Cultura Impresas: apoderament i reinserció responsable

Una nova revista és a punt de veure la llum. Tot i que encara no coneixem el seu nom, sí que sabem que el seu número zero arribarà el 8 de març després d'un intensíssim treball que s'ha dut a terme des del passat 5 d'octubre. Els seus artífexs: 15 dones al centre penitenciari de Picassent, molt a prop de València, que s'han encarregat de tot el procés d'edició, des de la selecció de les temàtiques fins a la redacció dels textos, passant per la maquetació i la posada a punt per a la seua publicació en paper.

Al capdavant d’Impresas se situa Pilar Almenar. Aquesta compromesa periodista va decidir dirigir el projecte després de conèixer Javi Vilalta, de l'associació Àmbit, amb 25 anys d'experiència en el treball a la presó i amb persones recluses i exrecluses. Per a ella, el periodisme té un deute pendent amb els grups que mai no han tingut un espai per expressar-se. És una qüestió de justícia. "Hi ha col·lectius als quals no se'ls ha preguntat res i quan els preguntes alguna cosa es genera en ells una necessitat d'autodefinició més enllà de les etiquetes que els hem posat altres persones des de fora. Les eines de la comunicació poden ser un revulsiu per a l'apoderament d'aquestes persones", defensa Almenar.

Però Pilar Almenar no ha estat sola en aquesta iniciativa. Per tal de donar relleu a aquesta causa, va convocar una sèrie de dones a les que admira professionalment. És el cas de Patricia Blanco, que treballa al capdavant d’Adonar, associació que connecta el món cultural amb col·lectius socials perquè els projectes que es fan en comú tinguen un impacte social real. "Al final el que veus dins és el que veus fora. Les persones que veus dins són persones que el sistema ja ha marginat quan estaven fora. Fora eren persones en risc d'exclusió i dins ja són persones en situació d'exclusió", explica Blanco.

Equip del projecte Impresas. PAULA FELIPE

Menys recursos, més discriminació

En un dels qüestionaris previs que les participants van emplenar, se'ls demanava la seua opinió sobre el fet que la iniciativa estiguéra dissenyada específicament per i per a dones. En lletra majúscula, ben visible, una de les recluses va respondre "Que ja era hora". I és que, tal com expliquen des d’Impresas, les dones són una minoria a la presó i els recursos que tenen per a la reinserció són inferiors en nombre i diversitat. La població femenina representa només el 8% del total de la població reclusa a les presons espanyoles. A la de Picassent, la més gran de l'Estat, viuen prop de 2.400 persones, de les quals al voltant del 12% són dones.

La gran virtut d’Impresas és que ha aconseguit reunir dones de diferents mòduls. També del de mares, un mòdul independent aparentment més "amable" on resideixen les mares amb els seus fills fins que aquests compleixen tres anys i llavors elles passen a mòduls regulars. "De sobte han vist que tenien coses en comú que no només és haver comès un delicte. S'estan relacionant gràcies a l'escriptura", sosté Blanco. "Han descobert que, més enllà d'haver-se equivocat, són dones amb recursos, idees, vàlua i capacitats que realment són el que els defineix. La vida no pot estar condicionada per haver-se equivocat una vegada", conclou Almenar.