Cultura Orwell torna a prendre cafè al Moka

"Hi havia estones que tot plegat, simplement, m’avorria, deixava de fer cas del soroll demoníac i passava hores seguides llegint una pila de llibres de la Penguin Library que per sort havia comprat feia pocs dies; de vegades, en canvi, em sentia plenament conscient dels homes armats que em vigilaven des de cinquanta metres de distància. Una mica, era com tornar a ser a la trinxera". Qui parla, vençut pel tedi, és George Orwell. El soroll demoníac és l’espetec dels fusells que han imposat la seva llei el maig de 1937. Els homes armats són el grup de guàrdies d’assalt que l’escriptor vigila des de la seva posició, i cinquanta són els metres que separen l’observatori de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts del cafè Moka on aquells s’han atrinxerat, a l’altra banda de la Rambla.

Consignada al seu Homenatge a Catalunya (1938), l’experiència dels Fets de Maig resultarà decisiva per a l’obra posterior d’Orwell, però cap placa recorda avui el seu pas per l’artèria barcelonina. 85 anys després, el Moka reivindica el seu llegat històric amb una sala dedicada a l’escriptor i una sèrie de xerrades al voltant de la seva figura.

Un cafè que bull

Quan el grup d’orwellians que havien impulsat la celebració del Dia Orwell van visitar el Moka, la seva propietària, Anna Matamala, ja feia temps que tenia la mosca rere l’orella. "Venien molts estrangers al restaurant preguntant per Orwell i no enteníem res", somriu Matamala. Aleshores, tot va encaixar. Però perquè Orwell tornés a prendre cafè al nº 126 de les Rambles calia aixecar les runes de la memòria de zero, perquè, després d’esdevenir la fugaç seu de la cadena d’hamburgueseries Wimpy entre 1983 i 1986, de la majestuositat del cafè original no en quedava ni un moble.

Als anys 30, "La Rambla era aleshores el centre cultural de la ciutat. Era una artèria ideològicament plural en permanent ebullició"

Als anys 30, el Moka esdevé parada obligatòria en una Rambla que bull: "La Rambla era aleshores el centre cultural de la ciutat. Hi havia moltes redaccions de mitjans de comunicació -a dalt del Moka hi havia Ràdio Associació- que atreien periodistes, intel·lectuals, crítics i autors de teatre. Per això i per la presència d’estrangers, jueus que havien arribat a Barcelona a principis de segle i italians i alemanys que fugien dels règims autoritaris del seu país, entre d’altres, la Rambla era una artèria ideològicament plural en permanent ebullició", diu l’historiador Fernando Casal, un dels impulsors d'Orwell pren cafè al Moka.

"A tocar del Moka hi havia la seu d’UGT, aleshores alineada amb el PSUC, i la Casa Lenin, que era la seu del Comitè Central del POUM", explica Casal. Des de la seva posició, Orwell i els seus companys del POUM podien vigilar els moviments dels guàrdies, i, alhora, defensar la seva seu. "La camaraderia, però, va prevaldre. Es respectava la migdiada i es van intercanviar fusells per cerveses", explica Casal: "Finalitzat l’episodi, Orwell va saludar els guàrdies d’assalt del Moka fent gal·la del seu fair play anglès. Aquesta és la idea que volíem recuperar amb el cicle de xerrades: la de parlar amb l’altre sense crear trinxeres, anul·lant la impossibilitat de diàleg que darrerament s’ha produït per interessos polítics a casa nostra".

Una de les xerrades del cicle ‘Orwell pren cafè al Moka’. — Cedida

Objectiu: recuperar la Rambla

Amb la participació d’historiadors com Pelai Pagès, Ferran Aisa i Manu Valentín. Sobre aquells Fets de Maig, sobre la Barcelona dels anys 30, sobre la relació de Camus i Orwell i, aquest proper diumenge a les 17h., sobre la relació entre l’escriptor anglès, La rebel·lió dels animals i Ucraïna a càrrec de Miquel Berga, professor de Literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i una de les màximes autoritats acadèmiques en matèria orwelliana. Les xerrades del cicle Orwell pren cafè al Moka tenen lloc als salons on abans es torrava el gra. Allà, ara hi ha una sala dedicada a la figura de George Orwell, flanquejada per fotografies de l’època i per un bon grapat d’edicions d’aquí i d’allà de l'Homenatge a Catalunya.

Així com el 1987 Jordi Matamala va recuperar un local que se sentia seu, com tants barcelonins, l’objectiu final de les xerrades és recuperar la Rambla per al veïnat. "La Rambla arrossega un gran estigma. Només perquè cinc bars abusen i ho fan malament molta gent creu que a tot arreu el menjar és congelat", diu Anna Matamala: "Crec que des de la cultura podem donar-li la volta i recuperar la Rambla. Totes aquestes històries t’enriqueixen, et commouen i et fan sentir més barcelonina, sap greu que no es coneguin més".

"Si algú va posar Barcelona en el mapa a nivell internacional va ser Orwell"

Mentrestant, la colla d’orwellians segueix reivindicant una placa en homenatge a l’escriptor anglès. De moment, sense èxit davant l’administració pública. "Si algú va posar Barcelona en el mapa a nivell internacional va ser Orwell. Molts hi han arribat de la mà del seu Homenatge a Catalunya", afirma Fernando Casal. "Si encara no tenim la placa, he de pensar que és més per insensibilitat que per una altra cosa", rebla.