mariona Quadrada és detinguda i posada en llibertat aquest dilluns després de no presentar-se a declarar a les cites judicials. Els regidors i alcaldes anticapitalistes es mantenen ferms amb l'estratègia de no reconèixer els processos judicials oberts contra l'acció de l'independentisme per l'Estat espanyol, tot i el moment de bloqueig del projecte republicà.

La regidora de la CUP a Reus, Mariona Quadrada, detinguda aquest dilluns per declarar davant els jutjats. @cupelfiguero

La regidora de la CUP a Reus, Mariona Quadrada, ha estat detinguda aquest dilluns al matí per anar a declarar als jutjats després de no acudir a la primera cita d'ara fa una setmana. Tres regidors de Ciutadans la van denunciar per un presumpte delicte d’odi després que els cridés “assassins”, asseguren, durant la vaga del 3 d’octubre de la tardor anterior, que va aplegar a milers de reusencs pels carrers de la vila. Quadrada no "accepta" ni "dóna legitimitat" al procés judicial, i considera que el partit taronja està portant “la confrontació política al terreny personal”, tal com ha anunciat amb el comunicat que ha fet córrer la CUP un cop ha transcendit la seva detenció. Aquest és el procés que, com Quadrada, han seguit els diversos represaliats cupaires durant l’escalada repressiva dels últims anys: els anticapitalistes no han donat validesa als fronts judicials oberts a causa de l’acció política vinculada a l’independentisme. La regidora reusenca se suma a la llista de detencions de les candidatures municipalistes de la CUP que arriben als jutjats acompanyats pels Mossos d’Esquadra.

Mariona Quadrada, que ha quedat en llibertat després de declarar, no és l’única regidora anticapitalista a Reus amb un front judicial obert. Marta Llorens i Oriol Ciurana van ser citats a declarar per incitació a l’odi, denunciats per la Policia Nacional, després que ells i diversos representants del consistori –entre els quals, l’alcalde, Carles Pellicer- firmessin un manifest que demanava la fi de la presència d’agents dels cossos policials estatals a la ciutat. Els dies posteriors a l’1 d’octubre van ser especialment tensos a Reus, després del rebuig que va generar la presència de la Policia Nacional a l’Hotel Gaudí, on estaven allotjats. Ni Llorens ni Ciurana van anar a declarar quan van ser citats, fet que va provocar la seva detenció el passat 27 de desembre. Tots dos van passar 20 hores a Comissaria i posteriorment es van negar a declarar. La macrocausa que recull el jutjat d’instrucció número 2 de Reus i per la qual han estat citats els portaveus del PDeCAT, ERC, la CUP i Ara Reus, a més de veïns de la localitat, encara resta oberta.

Els fets relacionats amb la vaga del 3 d’octubre també van portar un maldecap judicial als regidors de la CUP de Tarragona, Laia Estrada i Jordi Martí, investigats per un presumpte delicte de desordres públics, així com tres veïns tarragonins més.

Tots dos van optar per no presentar-se davant del jutge el 5 d’abril d’aquest any i van fer una roda de premsa a les portes dels jutjats de Tarragona, acompanyats per un dels altres citats, Santi Fortuny, quan van defensar la seva participació en les mobilitzacions com a ciutadans tarragonins i no com a regidors, a més de denunciar que no van ser identificats en cap moment. Finalment, el cas va ser arxivat el passat 10 de juliol, fet que l’Esquerra Independentista va celebrar com "una victòria" de la seva línia "política i antirepressiva", tal com va declarar el portaveu del moviment, Marc Mestre.

A Girona, l’alcalde de Verges, el cupaire Ignasi Sabater, també va estar investigat per un delicte d’odi i discriminació contra “la nació espanyola i el cos de la Guàrdia Civil”. Sabater va assenyalar els agents de la policia com a possibles autors de les punxades a les rodes que van afectar 163 vehicles del poble de Verges, 15 de Sarrià de Ter i una desena a Medinyà. L’alcalde va fer diverses declaracions a mitjans de comunicació després de denunciar-ho als tribunals: "Estic absolutament segur que no estem davant d'uns fets aïllats, estem en uns moments en els quals de dia van uniformats i de nit es mouen de manera incontrolada", va explicar a El Punt Avui. En declaracions a TV3 el mateix Sabater va afirmar que "darrere d’aquestes trapelleries està la Guàrdia Civil".

Aquestes paraules van motivar a la Fiscalia a denunciar-lo, citat finalment als jutjats de la Bisbal de l’Empordà el passat 18 de juliol. En aquesta ocasió, l’alcalde de la CUP sí que va declarar i va aprofitar la compareixença judicial per denunciar haver estat perseguit "amb cotxe sense la sirena posada" per policies de la Guàrdia Civil i, fins i tot, haver rebut una trucada amenaçadora d’un anònim: "Primer van ser punxades de roda i després seran les de la panxa", va afirmar haver sentit l'alcalde. La denúncia per les rodes punxades no va arribar a port per “falta d’autor conegut”.

Al Ripollès, els regidors de la CUP Mariona Baraldés (Campdevànol) i Santi Llagostera (Ripoll) van ser investigats per haver tallat la frontera catalana al coll d’Ares durant la vaga general del 8-N. De nou, tant Baraldés com Llagostera van decidir quedar-se a les portes dels jutjats el 26 d’abril -quan haurien d’haver declarat per primer cop- i obviar altre cop la cita del 8 de maig. Deu dies més tard van ser arrestats i portats als jutjats, on es van acollir al dret a no declarar. Tots dos defensen haver exercit el seu dret a vaga i estar sent sotmesos a la judicialització del conflicte territorial. En aquesta causa, també s’investiguen altres regidors i regidores d’ERC i formacions polítiques locals.

I així com altres alcaldes del territori, investigats per la Fiscalia després que aquest òrgan enviés una notificació a tots els batlles advertint de les conseqüències de permetre el referèndum de l’1-O, l’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, va ser citat dos cops a declarar. El vídeo destruint la missiva del Govern central es va fer viral a les xarxes socials i va provocar un allau d’actes similars:

Repressió prèvia a l'1-O

Els casos més sonats de l’àmbit municipal de la CUP, però, van arribar abans de l’1 d’octubre. El cas més recent és el de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, sentenciada per un delicte de desobediència per no haver retirat l’estelada de l’edifici de l’Ajuntament durant dos períodes electorals. Venturós, inhabilitada durant sis mesos, seguirà exercint les funcions polítiques com a batlle del seu poble, però delegarà formalment el càrrec a un altre regidor de la CUP, que assumirà la firma jurídica. “Volem ser nosaltres els que decidim qui es presenta a les pròximes eleccions”, va declarar després de conèixer la resolució judicial l’alcaldessa.

L’altre cas mediàtic és el del regidor de Vic, Joan Coma, qui va ser investigat per incitació a la sedició per haver defensat en un ple municipal la desobediència civil dins del procés d’independència de Catalunya, un mes després de la celebració de la consulta del 9-N. Coma va ser detingut el 27 de desembre de 2016 i traslladat a l’Audiència Nacional de Madrid, que posteriorment va desestimar el delicte. D’aquella compareixença, queda el debat entre el jutge Ismael Moreno i el fiscal sobre què vol dir "trencar els ous per fer una truita", expressió que Coma va utilitzar per explicar el seu vot favorable a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?