La peripècia d'El Arco de la Virgen és una d'aquestes metàfores que serveixen per explicar una història molt més gran. En aquest cas, la de la mort o la salvació de tots aquells espais de petit format que programen música en directe a Barcelona. El Arco de la Virgen va haver de tancar el passat estiu, i el mes passat el van ocupar per convertir-lo en un punt de venda de droga, un narcopís més en un Raval envaït. Però poc després va ser de nou desallotjat. En aquest llimbs figurat hi ha també la política cultural més propera als barris. Arribarà l'ajuntament a salvar-los o a certificar la seva mort?

El 2017, tres espais culturals separats per uns 500 metres van tancar al Raval. Un d'ells va ser el Gipsy Lou, que acumulava tres multes, dues d'elles per excés d'aforament. Amb una llicència de bar-cafeteria, encara que tingués 60 metres quadrats d'espai només podia acollir 47 persones, perquè la llicència compta taules i cadires. No pas l'espai diàfan. Respectant l'aforament permès, els seus socis es queixaven que era impossible sobreviure econòmicament.

És el mateix cas de l'Heliogàbal, del barri de Gràcia, que ha sobreviscut a mig gas. La seva activitat, la música en viu amplificada, no tenia ni té cabuda en el marc legal actual. Així es donaven paradoxes com que aquesta activitat fora de la llei rebés el Premi Ciutat de Barcelona el 2013 per la seva "labor de difusió musical".

El Arco de la Virgen tanca el cercle. Després d'anys de lluita burocràtica, els seus socis van tirar la tovallola quan el propietari els va apujar el lloguer al doble. De 530 € va passar a demanar-los més de 1.000. Entre l'asfíxia de la normativa i la gentrificació, la cultura de petit format clamava auxili, i empara política sense trobar-lo, de moment.

Encara que per a alguns arribi tard, l'Ajuntament, a través de l'ICUB, prepara una sèrie de mesures per frenar la sagnia d'espais de petit format. Daniel Granados, músic que ha recorregut totes les sales i festivals de Barcelona, ha generat un grup de treball transversal que involucra urbanisme, ecologia urbana, cultura i districtes per tractar els problemes que afligeixen aquests espais. Fins ara, els agents culturals es perdien en la burocràcia de les llicències, perquè eren gestionades des de diferents àmbits.

La seva primera crítica va cap a la intempèrie legal en què quedaven les sales petites. "Ens trobem que fins ara molts espais tenien tractes puntuals, de sotamà, amb l'executiu, que creaven xarxes clientelars". BComú "no podia ni volia replicar aquestes xarxes", explica. Però entre la nova normativa i l'actualitat, alguns han caigut. L'executiu assegura que tampoc pot ni vol controlar la policia que inspeccionava aquests locals.

La proposta és forçar el reglament de la Generalitat per generar un nou marc normatiu que permeti la música amplificada en els bars i restaurants, que fins ara era als llimbs. "Qualsevol activitat d'aquest tipus era, per defecte, il·legal", explica Granados.

La nova categoria vol implantar la protecció a espais de música "semiamplificada". Si fins ara els locals s'havien d'insonoritzar a partir dels 105 decibels, amb la reforma podran amplificar els seus concerts fins a 94 decibels havent d'usar, si es passen, un limitador. Seran els "espais de cultura viva" que, com el Celler Saltó del Poble Sec, programen concerts però no els donen el benefici suficient com per a emprendre canvis estructurals en els seus locals.

Taules, cadires i aforament "variable"

Un altre dels canvis que permetria al Gipsy Lou reobrir i a l'Heliogàbal reprendre la seva atrafegada vida cultural serà l'aforament "variable". Fins ara, els tècnics calculen el nombre de persones que poden estar en un bar o cafeteria per la seva llicència, és a dir, per quantitat de taules i cadires. Si programen un concert i retiren aquests elements, podran ampliar l'aforament, perquè la gent hi serà dempeus en aquests esdeveniments puntuals.

El procés és lent i, encara que aquest és el pla inicial, amb el qual Granados assegura que els espais de música estan contents, encara ha de passar el filtre dels partits polítics. Amb canvis o sense ells, Granados pronostica el miracle per a l'octubre, encara que pot ser més una esperança que una predicció.

Tot i que que la categoria serà un suplement dels espais (bars, bars musicals, restaurants, associacions o cafeteries) que tenen llicència per acollir música en directe, i en principi tots ells hi podrien entrar, la normativa "serà exigent". S'hi podran emparar-se els que compleixin uns requisits com programar un mínim de 40 activitats a l'any o demostrar que estan vinculats als agents culturals independents de la ciutat.

La qüestió del nombre de llicències

L'altra pota del problema rau en el nombre de llicències. El Arco de la Virgen, amb la moratòria de Ciutat Vella, no pot emportar-se la seva llicència d'associació cultural a un altre local, després de tancar el seu. El nou pla d'usos de Ciutat Vella elimina el concepte d'associació cultural i aprofita un de més genèric: centre de difusió cultural. En col·locar-se en el grup de "baix impacte nocturn", fonts de l¡Ajuntament asseguren que les condicions seran "bastant fàcils de complir".

El problema és ara quantes llicències hi podrà haver. L¡Ajuntament entén que, en ser la condició de densitat, no es podran implantar nous establiments "prop d'altres existents", però com que en la distribució actual no hi gaire concentració, no serà restrictiva. Si El Arco de la Virgen volgués tornar a obrir, tampoc no podrà traslladar la seva llicència, perquè el nou pla les prohibeix en tots els casos.

Així doncs, la batalla continua. La guerra dels espais que programen la cultura més propera als barris és encara lluny de signar la pau. I l'alta mèdica.