Cultura Joan Colomo: "Soc una addicte a l'actualitat"

Una conversa amb en Joan Colomo (Sant Celoni, 1981) sempre val la pena. Sigui una entrevista o sigui una xerrada entre amics. Potser per això deu ser la persona que he entrevistat més cops. Aquesta vegada, però, ens hem anat a trobar a Madrid, on Colomo va venir a presentar el seu setè disc, Disc trist (Bcore 2021). Quedem per dinar al centre de la ciutat i el temps passa tan ràpid com la carrera d'aquest músic, que va començar fa més de 20 anys a la potent escena hardcore-punk catalana de finals dels 90.

"La geopolítica i coses per l’estil és el lloc d'on trec les meves lletres. És la meva base de dades"

Colomo però, confessa que escriure li costa molt. "No llegeixo llibres, no busco referències, és una cosa molt natural i espontània". Sobre el que sí llegeix però, és actualitat i opinió. "Sóc una addicte a l'actualitat. La geopolítica i coses per l’estil és el lloc d'on trec les meves lletres. És la meva base de dades". Mentre s'obsessiona amb la part musical, "quan vaig a dormir no puc parar de pensar en els arreglos", amb les seves lletres és més aviat el contrari. "Cada cop tinc menys coses a dir".

Drama i èxit

Fer conviure el drama amb el sentit de l'humor és la marca de la casa d'en Colomo. I malgrat que, segons confessa, el títol del seu nou disc senzillament és "perquè m'agradava com sonaven les dues paraules", últimament cada cop té menys esperança. "Els darrers anys, i potser és per la crisi del 40, m'he tornat menys idealista i més pragmàtic", i amb el disc volia transmetre aquesta idea de la tristesa "com un sentiment humà natural, amb el qual s'ha de conviure". Encara que ens estiguem morint, explica, hem de riure. "Nosaltres estem aquí no? Doncs cantem-li al drama".

"Més que viure, malvisc fent mil històries i no tinc un futur assegurat, com de fet li passa a molta gent avui dia"

Després de passar per innumerables bandes de l'escena punk-hardcore catalana, Joan Colomo va decidir començar la seva carrera en solitari ara farà 12 anys amb Contra todo pronóstico (Bcore, 2009). "Actuant sol he tingut la possibilitat de buscar-me la vida i poder dedicar-me a l'única cosa que ser fer i que és el que m'apassiona". Podem llavors parlar d’èxit quan pots viure d'això? "Més que viure, malvisc fent mil històries i no tinc un futur assegurat, com de fet li passa a molta gent avui dia. Però no tinc tampoc massa èxit, ni espero tenir-ne de cop inesperadament".

La música "no s'escapa de tot això que en diem mercat" i que es regeix per uns barems, "que no sempre són els desitjables"

Tot i aquesta afirmació, Colomo també és conscient, que un cop comences a viure de la música, l'art d'alguna manera es perverteix. "Quan comences a pagar factures amb una creació artística, ja estàs condicionat. Potser no a l'hora de fer cançons, però sí fent feines que no et venen gaire de gust o que no faries per principis, però és el que et dona de menjar". Després de tot, reflexiona Colomo, la música "no s'escapa de tot això que en diem mercat" i que es regeix per uns barems, "que no sempre són els desitjables".