Cultura Ara Malikian, trencant fronteres

Armeni, nascut a Beirut, i ara nacionalitzat espanyol, Ara Malikian no ve de cap lloc concret i el seu viatge no té cap destí, la seva música traspassa els límits permeables de les cultures, camina obert a indagar les transparències de les tradicions, experimentant allà on els camins són nous, on la creació és estimulant i lliure.

Va començar a tocar de molt jove, el seu pare era músic i de ben petit ja va demostrar el seu talent. Va estudiar clàssica i amb 15 anys els seus pares el van enviar a Alemanya per formar-se. Després se’n va anar a Anglaterra i de feina en feina va comprendre que el seu camí era sortir del classicisme, explorar altres camins: "La idea és canviar de cultura en cada peça. Així és com més a gust em sento treballant. He arribat a un punt en la meva carrera on no veig diferència de gèneres. Tot és música i l'important és que m'emocioni. Vull desfer-me d'etiquetes i així hauria de ser en la nostra societat i en el nostre món", diu.

Ara Malikian durant el seu concert al cicle les Nits del Fòrum, celebrat el 2 de setembre de 2021. — Paco Peris

Toca com si aquell fos el seu últim concert, apassionat, vigorós, desfermat. Ell creu que la música és l’únic art que entra pel cos sense passar pel cervell. Salta, es contorsiona, no para i no deixa mai de tocar amb precisió, és un artista expressionista que pot arribar a resultar excessiu, unes melodies exuberants que li poden faltar poesia, més emoció, són com un túrmix de virtuosisme instrumental embolcallat en una escenografia de música rock. Ja ho diu ell, sent massa respecte pel públic. Ha de posar l’ànima i el cor, se sentiria molt infeliç si fes un concert sense ganes.